Què pot passar si Finlàndia i Suècia entren a l'OTAN?

Analitzem amb tres experts les claus més importants d'un moviment històric

4 min
Els reservistes de la Brigada de Carèlia fent practiques de defensa local a Taipalsaari, Finlàndia

BarcelonaEl president i la primera ministra de Finlàndia han deixat clar aquest dijous que demanaran l'adhesió del país a l'OTAN i que volen que el procés sigui ràpid. A Suècia, el debat polític es troba a la recta final i s'espera que el govern faci un anunci en la mateixa línia durant els pròxims dies. Què suposen aquests moviments? Ho hem preguntat a diversos experts.

Com d'important és aquesta decisió?

L'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN suposaria un canvi radical en la política exterior i de defensa d'aquests dos països, que fins ara s'havien mantingut fora de qualsevol aliança militar. "És el canvi més gran des del 2004, quan els estats bàltics van unir-se a l'OTAN", diu Juha Pyykönen, militar finlandès retirat i analista de seguretat. En clau interna, la metamorfosi és molt més acusada a Suècia. "És històric –assegura Malena Britz, politòloga de la Universitat de Defensa de Suècia–. La idea que Suècia és un país neutral està molt interioritzada a la societat; és part de la identitat sueca". Amb tot, no és cert que Suècia sigui neutral, perquè ja fa anys que coopera amb l'Aliança Atlàntica, igual que Finlàndia. Tots dos països, a més, estan subjectes al tractat de defensa col·lectiva de la UE, com ressalta Pol Morillas, director del Cidob.

Moscou ha amenaçat amb represàlies. Creix el risc de tensions a la zona o d'un atac militar?

Segons els tres experts, tot el contrari: l'entrada a l'OTAN suposa un mur de contenció crucial per a Finlàndia i Suècia. "Rússia sap que la seva frontera d'atac és l'OTAN. Precisament és l'existència de l'OTAN el que ha fet posar el fre a Putin", afirma Morillas. "Aquests països han conclòs que és l'única aliança que els pot protegir davant d'una amenaça tan severa", diu. "Justament, la raó principal d'aquest moviment és reduir el risc, veient com s'està comportant Rússia", coincideix Pyykönen. "Abans d'aquest atac més gran i estès contra Ucraïna, l'opinió més popular era que nosaltres sols podíem fer front a Rússia, però la guerra ha canviat aquesta opinió de la nit al dia. Ara, la visió general és que Rússia és un país en qui no es pot confiar, imprevisible i massa fort perquè Finlàndia pugui sobreviure sola", afegeix l'analista finlandès. Amb tot, Britz admet que, "òbviament, els russos reaccionaran d'alguna manera". "La suposició general és que militarment ara no tenen capacitat, més enllà potser d'alguna acció amb les forces aèries. Però el que es preveu és que hi haurà amenaces híbrides, com ciberatacs", diu.

Què hi guanyen, Finlàndia i Suècia?

"La seva seguretat està més ben garantida estant a dins de l'OTAN que fora", assevera Morillas. "Suposa rebre una seguretat militar addicional fiable i immediata", afegeix Pyykönen, que subratlla que el canvi més important és que passaran a estar protegits per l'article 5 de l'Aliança Atlàntica, que estableix que si un estat membre és atacat, tots els altres contribuiran a la seva defensa.

Què hi guanyen Europa i l'OTAN?

"És clarament un win-win", afirma Pyykönen, que destaca que Finlàndia té l'exèrcit més gran de tots els països nòrdics, molt potent pel que fa a forces terrestres, amb 285.000 soldats (entre actius i reservistes), gairebé el doble que Suècia, Dinamarca i Noruega juntes –Islàndia no té exèrcit propi–. A més, a finals de l'any passat, el país va tancar un acord per adquirir 64 avions de combat F-35 als Estats Units en la major transacció de defensa de la seva història. "Realment això és un valor afegit a la seguretat general de l'Aliança", diu l'analista finlandès. Morillas també considera que Finlàndia i Suècia poden aportar coneixement i experiència pel que fa a les amenaces híbrides per part de Rússia, com la utilització de la població migratòria com a element de pressió, la desinformació i els atacs cibernètics. "Aquests països ho coneixen bé i això ajudarà a reforçar certes capacitats de l'OTAN", assegura.

Pot ser que les sol·licituds d'adhesió siguin rebutjades?

Després que Finlàndia i Suècia facin la petició formal, cada un dels 30 membres actuals de l'OTAN hauran de ratificar l'acceptació. Això fa pensar que països més propers al Kremlin, com Hongria, puguin rebutjar-ho. "És clar que és possible, però molt poc probable", respon Pyykönen. Malena Britz també ho descarta: "Stoltenberg [el secretari general de l'OTAN] ha sigut molt clar afirmant que serà un procés ràpid. Això vol dir que ja ha preparat el terreny".

Què suposen Finlàndia i Suècia per a Rússia?

Finlàndia comparteix 1.340 quilòmetres de frontera amb Rússia, que sempre ha sigut un veí incòmode. "En els poc més de 100 anys de sobirania de Finlàndia, hem lluitat tres guerres contra els russos. Hem garantit la nostra independència i sobierania, i hem mantingut els ulls posats a Rússia com a part de la nostra vida", diu Pyykönen. Es refereix a la Guerra Civil del 1918, la Guerra d'Hivern del 1939, i la Guerra de Continuació, del 1941 al 1944. Per evitar l'ocupació, Finlàndia va acabar perdent un 10% del seu territori en favor de Rússia. Durant la Guerra Freda, Finlàndia va mantenir una postura coneguda com a finlandització, és a dir, una neutralitat militar per mantenir tant la seva independència com unes relacions pacífiques amb la Unió Soviètica. Suècia, en canvi, no comparteix frontera amb Rússia, però l'illa de Gotland, al mar Bàltic, es considera el punt més vulnerable per la proximitat amb l'enclavament rus de Kaliningrad.

stats