Sèrbia demana formalment a l'OTAN intervenir a Kosovo

BarcelonaEl ministre de Defensa de Sèrbia, Milos Vucevic, ha anunciat que ha demanat formalment permís a l'OTAN per desplegar les seves forces de seguretat a Kosovo, una sol·licitud sense precedents des del final de la guerra el 1999, en ple repunt de la tensió a la zona. El cap de setmana passat el president serbi, Aleksandar Vucic, ja va amenaçar amb aquesta mesura. "He informat el president de la República de Sèrbia com a comandant en cap i la primera ministra del govern [...] poc abans de les 11.00 h de la sol·licitud d'entrada de fins a 1.000 membres de l'exèrcit i la policia a Kosovo", ha fet saber Vucevic a Instagram. També ha afegit que no espera "una resposta positiva".

La petició, emparada segons Sèrbia en la resolució 1244 de les Nacions Unides, ha estat oficialment entregada a representants de la missió de l'OTAN per a Kosovo, la KFOR, al pas administratiu de Merdare. La resolució estableix que Sèrbia, amb l'autorització de la KFOR, pot desplegar el seu personal als passos fronterers, els voltants de les esglésies ortodoxes i les zones de majoria sèrbia del nord de Kosovo.

 Vucic va plantejar aquesta opció el cap de setmana passat amb l'argument de protegir la població sèrbia, que és majoritària al nord de Kosovo, després de les protestes per la detenció d'un exagent de policia. Dejan Pantic va ser detingut per les forces de seguretat de Kosovo, enmig d'un buit institucional als quatre municipis serbokosovars del país després del boicot declarat pels polítics afins a Belgrad. En les últimes hores, la cadena sèrbia B92 ha informat de la detenció d'un segon exagent de policia serbokosovar, Sladjan Trajkovic, al nord del municipi de Mitrovica. 

El 2008 l'exprovíncia Sèrbia es va independitzar en el context de la descomposició de l'antiga Iugoslàvia. El país ha estat reconegut per 110 estats però no per Sèrbia ni per Espanya, Xipre, Grècia, Eslovàquia ni Romania. Precisament aquesta setmana el govern de Pristina ha sol·licitat formalment la incorporació a la UE. Belgrad també vol incorporar-se a la UE, però per això necessita resoldre la disputa amb Kosovo

La presidenta kosovar, Vjosa Osmani, ha denunciat "la constant amenaça sèrbia sobre Kosovo", i ha recordat que Vucic "sap molt bé que la presència armada de Sèrbia dins el territori de Kosovo es va acabar el 12 de juny del 1999". Les dues parts es van comprometre a un diàleg sota mediació de la UE, que fins ara ha donat pocs resultats. Brussel·les amb prou feines ha aconseguit anar apagant focs de crisi en crisi, com va passar fa dues setmanes amb l'acord sobre la polèmica per les plaques de matrícula.