Regne Unit

Uns túnels a 200 metres del cercle de Stonehenge amenacen els mil·lenaris monòlits

Contra l'oposició dels veïns, arqueòlegs i urbanistes, el govern britànic aprova l'ampliació d'una carretera que posarà en risc el jaciment

4 min
Stonehenge, el monument prehistòric més famós d’Europa

LondresLes piquetes, les excavadores i els cotxes amenacen el monument prehistòric més famós d'Europa i potser del món, el temple de Stonehenge, d'uns 4.500 o 5.000 anys d'antiguitat, situat a 146 quilòmetres a l'oest de Londres, a la plana de Salisbury, al comtat de Wiltshire.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Després de quasi trenta anys d'estira-i-arronses i de tota mena de plans abandonats, revisats i reactivats, el govern britànic acaba de tornar a aprovar el projecte per eixamplar la carretera A303, que connecta la capital britànica amb la zona de Devon i Dorset (al sud-oest d'Anglaterra) i que inclou l'excavació d'un túnel de 3,2 quilòmetres a només 200 metres de l'impressionant temple de pedra. La carretera actual, de fet, talla quasi per la meitat l'espai considerat jaciment arqueològic, de 25 quilòmetres quadrats, on a més del temple hi ha tota mena de restes del neolític i l'edat del bronze, inclòs un cementiri.

La decisió final del ministeri de Transports ha estat molt contestada des de diferents àmbits: des de veïns de la zona i especialistes en el patrimoni històric i arqueològic fins a columnistes de mitjans de comunicació de l'esquerra, com The New Statesmen, i de la dreta, com The Daily Telegraph. A més, fins a cinc inspectors de planificació urbanística havien desaconsellat convertir la carretera, d'un sol carril d'anada i de tornada, en una autovia de dos carrils per banda. L'estalvi de temps que suposaria la nova ruta en un viatge entre Londres i Dorset, per exemple, és de només 8 minuts, d'acord amb el projecte. Però la versió oficial és que el desdoblament evitarà les nombroses cues que ara es produeixen en aquest tram paral·lel a Stonehenge.

Una altra imatge del temple prehistòric de Stonehenge, al fons, vist des de la carretera A303, que el govern britànic pretén ampliar tot i l'oposició veïnal i els riscos que implica per al monument.

Desat fins ara en un calaix que s'obria i es tancava de tant en tant, la reactivació definitiva del projecte va tenir lloc el 2020 quan el govern de Boris Johnson hi va donar el vistiplau. Amb tot, després d'aconseguir recaptar fins a 50.000 lliures per fer front a les despeses legals, l'associació Stonehenge Alliance va interposar-hi un recurs al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les i va aconseguir, temporalment, paralitzar-lo.

Un any després, el 30 de juliol del 2021, el jutge David Holgate va donar dues raons per argumentar la il·legalitat del projecte. D'una banda, va trobar un "error material de llei" en el procés de presa de decisions del govern, perquè no hi havia proves de l'impacte "sobre cada actiu individual del lloc", és a dir, sobre cada part del jaciment arqueològic, que no només inclou el temple circular, sinó també espais com l'esmentat cementiri i altres restes prehistòriques.

Holgate també deia que el ministeri de Transports en cap cas es va plantejar una proposta alternativa a la considerada per la companyia promotora, Highways England, com aconsella "la Convenció sobre Patrimoni Mundial i el dret comú". El parc arqueològic de Stonehenge, lloc de pelegrinatge de masses per rebre el solstici d'estiu cada 21 de juny, és zona protegida per la Unesco.

El projecte que pot destruir Stonehenge

Autopista proposada

Túnel proposat

Autopista existent

Larkhill

Shrewton

STONEHENGE

Reserva Natural Nacional de Parsonage Down

Entrada

Est

Amesbury

Entrada

Oest

Winterbourne Stoke

riu Avon

riu Till

Great Durnford

1 km

Autopista proposada

Túnel proposat

Autopista existent

Larkhill

Shrewton

STONEHENGE

Entrada

Est

Amesbury

Entrada

Oest

riu Avon

1 km

Autopista proposada

Túnel proposat

Autopista existent

Larkhill

Shrewton

STONEHENGE

Entrada

Est

Entrada

Oest

riu Avon

1 km

Per donar suport a la decisió, el ministeri de Transport ha elaborat un informe de 64 pàgines en què afirma que "hi ha una necessitat clara" de construir el nou túnel i que el "dany del projecte a les relacions espacials, visuals i de l'entorn és menys que substancial, [raó per la qual] s'hauria de ponderar amb els beneficis públics" de l'obra. I tot i que el departament considera que hi ha "un nombre de beneficis que pesen significativament a favor del desenvolupament", també reconeix que "hi haurà danys al patrimoni cultural i l'entorn històric".

Desafiament legal

La Stonehenge Alliance encara no ha tirat la tovallola. Kate Freeman, veïna de Wiltshire, n'és la portaveu. En conversa telefònica amb l'ARA assegura: "Estem rebent assessorament legal per mirar de tornar a presentar una petició de paralització de les obres". Acollint-se al dictamen del jutge David Holgate, Freeman recorda que "el magistrat va demanar alternatives, però el ministeri no n'ha presentat cap". Per aquesta raó, considera que el Tribunal d'Apel·lació –instància superior– podria acceptar la demanda. "Però necessitem recaptar fons per fer front a les despeses legals". De moment, des que la setmana passada es va saber la decisió del ministeri, ja han recollit més de 82.000 lliures i tenen l'objectiu d'arribar a 100.000 en trenta dies. Kate Freeman també vol posar de manifest que resulta "absurda" la construcció d'una carretera més ampla "que només atraurà més cotxes i que quedarà petita en molt poc temps", amb la qual cosa aviat "es tornarà a parlar d'ampliació".

Stonehenge es va construir en cinc etapes al llarg d'uns 1.500 anys, començant cap al 3000 aC. Entre les seves pedres hi ha les blaves, uns pilars més petits de dolerita, riolita, cendra volcànica i gres que provenen dels turons de Preseli, a l'oest de Gal·les, a més de 225 quilòmetres. Stonehenge és l'únic cercle d'Europa les pedres del qual es van extreure a més de 20 km de distància, cosa que fa que sigui molt inusual.

Com qualsevol gran atracció turística, visitar-lo permet meravellar-se per la construcció, però també implica una certa frustració. Aquest cronista, de fet, mai no l'ha vist tan bé com a la pel·lícula Tess, de Roman Polanski. Fidel a la novel·la de Thomas Hardy en què es basa, el cineasta hi va rodar les escenes finals, amb llum nocturna i de trenc d'alba. Si el projecte de túnels tira endavant i els temors dels especialistes es fan realitat, potser el film serà l'única alternativa per gaudir d'un espai natural que deixa amb la boca oberta d'admiració quan t'hi acostes.

stats