La Unió Europea més antiimmigració necessita immigrants

Brussel·lesCada vegada hi ha més europeus que voten partits obertament xenòfobs i es tiren endavant polítiques més antiimmigratòries i, alhora, la Unió Europea continua necessitant l'entrada d'immigrants. L'extrema dreta assenyala els nouvinguts com la causa de tots els mals i els vincula a la inseguretat i la manca d'oportunitats laborals, però Europea es va envellint a marxes forçades, la població en edat activa es va empetitint i falten professionals en la majoria d'estats membres, especialment en els del centre i nord del continent. "És una gran contradicció", resumeix Rebecca Christie, investigadora del think tank d'àmbit europeu Bruegel.

Ara mateix, la taxa d'atur del bloc europeu es manté en mínims històrics (6,5%) i la de vacants ha anat augmentant fins a arribar al 2,9%, que és més del doble que la que es va registrar en plena crisi econòmica el 2012. A més, es preveu que l'envelliment accentuï encara més aquesta falta de mà d'obra i la població europea en edat laboral passi dels 265 milions el 2022 als 258 milions el 2030, segons dades de la Comissió Europea.

Tot i això, en zones on especialment falten treballadors i el percentatge de desocupats és molt baix el discurs de la ultradreta contra la immigració va agafant més força, com passa a Alemanya, Àustria o Bèlgica. El cas més recent i un dels més simptomàtics, però, és el dels Països Baixos. El xenòfob Geert Wilders acaba de guanyar les eleccions i es disposa a trobar prou suports parlamentaris per formar govern. Tanmateix, el seu país és un dels estats membres, i la cinquena economia de la Unió Europea, que registra la taxa més alta de vacants, un 4,9%, segons l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat.

Més enllà de l'extrema dreta, el partit que governava el país, el del primer ministre Mark Rutte, també es va presentar en campanya prometent restringir "l'entrada d'estudiants internacionals, treballadors migrants i refugiats" perquè "arriba massa gent".

Les patronals neerlandeses, però, no hi estan gens d'acord. ASML, per exemple, que és una multinacional tecnològica que es dedica a la fabricació de semiconductors i és la companyia més important del país, va ser una de les empreses que van sortir a criticar de forma més contundent les intencions de Wilders i els seus potencials socis, que s'autodenominen liberals. "Qualsevol restricció sobre la quantitat de treballadors del coneixement o estudiants internacionals, rellevant per a la nostra indústria, no és desitjable", diu un comunicat emès per ASML.

Brussel·les tira la pedra i amaga la mà

La Comissió Europea, liderada per la conservadora Ursula von der Leyen, fa temps que ha adoptat en matèria migratòria gran part del discurs de l'extrema dreta. Les eleccions europees del mes de juny vinent s'acosten i especialment el Partit Popular Europeu tem que se li escapin vots antiimmigració cap a la ultradreta. En aquest sentit, Von der Leyen s'ha volgut erigir en una dirigent contundent contra l'entrada d'immigrants il·legals i ha tirat endavant diferents propostes legislatives per endurir les polítiques migratòries.

També, tot i que en un principi semblava que podria suposar un maldecap diplomàtic, no ha tingut cap mena de recança a donar suport a la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, en la seva lluita contra els immigrants, i es mostra disposada a pagar milions i milions d'euros a països de dubtosa qualitat democràtica perquè aturin les onades migratòries que es dirigeixen a la Unió Europea. Tampoc s'hi ha posat malament, tot i ser socialdemòcrata, el canceller alemany, Olaf Scholz, que ha endurit el to contra la immigració i va acordar amb Meloni un pla d'acció per reduir els fluxos migratoris.

No obstant això, conscient de les necessitats dels Vint-i-set, la Comissió Europea demana no estigmatitzar els migrants i ha proposat diferents normatives per facilitar l'entrada de nouvinguts. A mitjans de novembre, per exemple, va anunciar la creació d'una plataforma que pretén unir empreses amb professionals de fora del bloc europeu que estan buscant feina i volen emigrar a la Unió Europea. A més, Brussel·les està treballant per facilitar el reconeixement de les titulacions estrangeres i els intercanvis estudiantils.

D'aquesta manera, la comissària europea d'Interior, Ylva Johansson, va justificar en roda de premsa el 16 de novembre les polítiques antiimmigratòries del seu executiu perquè assegura que volen acabar amb la immigració il·legal. En cap cas, però, estan en contra de l'arribada de nouvinguts i, de fet, va criticar que "la Unió Europea estigui perdent la cursa per atraure talent" estranger. I, fins i tot, va atribuir-ho al racisme creixent. "És un gran obstacle per ser atractius", va admetre.

Diferències entre els Vint-i-set

Ara bé, no tots els estats membres presenten les mateixes necessitats de professionals. La Comissió Europea sobretot se centra en la manca de treballadors formats en sectors com l'enginyeria que tenen a Alemanya, els Països Baixos o, entre molts altres, la República Txeca. Als països del sud d'Europa, en general, la situació és molt diferent.

Sense anar més lluny, l'estat espanyol té la taxa d'atur més alta de la Unió Europea i continua per sobre del 12%, segons l'Eurostat. Pel que fa a la taxa de vacants, és la segona més baixa del bloc europeu, un 0,9%, i només la supera Bulgària, que registra un 0,8%.

A més, tal com recullen les dades de l'Idescat, Catalunya no necessita tant professionals a la indústria, que també —actualment uns 2.500—, com sobretot al sector serveis, on en falten uns 27.000. En tot cas, siguin quines siguin les mancances o necessitats, l'experta Rebecca Christie insisteix que la immigració, especialment en contextos econòmics i demogràfics com l'actual i en el qual està Europa, "en general sempre aporta riquesa al país i creixement econòmic".