Unionistes nord-irlandesos cremen fogueres amb ninots de migrants en pasteres
Els fets s'emmarquen en les celebracions protestants contra els catòlics i la policia els investiga com a delicte d'odi
LondresLa policia d’Irlanda del Nord investiga com a delicte d’odi la crema d’una foguera a Moygashel amb la representació d’una pastera amb dotze maniquins amb armilles salvavides i un cartell amb el lema “Stop the boats” [Aturem les pasteres]. Moygashel és un petit poble del comtat de Tyrone, uns 75 quilòmetres al sud-oest de Belfast. La representació, que coronava la pila de pales amb què tradicionalment es fan aquestes fogueres, és una referència directa a l'arribada de refugiats a través del canal de la Mànega. El lema "Stop the boats" el va encunyar l'anterior govern britànic, presidit pel conservador Rishi Sunak.
La foguera s'ha encès aquest dijous a les onze de la nit, hora local, dotze hores després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president francès, Emmanuel Macron, segellessin a Londres un pacte migratori per frenar el flux de pasteres. L’acord, batejat com “Un hi entra, un en surt”, preveu que el Regne Unit acceptaria un sol·licitant d’asil, probablement amb vincles familiars amb el país, per cada immigrant retornat a França que hagi travessat el canal il·legalment.
La coincidència en el temps entre la crema de la foguera i l’acord franco-britànic ha multiplicat la indignació. Les imatges de la foguera mostren, a més de la pastera i els maniquins, una bandera tricolor irlandesa al capdamunt i un altre cartell amb el missatge “Veterans before refugees” [Els veterans abans que els refugiats], acompanyat de dues pistoles. Diverses veus polítiques, religioses i socials de la província han condemnat l’acció, que veuen com un exemple clar de discurs d’odi i racisme en un context en què la violència religiosa entre catòlics i protestants té milers de morts al darrere.
Les bonfires (fogueres) són una tradició lleialista i unionista d’Irlanda del Nord, vinculada a les celebracions de l’11 i el 12 de juliol, quan les comunitats protestants commemoren la victòria de Guillem d’Orange sobre el rei catòlic Jaume II a la Batalla del Boyne el 1690. Es calcula que aquest any se n'encendran unes 300 arreu del territori. Sovint aquestes fogueres generen polèmica, perquè, a banda de la seva simbologia religiosa i identitària, s’hi cremen, com també ha sigut el cas de Moygashel, banderes irlandeses, retrats de polítics nacionalistes i símbols considerats provocadors. Són també fogueres de gran altura, que poden intimidar i comportar un greu risc si es fan al costat d'habitatges.
Condemna generalitzada
El Servei de Policia d’Irlanda del Nord (PSNI) ha confirmat aquest divendres que investiga el cas com a delicte d’odi: “Som aquí per ajudar qui se senti vulnerable i garantir la seguretat de tothom”, ha dit un comunicat, on també subratlla que actua dins del marc legal vigent. Tot i les crides per retirar l'efígie abans de la crema, la foguera es va encendre igualment.
La condemna per l'acte ha estat gairebé unànime. Colm Gildernew, diputat de Sinn Féin a l'assemblea de Stormont, a Belfast, ha qualificat els fets de “vils i deplorables” i ha afirmat que era “clarament un delicte d’odi”. L’arquebisbe de l’Església d’Irlanda, John McDowell, ha lamentat l’acció i l'ha titllada de “racista, amenaçadora i ofensiva”. També el regidor socialdemòcrata del districte electoral, Malachy Quinn, ha denunciat que “el racisme i la intimidació no són cultura". "Això no és orgull, és verí”, ha dit.
Patrick Corrigan, d’Amnistia Internacional, ha definit la foguera com un “acte deshumanitzador que alimenta l’odi i el racisme”. Fins i tot el Partit Democràtic Unionista (DUP), principal força unionista d'Irlanda del Nord, ha rebutjat la presència d’efígies o símbols provocadors, tot i defensar la tradició de les fogueres. “Han de ser celebracions positives i segures”, ha dit un portaveu.
Tanmateix, sectors lleialistes radicals van defensar l’acció. L’activista Jamie Bryson va argumentar que es tracta d’una “expressió política legítima”, avalada pel Tribunal Europeu de Drets Humans, i va acusar els crítics d’hipocresia per defensar alhora el grup de rap Kneecap, partidari d’una Irlanda unificada. Els organitzadors de la foguera, l’Associació Moygashel Bonfire, van justificar-la assegurant que “la invasió sense control” de migrants és “l’amenaça més gran per al Regne Unit des d’Adolf Hitler”.
No és el primer incident a Moygashel d'aquesta mena. L’any passat, la foguera del poble ja va provocar polèmica al cremar-hi un cotxe policial de cartó, un gest especialment sensible a Irlanda del Nord, on els policies continuen sent objectiu habitual d’atacs dels radicals. El cas ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre els límits de la llibertat d’expressió i la tolerància de la cultura de les fogueres, especialment en uns moments en què la qüestió migratòria domina l’agenda política britànica i europea.
