Von der Leyen presentarà candidatura a la reelecció com a presidenta de la Comissió Europea

Brussel·lesEra una qüestió de dies. La conservadora alemanya Ursula von der Leyen s'ha erigit en la gran dirigent de la Unió Europea, sobretot pel seu ferm lideratge durant la pandèmia i en la guerra d'Ucraïna. Té tot els números per revalidar el mandat i és un nom de gran consens entre els estats membres, però no ha sigut fins a aquest dilluns, quan queden menys de cinc mesos per a les eleccions europees, que ha fet públic el que ja era de domini públic i ha anunciat que vol ser la candidata del Partit Popular Europeu (PPE) per presidir l'executiu comunitari cinc anys més. "He pres una decisió molt conscient i ben pensada. Vull presentar-me a un segon mandat", ha assenyalat Von der Leyen en una roda de premsa del partit democratacristià alemanya CDU.

Tot i això, i encara que els conservadors tornin a guanyar les eleccions, tal com apunten les enquestes, Von der Leyen no es convertirà automàticament en presidenta de la Comissió Europea. Els grans càrrecs de la UE no s'escullen directament a les urnes, sinó que els negocien els grups parlamentaris i, sobretot, els estats membres. Sigui com sigui, després de l'anunci fet aquest dilluns en una trobada del partit democratacristià alemany CDU, la família conservadora europea preveu formalitzar la seva candidatura en el seu congrés del març que ve a Bucarest i Von der Leyen ja compta amb el suport més o menys explícit de gran part dels socis europeus.

Com la segona part del primer mandat de Von der Leyen, es preveu que els pròxims cinc anys la política europea estigui marcada per la guerra d'Ucraïna i les seves derivades geopolítiques. En aquest sentit, fa temps que Brussel·les insisteix que cal reforçar la capacitat militar i la indústria armamentística de la UE, tant per continuar donant suport a les tropes ucraïneses com per deixar de dependre de la protecció de l'OTAN i els Estats Units, que la potencial victòria de Donald Trump posa en perill.

De fet, la conservadora alemanya va avançar aquest cap de setmana en la conferència de Múnic que si revalida el seu mandat crearia una comissaria de Defensa i que, segurament, estaria comandada per un dirigent de l'Europa de l'Est, que és una de les parts de la UE més bel·ligerants amb el règim de Vladímir Putin. Aquest àmbit, però, és competència dels estats membres, que sempre s'han mostrat molt reticents a perdre poder de decisió sobre la seva seguretat.

Una altra de les grans qüestions que es preveu que sigui central en la legislatura que ve és la reforma de la Unió Europea, que fa temps que demanen els estats membres i ha fet accelerar la potencial adhesió d'Ucraïna. De fet, la Comissió Europea ja ha avançat que abans de les eleccions vol proposar una modificació dels tractats que faci de la UE un bloc més eficient, especialment si creix en nombre de socis. En aquest sentit, per exemple, Alemanya i França ja han proposat retirar la necessitat de tenir unanimitat en algunes decisions del Consell Europeu i, d'aquesta manera, evitar que un sol país pugui vetar grans iniciatives, com fa sovint l'Hongria de l'ultradretà Viktor Orbán.

L'agenda verda de Von der Leyen penja d'un fil

La compra conjunta de vacunes, el pla de recuperació covid i les polítiques econòmiques expansives, la intervenció al mercat elèctric o, entre altres, el suport inequívoc a Ucraïna són algunes de les grans iniciatives que han portat Von der Leyen a ser vista com la dirigent més poderosa d'Europa i esdevenir la gran líder de la UE, molt per damunt, per exemple, del president del Consell Europeu, Charles Michel, que és el seu arxienemic intern. "És just dir que hem aconseguit molt més del que mai haguéssim imaginat", s'ha congratulat la presidenta de la Comissió Europea.

Ara bé, els últims mesos de legislatura se li han complicat. El seu ambiciós pla verd està en el punt de mira de l'onada de protestes de la pagesia que aquestes últimes setmanes inunda Europa i ha sigut criticat, i molt, pel seu propi partit, el PPE, que vol evitar que el vot rural enfadat contra les regulacions de Brussel·les se li escapi cap a l'extrema dreta. De fet, l'executiu comunitari ja s'ha fet enrere en algunes de les seves propostes legislatives o ha flexibilitzat algunes normatives, cosa que fa pensar que l'agenda verda de Brussel·les penja d'un fil de cara al mandat que ve.

A més, al contrari de la guerra d'Ucraïna, el seu paper en la guerra de Gaza també ha aixecat molta polseguera. Diferents estats membres i altres dirigents comunitaris han criticat que la conservadora alemanya s'hagi posat massa del costat d'Israel i no s'hagi limitat a representar el posicionament comú i acordat de la UE. Li retreuen, per exemple, que insisteixi en el dret de defensa d'Israel, però que només li recordi amb la boca petita que s'ha de complir amb la llei internacional i humanitària, o que donés suport al govern de Benjamin Netanyahu just en el moment que llançava un gran atac contra Gaza. Aquest episodi també va donar força a les veus més crítiques amb Von der Leyen, que troben que governa de forma massa personalista i s'ha fet seves competències en exteriors que no li pertoquen.