Una exalt càrrec de l'OTAN, nova presidenta de Croàcia

Grabar-Kitarovic s'imposa al president en funcions per tan sols el 0,6% dels vots

Kolinda Gravar-Kitarovic és la presidenta electa de Croàcia, després que en les eleccions d'ahir s'imposés a l'actual president en funcions Ivo Josipovic en una ajustadíssima pugna en la qual va vèncer per un estret marge del 0,6% dels vots. GravarKitoravic, fins ara secretària general adjunta de l'OTAN per a assumptes de Diplomàcia Pública, és així la primera dona que ocupa el càrrec.

"Croàcia és un dels països més pròspers de la Unió Europea i del món. Us ho prometo", ha garantit la nova presidenta en el seu primer discurs a la nació, interromput pels crits dels seus eufòrics seguidors corejant "Croàcia, Croàcia" i diverses consignes patriòtiques.

Gravar-Kitarovic serà la primera presidenta conservadora des de la mort (1999) de Franjo Tudjman, primer president de la Croàcia independent, el nom va ser un altre dels lemes més repetits en l'acte, i que la mateixa guanyadora va evocar en el seu discurs, afirmant que "Croàcia ara completarà el treball iniciat per ell".

La nova presidenta va cridar a la unitat de la nació, després d'una campanya que ha polaritzat la societat croata entre l'esquerra i la dreta.

"Anem endavant, sense divisions, junts, units. Croàcia pot i vol més", va dir.

Va assegurar que ja des d'aquesta nit treballarà en favor del desenvolupament econòmic, l'estabilitat social, i que tindrà tolerància zero amb la corrupció.

El triomf d'aquesta diplomàtica de 46 anys, candidata del principal partit de l'oposició, la Unió Democràtica Croata (HDZ), i set partits conservadors i de dretes, obeeix, possiblement, a la decepció dels ciutadans respecte al govern socialdemòcrata, que no aconsegueix treure el país de la greu crisi econòmica que travessa des de fa sis anys.

La seva campanya ha estat sustentada en la crítica a l'encara president, Ivo Josipovic, de centre-esquerra, per no haver obligat al govern a actuar eficaçment contra la crisi.

Per Croàcia, 2014 va ser el sisè any consecutiu de recessió, amb una dada de decreixement del -0,7%, i una desocupació de gairebé un 18%.