Internacional 29/01/2019

¿Fan prou Facebook i Google per lluitar contra les 'fake news' a la UE?

Brussel·les creu que no i demana més celeritat i transparència de cara a les eleccions europees

Júlia Manresa
4 min
La UE està preocupada per les notícies falses escampades a través de les xarxes socials

Brussel·lesLa lluita contra les 'fake news' s'ha convertit en un dels grans fronts de les institucions europees de cara a les eleccions comunitàries del maig. Brussel·les ja va avisar que començaria una guerra contra les informacions falses i que, dins de les iniciatives, demanaria informes mensuals a les empreses tecnològiques que, això sí, voluntàriament s'adherissin a un codi de bones pràctiques. Aquest dimarts, la Comissió Europea ha publicat el primer d'aquests informes i la conclusió principal és clara: cal fer més i, sobretot, anar més de pressa. Si no, s'arribarà a les eleccions europees amb feina per fer. La falta d'informació es fa evident només obrint els dos informes que les dues xarxes socials més grans del món, Facebook i Twitter, han remès a la Comissió Europea. Entre totes dues plataformes no arriben a la vintena de pàgines. Els informes haurien d'abastar totes les seves iniciatives a l'hora de lluitar contra la disseminació d'informacions falses arreu de la UE, on només Facebook tenia 278 milions d'usuaris el 2018.

Les autoritats comunitàries i estatals saben que la seva capacitat d'actuació respecte a les possibilitats d'aquestes plataformes és molt limitada. Brussel·les va admetre el mateix dia que anunciava la mesura dels informes mensuals que el pressupost que s'hi ha destinat és insuficient si es compara amb el que es destina precisament a crear informacions falses. La por de la Comissió Europea que hi hagi ingerència externa en les campanyes electorals s'explica perquè, de fet, les autoritats internacionals han tingut moltes dificultats per provar que s'han produït aquesta mena de casos, i si s'ha provat, ha sigut a posteriori. Als Estats Units, per exemple, Facebook va revelar que Rússia havia pagat 100.000 dòlars en anuncis durant la campanya nord-americana. I Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, també ha hagut de declarar al Parlament britànic per la mateixa qüestió per les sospites sobre l'ús de dades de Cambridge Analytica en la campanya del referèndum del Brexit.

Amb l'auge del populisme i l'extrema dreta, Europa vol evitar una ingerència similar a les seves eleccions comunitàries. Però la voluntat de donar una imatge més bona no es tradueix en esforços suficients. Després de rebre els informes de Facebook, Twitter, Mozilla i Google, però també de les associacions de comerç EACA, IAB Europe i WFA, Brussel·les ha arribat a la conclusió que amb això no n'hi ha prou. El comissari de Seguretat, el britànic Julian King, ha deixat clar que, "vista la proximitat de les eleccions europees, qualsevol progrés en la lluita contra la desinformació és benvingut". "Però hem d'anar més lluny i més de pressa abans del maig. No volem arribar al dia de les eleccions i veure que podríem haver fet més", afegeix.

Comptes falsos

Però Brussel·les sap que poc més hi pot fer a banda de fer aquestes crides. Si les plataformes remeten aquests breus informes mensuals és perquè van signar voluntàriament un codi de bones pràctiques impulsat per la mateixa Comissió que les insta a prendre mesures com ara eliminar comptes falsos, limitar la visibilitat de webs que promouen la desinformació, però també donar informació transparent. En els informes, però, les plataformes no expliquen d'on venen els comptes falsos que han eliminat, per exemple. Facebook en el seu document assegura que va eliminar 800 milions d'aquests comptes només el segon trimestre del 2018 i 754 milions el tercer. "Molts d'aquests comptes són el resultat d'atacs de 'spam' motivats comercialment", diu el text. En el cas de Google, es donen poques xifres però s'enumeren mesures com ara els símbols o senyals específics que fa servir per distingir el tipus de contingut (comercial, informatiu o editorial) que ofereix en les seves cerques.

La Comissió Europea agraeix aquests esforços però creu que s'ha de fer més en l'àmbit de la transparència i sobretot a nivell global. Detecten que hi ha països on sí que s'està actuant, però no de la mateixa manera a tots els estats membres. Per exemple, Facebook va anunciar ahir precisament des de Brussel·les que requeriria la identitat dels anunciants durant la campanya electoral de les eleccions al Parlament Europeu i que obriria diversos centres d'operacions centrats en "integritat electoral", un dels quals a Dublín.

Però tot això són mesures voluntàries que fan aquestes plataformes i que, per tant, acaben donant a les autoritats la informació que elles mateixes consideren oportuna. Amb la preocupació que arribi el maig sense haver fet prou la Comissió Europea també ha fet una crida aquest dimarts a les grans marques (els grans anunciats) perquè se sumin a aquest codi de bones pràctiques i col·laborin en la lluita contra les 'fake news'.

Pots consultar els informes de cada empresa aquí.

stats