¿És el final de Donald Trump?

WashingtonFalten tres setmanes per a les eleccions als Estats Units i, amb la imatge d’una Casa Blanca mig buida -focus d’infecció de covid-19, amb el president i la primera dama encara convalescents i amb una llista de contagiats i de quarantenes que creix-, es redueixen les opcions que Donald Trump revalidi el càrrec. Quatre anys després de l’arribada al poder d’un xòuman narcisista sense experiència política, amb el país al caire d’un atac de nervis, amb un president que ha absorbit tot l’oxigen, Washington aspira a un tsunami electoral que tenyeixi de blau demòcrata les dues cambres del Congrés i la Casa Blanca. El 2018 les eleccions de mig mandat van lliurar la Cambra de Representants al Partit Demòcrata. Potser va ser una premonició del que vindrà el 3 de novembre, però els que hi somien ho fan amb prudència.

I aquesta prudència té la seva explicació. El 2016 plana com un fantasma la consciència d’un establishment polític que va donar per feta la victòria de Hillary Clinton davant el llavors aspirant Donald Trump. Hi va haver arrogància, una candidata impopular i també complicitat mediàtica, fascinats com estaven molts mitjans amb el xou de Trump: una màquina de congregar audiències, vendre diaris i, com s’ha demostrat durant aquests quatre anys, incomptables llibres. Les exhibicions de múscul de l’ara president durant aquella campanya, els seus mítings multitudinaris i el mar de gorres vermelles amb el lema Make America great again són un bon recordatori de la seva capacitat de mobilització. Però si el 2016 part del vot pel magnat potser va quedar ocult en les enquestes -resultat d’una actitud com la d’aquells que es neguen a confessar en veu alta un plaer culpable-, avui l’orgull de ser trumpista s’exhibeix sense dissimular. No sembla, això sí, que hagi sumat adeptes. Fins i tot hi ha dissidents que fan campanya a favor de Joe Biden.

Amb tota la precaució que aconsella l’experiència, les enquestes anuncien la derrota de Trump al novembre. Esclar que podria passar el mateix que el 2016. Aquell any, a principis d’octubre, una enquesta feta conjuntament per la NBC i el Wall Street Journal donava a Clinton 14 punts d’avantatge a nivell nacional. Igual que ara a Biden. Apliquem, doncs, la cautela. Això sí, sent conscients que Donald Trump era llavors l’ outsider i ara, encara que intenti mantenir una imatge d’insurgent, ell és el poder. Un poderós que està mostrant clars símptomes de desesperació.

La mitjana de les principals enquestes atorguen a Joe Biden un avantatge de vora 10 punts a nivell nacional. Com a mitjana, és la més elevada de les que s’han registrat en qualsevol de les eleccions celebrades en aquest segle, per sobre dels 8 punts que Barack Obama li treia a John McCain el 2008. A més, el demòcrata compta amb una intenció de vot mitjana del 51,3%, la més alta en un candidat -a aquestes altures de campanya- en el que portem de segle. Fins i tot encara que caigués 5 punts en el vot recomptat, podria guanyar en estats clau com Michigan, Pennsilvània i Wisconsin.

El poder de la gent gran

De tornada a la fantasmagòrica Casa Blanca, Trump gravava aquesta setmana diversos vídeos en què es dirigia a la gent gran, “la meva gent preferida en aquest món”, segons deia. En té motius: la gent gran va ser clau en la seva arribada al poder. El 53% dels majors de 65 anys van apostar per ell fa quatre anys. Però ara, vuit mesos després de l’inici de la pandèmia, els avis tenen motius per sentir-se ofesos. Com li confessava al periodista Jonathan Swan un exassessor de la Casa Blanca: “Si no et prens seriosament una cosa que està matant la gent gran, no pots guanyar [les eleccions]”. I les enquestes detecten que Biden lidera aquesta franja d’edat per 27 punts. Això explica que un president malalt es dirigeixi a la seva “gent preferida” per vendre’ls “una cura” per al covid-19 que, els ha promès, ell farà que sigui gratuïta.

Però per a qui Trump sembla no tenir trucs màgics és per a les dones. Van ser el motor de l’onada demòcrata a les eleccions de mig mandat el 2018. El 39% de dones van votar per ell el 2016, per un 52% d’homes. Ara gairebé 7 de cada 10 dones diuen que prefereixen Biden. Són els homes els que bàsicament sostenen el president en alguns estats que se senten republicans, com Texas o Geòrgia, tot i que avui fins i tot semblen igualats. Senyal que, per ara, Trump ho té tot en contra.