EXTREMA DRETA
Internacional 20/09/2013

Grècia debat la il·legalització dels neonazis

L'assassinat d'un raper antifeixista a Atenes dóna una nova dimensió a l'amenaça d'Alba Daurada

Cristina Mas
3 min

Barcelona.L'assassinat de Pavlos Fyssas, un raper d'esquerres de 34 anys apunyalat dimarts a Atenes per un home que es declara simpatitzant del grup neonazi Alba Daurada, ha commocionat Grècia. La formació -que l'any passat va passar de la marginalitat a obtenir 18 diputats al Parlament grec- havia protagonitzat accions violentes contra immigrants, però Fyssa s'ha convertit en la primera víctima d'un crim polític des de l'inici de la crisi. I en un recordatori que la descomposició de Grècia no només afecta l'economia sinó també el sistema polític.

Mentre dues mil persones assistien ahir a l'enterrament del raper a Atenes, emergien més detalls de l'assassinat, al barri treballador de Kératsini, que apuntaven a una acció premeditada: l'autor confés de les punyalades, Iorgos Roupakias, de 45 anys, va arribar en un cotxe al lloc on una trentena de neonazis vestits amb samarretes negres havien retingut el cantant -conegut per les seves lletres antifeixistes- i sis dels seus companys. L'atac va passar davant d'una patrulla de la policia, i després Roupakis va trucar a la seva dona perquè es desfés de tot el que pogués vincular-lo a Alba Daurada. A casa seva, però, la policia hi va trobar pamflets del partit, una porra i una pistola elèctrica. Els locals d'Alba Daurada van ser escorcollats, cosa que va provocar la protesta dels dirigents neonazis, que es desvinculen de l'atac.

"Aquest assassinat ha canviat el clima polític, perquè els partits s'han adonat que el feixisme és una amenaça per a la democràcia", explica a l'ARA Dimitri Sotiropoulos, professor de ciència política de la Universitat d'Atenes. Alba Daurada nega l'Holocaust, té com a logotip una esvàstica deformada, reivindica el cop d'estat que va portar al poder Ioannis Metaxas el 1936 i ha protagonitzat campanyes de donació d'aliments i de sang "només per a grecs" amb contingut xenòfob.

Després de les nombroses manifestacions de rebuig a l'assassinat dimecres arreu del país, el primer ministre, Andonis Samaràs, va dir ahir en un discurs televisat que "aquest govern està decidit a impedir als descendents dels nazis que enverinin la societat, cometin crims i creïn el terror per soscavar els fonaments del país que va engendrar la democràcia". El ministre d'ordre públic, Nikos Dendias, va suspendre un viatge oficial i va assegurar que impulsaria una reforma penal per tal d'il·legalitzar Alba Daurada. Els socialdemòcrates del Pasok, que donen suport a Samaràs, també són favorables a la il·legalització.

Discrepància política

"Seria bo que els dos principals partits del país -els conservadors de Nova Democràcia, al poder, i l'esquerra alternativa de Syriza- es posin d'acord a prioritzar la lluita contra el feixisme", assegura el politòleg. Però també reconeix que és una sortida poc probable "perquè des de fa un any Syriza acusa el govern de funcionar com la Junta [la dictadura que va governar Grècia entre el 1967 i el 1974] i el govern diu que els alternatius no accepten el joc democràtic". Sotiropoulos no creu que la il·legalització dels neonazis -tercers en les enquestes, amb un 13% d'intenció de vot- resolgui el problema: "Al contrari, els permetria presentar-se com a víctimes i continuar en la clandestinitat".

Tot i que Fyssas seria el primer grec mort en un atac d'Alba Daurada, la violència neonazi a Grècia no és un fet nou: fins ara eren els immigrants els que estaven en el punt de mira. Les agressions contra pakistanesos, albanesos i etíops eren constants i quedaven impunes. "Els últims 15 mesos -escrivia ahir l'analista Costas Iordanidis al diari Kathimerini - el partit neonazi ha demostrat dins i fora del Parlament que funciona amb violència. Grècia està en perill de trobar-se al marge del sistema polític europeu, una possibilitat tan greu com la perspectiva de la bancarrota".

stats