Internacional 08/06/2021

Guerra oberta entre Alemanya i Hongria pels vetos d'Orbán

El primer ministre hongarès titlla de "ridícula" i "patètica" la política exterior de la UE

3 min
El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, en una imatge d'arxiu
Disponible en:

Brussel·les"Semblem patètics tigres de paper i, després dels nostres comunicats sense conseqüències, el món sencer s'enriu de nosaltres". Amb aquesta cruesa i contundència valora el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, l'actual política exterior de la Unió Europea, a través d'una carta oberta dirigida al ministre alemany d'Afers Exteriors, Heiko Maas, publicada a la seva pàgina web oficial. La guerra oberta entre el govern germànic i l'hongarès arriba després de l'enèsim bloqueig per part del líder ultraconservador a diversos pronunciaments de la Unió Europea en qüestions de política exterior, com per exemple de suport a Hong Kong.

Maas va obrir dilluns el meló d'un debat de fons a la Unió Europea: la presa de decisions en política exterior. "No podem continuar sent hostatges dels que paralitzen la política exterior amb els seus vetos. Estan jugant amb la cohesió europea tant a curt com a llarg termini", va dir dilluns el ministre germànic en una roda de premsa. "Per això ho dic obertament: ha de desaparèixer el veto, fins i tot si això significa que poden superar-nos en votacions", va explicar. El cap de la diplomàcia alemanya criticava d'aquesta manera obertament els sistemàtics vetos per part de Budapest a comunicats conjunts de la Unió Europea, principalment aquells relacionats amb la Xina (amb qui té forts lligams econòmics i també polítics) i les vulneracions de drets a Hong Kong, però també per exemple en el cas de l'escalada entre Israel i Palestina de fa unes setmanes.

"Si fins ara han ignorat vuit comunicats, també es burlaran del novè", diu la carta d'Orbán, fent referència al nombre de comunicats conjunts que fins ara ha vetat sobre Hong Kong. L'ultraconservador hongarès, que ha sortit amb la cua entre cames del Partit Popular Europeu els últims mesos per la seva deriva autoritària, avisa així que continuarà exercint el seu dret a veto. "L'esquerra europea, dirigida per l'esquerra alemanya, està atacant de nou Hongria amb un to inacceptable. Ara perquè Budapest no va voler firmar un comunicat comú sense pes ni seriositat política en el cas de Hong Kong [...]. Això és el que va passar, i si ho proposen cent vegades més, cent vegades més que obtindran el mateix resultat", desafia el primer ministre d'Hongria.

El problema de la unanimitat

La qüestió de fons és el sistema de presa de decisions a la Unió Europea en l'àmbit de la política exterior. L'article 31 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea fixa que, de manera general, la Unió ha de funcionar a través de la unanimitat en la presa de decisions relatives a aquest àmbit. S'estableixen algunes excepcions o vies d'escapament a través de les quals es pot fer servir la majoria qualificada, però la política exterior europea ha acabat sempre coordinant-se en pro del respecte i el consens per no molestar els interessos nacionals de cap dels governs integrants de la Unió, i més tenint en compte que, al cap i a la fi, la UE no té competències directes en política exterior. Josep Borrell és el cap de la diplomàcia europea, però és un representant, un diplomàtic, no un ministre d'Exteriors de la UE.

Però el sentiment expressat aquesta setmana de manera oberta pel ministre Maas és que Budapest està abusant d'aquesta capacitat de veto i no està respectant aquest acord tàcit de coordinació i consens. Tanmateix, que aquest sistema en la presa de decisions és una pedra a la sabata d'una Unió que vol tenir un rol més fort en el taulell geopolític global ja és una qüestió que la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va posar sobre la taula en el seu primer discurs sobre l'estat de la Unió. La presidenta va subratllar la necessitat d'optar per la majoria qualificada en àrees com les sancions o els drets humans. "Les crisis i els reptes de seguretat que s'acumulen dins i fora de la Unió han afegit urgència a la necessitat de tenir un sistema més efectiu de presa de decisions en qüestions relatives a la política exterior de seguretat i de defensa", diu un informe del servei de recerca del Parlament Europeu, que analitza els pros i els contres d'aquest potencial canvi.

stats