Guterres: "Els principis de les Nacions Unides estan sent assetjats"

WashingtonEl secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha inaugurat el 80è període de sessions de l'Assemblea General advertint que els principis fundadors amb els quals es va fundar l'organisme multilateral estan en perill. "Hem entrat en una era de disrupció temerària i sofriment humà implacable", ha afirmat Guterres dirigint-se a la sala plena amb tots els representants dels països membres. "Mireu al voltant. Els principis de les Nacions Unides que heu establert estan sent assetjats", ha alertat. I ha afegit que "els pilars de la pau i del progrés s’estan doblegant sota el pes de la impunitat, la desigualtat i la indiferència".

L'ONU arriba a la celebració del seu 80è aniversari en un dels moments més crítics per a la institució i el multilateralisme. Les guerres d'Ucraïna i Gaza han posat en entredit l'autoritat de les Nacions Unides, mentre el retorn de Donald Trump al capdavant dels Estats Units amenaça amb acabar de trencar l'actual sistema internacional i les institucions globals. En els primers mesos de govern Trump, les organitzacions de cooperació internacional i aquelles destinades a combatre el canvi climàtic ja han patit una sagnia de fons arran de la retirada de finançament ordenada pel republicà. En el cas de l'ONU, la retallada del president li suposarà una pèrdua de 500 milions de dòlars del pressupost de l'any vinent que es traduirà en un acomiadament del 20% del seu personal.

El genocidi a Gaza també ha fet aflorar la impotència de l'ONU per complir la seva promesa original d'evitar un altre gran conflicte com el viscut a la Segona Guerra Mundial i els horrors que es van derivar del nazisme amb l'Holocaust. L'any passat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, es va recrear en aquest fet: poc després d'intervenir a l'Assemblea va iniciar diversos atacs contra el Líban, i va fer escalar el conflicte a la regió. Molt probablement el primer ministre va ordenar l'acció abans de començar el seu parlament.

Un any després d'aquell episodi el genocidi a Gaza continua, amb el matís que ara l'ONU reconeix el genocidi –el mateix Guterres ha utilitzat el terme en el seu discurs– i que un gruix de països membres ja reconeixen l'estat palestí. Tot, quan ja han mort més de 63.000 palestins des de l'octubre del 2023.

En la seva intervenció aquest dilluns, Guterres ha demanat "un alto el foc immediat" a Gaza i que s'aturi immediatament la colonització de Cisjordània". "A Gaza es desafia la bàsica humanitat", ha denunciat, per tot seguit recordar que el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) va emetre unes mesures cautelars ordenant Israel que posés recursos per prevenir un possible genocidi. "Des de llavors s'ha declarat la fam a Gaza i els assassinats s'han intensificat", ha dit, i per això ha remarcat: "Les mesures del TIJ s'han d'implementar completament i de forma immediata".

Al seu torn, també ha insistit que "res pot justificar els atacs del 7 d'octubre i el segrest d'ostatges, però res pot justificar el càstig col·lectiu a la població palestina". "Alto el foc ara, alliberament de tots els ostatges ara, i entrada d'ajuda humanitària a Gaza ara", ha reclamat.

Guterres ha remarcat que "la pau és la primera obligació" de la comunitat internacional reunida a l'ONU aquests dies. "Arreu del món veiem països actuant com si les normes no se'ls apliquessin i tractant humans com si fossin menys que humans, i hem de denunciar-ho", ha dit, sense mencionar ningú en concret, però semblava una al·lusió que anés dirigida a Israel i probablement també a Rússia.

El secretari general de l'ONU també ha reivindicat la importància del "multilateralisme" com una forma de "pragmatisme", perquè és necessària una col·laboració entre països per afrontar els reptes globals com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial.

Lula adverteix de l'unilateralisme

El president del Brasil, Lula da Silva, ha estat el primer representant a intervenir en la sessió inaugural. Lula ha remarcat que l'ONU representa la "màxima aspiració per la pau i la prosperitat" i també ha advertit que "les idees que van inspirar-ne la creació estan en perill". "Les intervencions unilaterals s'estan tornant la norma", ha advertit el mandatari brasiler, que ha recalcat com la crisi del multilateralisme està directament relacionada amb la crisi de la democràcia en l'àmbit global.

El Brasil pateix els aranzels del 50% per part de Trump només per la condemna a Jair Bolsonaro pel seu cop d'estat fallit. La sentència de la justícia brasilera posa davant del mirall els Estats Units i el mateix Trump, que es va escapar de ser jutjat per instigar l'assalt al Capitoli i intentar interferir en el resultat de les eleccions del 2020. Una acció que, de fet, va inspirar el bolsonarisme i l'extrema dreta brasilera a repetir el mateix pla d'actuació quan Lula va guanyar els últims comicis.

"Els atacs sobre el sistema judicial són inacceptables", ha assegurat Lula, amb relació a les pressions que pateix per part de Washington, i ha reblat: "El Brasil ha enviat un missatge contra tots els autòcrates d'arreu del món: la nostra democràcia no és negociable".

Lula també s'ha referit a la defensa de les llibertats i dels drets humans, així com als drets de les dones i als dels migrants com a puntal que sustenta la democràcia. "La democràcia falla quan les dones guanyen menys que els homes", ha dit, i ha assegurat que els migrants no en tenen la culpa. I també ha celebrat que aquest any el Brasil hagi deixat d'aparèixer al mapa de la gana al món.

D'altra banda, ha alertat de la creixent polarització arreu i ha defensat que "mantenir la pau és la nostra prioritat". Per això, ha celebrat que a l'Amèrica del Sud no hi hagi armes nuclears. Però ha lamentat, en una crítica dirigida a l'administració Trump, "la comparació entre el narcotràfic i el terrorisme", en al·lusió als vaixells que ha atacat Washington al mar del Carib les últimes setmanes. "La solució és reduir els tractats d'armes. La manera no és executar gent sense judicis previs", ha dit.

A més, Lula s'ha mostrat compromès amb la lluita contra la crisi climàtica, una qüestió que cada cop queda més enterrada en l'esfera pública i l'agenda mediàtica a causa del retrocés democràtic que s'està vivint. El president del país que té el pulmó del món ha recordat el deure que tenen els estats desenvolupats respecte als països en vies de desenvolupament. "No és caritat, és justícia. [...] La transició energètica no pot reproduir les lògiques injustes del colonialisme. És hora d'implementar les mesures. El canvi climàtic ha de rebre l'atenció de les Nacions Unides".