França

Els homosexuals condemnats a França no seran indemnitzats

Almenys 100.000 persones van ser detingudes entre el 1942 i el 1982

3 min
Bernard Bousset, fotografiat a l'Open café , a París, en una imatge de l'any 2021

ParísBernard Bousset tenia uns 20 anys quan la policia el va detenir en un bar gai de Bordeus. Era l'inici dels anys 60 i a França les relacions entre homes estaven penalitzades per la llei. "Em van agafar les empremtes, em van fer una foto...com si hagués atracat al Banc de França", rememora en una entrevista a Le Monde. Bousset, de 81 anys, no va acabar a la presó –quan el van detenir només estava al bar bevent i xerrant amb altres homes–, però va haver de pagar una multa i els agents van trucar a la seva família per revelar l'incident. Més tard, amb 23 anys, va acabar davant d'un jutge per haver passat la nit amb un noi de 18 anys.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Situacions com la que va viure Bousset eren habituals a França durant bona part del segle passat. Almenys 100.000 homosexuals van ser condemnats entre el 1942 i el 1982, la majoria a penes de presó, segons un estudi que han fet els sociòlegs Jérémie Gauthier i Régis Schlagdenhauffen.

Durant quatre dècades, la llei penalitzava les relacions entre persones del mateix sexe. Un projecte de llei impulsat pels socialistes que es votarà la pròxima setmana a l'Assemblea Nacional –el Senat ja el va aprovar a finals d'any–, reconeixerà la responsabilitat de l'Estat francès en aquestes condemnes, un gest reclamat des de fa anys per partits d'esquerres. "Tenim prou perspectiva per poder mirar aquest passat dolorós i amb tan poca glòria, i reconèixer els errors que es van cometre", defensa l'impulsor del projecte de llei, el senador socialista Hussein Bourgi.

Però França no indemnitzarà els afectats, tot i que la proposta original ho preveia. Els republicans, la dreta tradicional, amb la connivència del govern d'Emmanuel Macron, han obligat a retirar del projecte de llei el punt que preveia indemnitzacions per als afectats amb excuses com ara que són delictes prescrits. Els conservadors van exigir treure aquesta part a canvi de votar favorablement al projecte de llei.

El govern, que podria haver pressionat per mantenir el punt, s'ha posat de perfil permetent que se suprimeixi. "Amb reconeixement sense reparació, només arribem a mig camí", lamentava Bourgi. En realitat, la majoria dels més de 100.000 condemnats ja estan morts, però el socialista considera que aprovar compensacions és un gest simbòlic necessari.

Compensacions en altres països

Governs com els d'Alemanya, Espanya i el Regne Unit han aprovat iniciatives per reparar i indemnitzar les víctimes de les lleis discriminatòries contra el col·lectiu LGTBI+ durant el segle passat, quan en molts països es considerava un delicte les relacions entre persones del mateix sexe. Però França, a menys que el govern canviï de parer i decideixi reintroduir la proposta en el vot a l'Assemblea, no indemnitzarà les víctimes i es limitarà a reconèixer la seva responsabilitat.

Tot i que la dreta evita ara que França sigui un exemple en la defensa dels drets de les persones LGTBI+, el país va ser el primer a tot el món en despenalitzar l'homosexualitat el 1791, en plena Revolució Francesa, una època de llibertat i obertura moral. Però el règim de Vichy, col·laboracionista amb l'Alemanya nazi, sota el comandament del mariscal Pétain, va tornar a penalitzar l'homosexualitat el 1942 amb elevades multes i penes de presó que podien anar fins als 3 anys. En rigor, el que fa Pétain és introduir una distinció entre l'edat legal de consentiment –i per tant, per poder mantenir relacions sexuals– dels homosexuals, que situa en els 21 anys, i la dels heterosexuals, que es queda en els 13.

Retorn del conservadorisme

L'historiador Marc Boninchi explica que amb Pétain va tornar la França conservadora. "Quan es va instaurar el nou règim de Pétain, ràpidament va subratllar tres paraules: “Treball, Família, Pàtria”, que van estar presents en els seus discursos. El mariscal va esbossar una Revolució Nacional que suposadament permetria la regeneració de França. Vichy acusa la Tercera República d'haver destruït la família, atacant figures com Léon Blum o Alfred Naquet, el pare de la llei del divorci de 1884", sosté Boninchi en una entrevista a la revista Retronews.

A la pràctica, tot i que Pétain retoca la llei lleugerament, es produeix una persecució policial i social dels homosexuals emparada en delictes com el "d'indecència moral" que durarà molt més enllà de l'Alliberament, fins al 1982, quan François Mitterrand accedeix al poder i aboleix la llei. "Es va tardar quaranta anys a derogar la llei perquè les mentalitats evolucionen lentament i els prejudicis negatius sobre l'homosexualitat sobreviuen al règim de Vichy", apunta l'historiador. L'estat francès encara va considerar l'homosexualitat com una malaltia psiquiàtrica fins al 1992 i no va autoritzar el matrimoni entre persones del mateix sexe fins al 2013.

stats