Internacional 30/06/2021

Hong Kong, laboratori de proves del poder de Pequín

La llei antisecessió de la Xina s'ha empassat l'autonomia i la llibertat de l'excolònia britànica sense resposta de la comunitat internacional

3 min
Imatge d'arxiu d'una manifestació prollibertat a Hong Kong

LondresSón dies d'aniversari a la Xina i Hong Kong, el 30 de juny i l'1 de juliol: centenari de la creació del Partit Comunista de la Xina; vint-i-quatre anys des que el Regne Unit va retornar la colònia a Pequín –sota unes condicions de respecte a la fórmula "un país, dos sistemes", que ja no es compleix–; i un any des que el règim de Xi Jinping va promulgar la llei de seguretat nacional contra l'anomenat històricament port de les aromes , que a la pràctica s'ha empassat una illa de llibertat i democràcia dins la dictadura xinesa.

En aquest any en vigor de la llei, les autoritats de Hong Kong han arrestat 117 persones i han presentat càrrecs fins al 27 de juny contra 64, la majoria polítics, activistes, periodistes i estudiants defensors de la democràcia.

La llei, que va donar a Pequín molts més poders dels que els més pesimistes s'esperaven, ha remodelat el paisatge jurídic, polític i mediàtic de Hong Kong, amb el recent episodi del setge financer i el tancament del principal diari pro democràcia, l'Apple Daily . La llei es va redactar íntegrament en reunions a porta tancada a Pequín i ni tan sols la líder de Hong Kong, Carrie Lam, hi va participar. El text ha sigut un clau definitiu en el taüt de les aspiracions de llibertat dels habitants de Hong Kong, després de mesos de protestes prodemocràtiques, que el Partit Comunista xinès va interpretar com un repte obert a la seva sobirania sobre el territori.

La llei criminalitza els actes de secessió, subversió, terrorisme i connivència amb forces estrangeres per posar en perill la seguretat nacional, i inclou penes màximes de cadena perpètua per als quatre càrrecs. A la pràctica, com ha quedat demostrat en nombrosos episodis, la norma sufoca qualsevol possibilitat de dissidència.

Una "immensa minoria"

Tant els líders xinesos com els de Hong Kong van justificar que la llei s'orientava a aturar les "activitats il·legals" d'una minoria d’individus i que no soscavaria les llibertats de la ciutat semiautònoma. Però, un any després, és la immensa minoria demòcrata de Hong Kong la que en pateix les conseqüències.

A més de l'ofegament econòmic de l'Apple Daily, amb la detenció prèvia del propietari, la protesta pública s'ha proscrit. Gairebé tots els líders prodemocràtics de la ciutat, inclosos activistes i polítics, han estat empresonats o obligats a marxar a l'exili . Una altra de les accions que Pequín ha dut a terme des del 30 de juny de l'any passat ha sigut el redisseny de la llei electoral, per estrènyer encara més el setge polític sobre Hong Kong. Les noves normes electorals impedeixen, per exemple, que a les eleccions de l'assemblea s'hi presentin els candidats de l'oposició .

En els últims mesos, desenes de milers de ciutadans han volgut fugir o s'han vist obligats a emigrar a països com el Regne Unit –que ha obert una via ràpida perquè els hongkongesos obtinguin la nacionalitat– , el Canadà i Austràlia. Fins i tot les escoles, universitats, biblioteques, l'estrena de pel·lícules, l'accés a internet i el contingut dels llibres de text s'han vist afectats pel jou xinès.

L'aprovació de la llei i tota la repressió posterior van provocar una reacció immediata de la comunitat mundial. Els Estats Units van revocar l'estatus comercial especial de Hong Kong, en comptes d'aplicar les mateixes restriccions que hi ha amb la Xina. I nombrosos països han suspès els tractats d’extradició amb Hong Kong, inclosos el Regne Unit, els EUA, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Alemanya.

Malauradament per als ciutadans de Hong Kong, als quals se'ls va prometre que els drets i llibertats serien respectats, la realpolitik s'ha imposat i la Xina, un poder mundial, se sap amo i senyor de l'excolònia. Vint-i-quatre anys després de la cerimònia de lliurament de Hong Kong a Pequín per part dels britànics, fruit de la negociació que havia engegat a la dècada dels anys 80 la primera ministra Margaret Thatcher, es pot concloure que va ser aleshores quan l'ombra de la dictadura xinesa va començar a planar-hi.

stats