Internacional 17/06/2021

Iran: "Guanyi qui guanyi no canviarà res per a nosaltres"

La devaluació de la moneda i la manca de futur provoquen desencant entre els joves

Ricard García Vilanova
2 min
Un grup de dones seuen en la taula d'un restaurant a Teheran.

Teheran"La gran majoria de la gent no vol sentir a parlar de les eleccions, perquè guanyi qui guanyi no canviarà res per a nosaltres". Així resumeix la situació a l'Iran un jove de 27 anys i comerciant del Gran Basar de Teheran, recorregut a totes hores per una marabunta de gent cercant oportunitats de compra al millor preu. Les eleccions presidencials d'aquest divendres sembla que acabaran amb les poques esperances reformistes que podien portar canvis a un país on l'economia ha estat durament colpejada en els últims anys.

El cert és que l'Iran té una de les societats més joves del planeta: la població més petita de 35 anys representa el 76% del total dels més de 80 milions de persones que hi viuen. Molts d'aquests joves són universitaris que somien amb poder marxar algun dia del país; en part, perquè la inflació de la moneda i la falta d'oportunitats fa que el seu futur sigui fosc i insegur. La situació recorda molt la que pateix l'Iraq, on milers de joves es van manifestar el gener del 2020 per reclamar el dret del seu país a determinar el seu futur per evitar que s'acabi consolidant com a terreny d'una batalla per interposició entre Washington i Teheran. Però més de 600 morts i la irrupció del covid-19 pràcticament van acabar amb aquest episodi reivindicatiu. Per a l'Iran, on a finals del 2019 també hi va esclatar una onada de protestes massives encapçalada pels joves, el context es tradueix ara en un èxode massiu, tot i que sortir del país no és fàcil. La devaluació de la moneda amb relació a l'euro i al dòlar ho fa tot molt més complicat.

Una de les raons de la devaluació d'aquesta moneda és la caiguda dels ingressos en divisa dòlar, com a conseqüència directa de les sancions restablertes per l'administració de Donald Trump, un fet que va tenir un dur impacte, especialment durant l'any 2018. Les sancions impedeixen a l'Iran vendre petroli; per tant, s'obstaculitzen les transaccions bancàries i no entra moneda dins del país. Com que hi ha poca moneda, aquesta s'encareix. Al mateix temps, també l'any 2018 molta gent va començar a comprar dòlars, de manera que es va crear un doble efecte devaluador present encara avui dia en un tracte que havien de firmar tots els països per establir relacions financeres, el FATF.

El desencís de la població iraniana respecte a la classe política és evident. Els presagis d'una abstenció històrica preocupen les autoritats. El líder suprem de l'Iran ja ha recordat que votar "és un deure religiós". I no només això: ha titllat de pecat votar en blanc.

stats