Internacional 25/08/2021

Biden marxarà de l’Afganistan el dia 31 si els talibans cooperen

El G-7 demana als islamistes respecte pels drets humans i la UE quadruplica l’ajuda humanitària a l’Afganistan

Laia Ros / Albert Castellví
3 min
Soldats escortant un grup de persones a punt de ser evacuades a l’aeroport de Kabul.

Brussel·lesLa missió nord-americana a l’Afganistan s’acabarà el 31 d’agost. El president dels Estats Units, Joe Biden, va comunicar ahir als líders del G-7, durant una reunió telemàtica, que no té intenció d’ajornar el termini pactat amb els talibans per a la retirada de tropes, malgrat que ell mateix havia obert la porta a fer-ho i que els seus aliats (especialment el Regne Unit, Alemanya i França) l’hi havien demanat, per poder completar el llarg i complex procés d’evacuació de ciutadans occidentals i també d’afganesos en risc de ser perseguits pels talibans, sobretot els que van col·laborar amb les forces estrangeres durant els 20 anys de guerra.

Però finalment Biden ha cedit davant de l’últimàtum que li havia plantejat dilluns el grup islamista, que havia avisat que mantenir les tropes al país més enllà del dia 31 suposaria una “clara violació” dels acords entre les dues parts i comportaria “una reacció” per part dels talibans. Això sí, va fer un matís: en una compareixença sense preguntes que s’havia anunciat per a les sis de la tarda (hora catalana) però que va començar amb cinc hores de retard, Biden va remarcar que el compliment d’aquest termini estarà condicionat al fet que “els talibans continuïn cooperant i permetent l’accés a l’aeroport i sense provocar distorsions en l’operatiu” d’evacuació. I va avisar que havia demanat al Pentàgon i al departament d’Estat que tinguin a punt plans de contingència per si cal adaptar el calendari.

Segons Biden, des que el 14 d’agost van començar les tasques d’evacuació, els EUA ja han ajudat a fugir de l’Afganistan a més de 70.000 persones, 21.000 de les quals només ahir. Per això creu que el ritme actual permetrà enllestir la feina abans que s’acabi el termini. A més, va argumentar que “cada dia d’operacions representa un risc afegit per a les tropes”, ja que hi ha un risc “real” d’atemptats terroristes per part de l’ISIS-K, la branca afganesa de l’Estat Islàmic.

La “unitat del G-7”

En la seva intervenció, Biden va remarcar en tot moment que els membres del G-7 havien estat d’acord en aquest posicionament. De la cimera en va sortir una declaració conjunta en què els líders mundials avisen que els talibans seran “jutjats per les seves accions” i demanen que el futur govern afganès compleixi les obligacions internacionals i eviti la presència terrorista al país. “L’OTAN [el secretari general de la qual, Jens Stoltenberg, era present a la cimera] continuarà lluitant contra el terrorisme allà on sigui”, diu el document. També exigeix als talibans que protegeixin els drets de tots els afganesos (especialment el de les dones i les minories), compleixin amb l’estat de dret, permetin l’accés d’ajuda humanitària i impedeixin el tràfic de drogues i de persones. Així mateix, el G-7 demana la formació d’un govern inclusiu.

A la sortida de la reunió, el president del Consell Europeu, Charles Michel, va explicar en roda de premsa que havia traslladat a Biden “la necessitat d’assegurar l’aeroport [de Kabul], durant el temps que sigui necessari, per completar les evacuacions”. També va manifestar que hi havia la necessitat de garantir “un accés just i equitatiu a l’aeròdrom”, independentment de la nacionalitat dels evacuats, i que caldrà mantenir vies segures per a les persones que vulguin marxar del país després del dia 31.Així mateix, va reclamar que es permeti l’arribada d’ajuda humanitària. “Acabar amb la presència militar no és el final de la nostra implicació per mantenir l’estat de dret, els drets humans i la democràcia al món”, va remarcar.

Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va explicar que la UE ha aconseguit evacuar “gairebé tot el personal”, unes 400 persones. Al matí, Von der Leyen havia anunciat a Twitter que la Unió augmentarà el pressupost dedicat a l’ajuda humanitària als afganesos, que passarà dels poc més de 50 milions d’euros actuals a 200 milions. Aquesta partida aniria destinada a les organitzacions humanitàries que treballen sobre el terreny tant a l’Afganistan com als països veïns. Von der Leyen va posar especial èmfasi en les dones i les nenes, a qui considera un dels grups més vulnerables. “Hi ha 3,7 milions de desplaçats interns a l’Afganistan, i el 80% són dones o nenes”, va assenyalar. “Les dones que vulguin marxar del país haurien de rebre tota l’ajuda que puguem donar-los”, va afegir.

Reunió amb el cap de la CIA

D’altra banda, ahir es va saber que el director de la CIA, William Burns, es va reunir en secret a Kabul amb Abdul Ghani Baradar, cofundador i cap polític dels talibans. Es tracta de la trobada de més alt nivell fins ara entre el govern dels Estats Units i la milícia islamista. El contingut de la reunió no ha transcendit, però probablement hi va tenir un pes rellevant la qüestió dels terminis per a l’evacuació.

El talibans prohibeixen marxar als afganesos

Un portaveu dels talibans, Zabihul·lah Mujahid, ha dit aquest dimarts en roda de premsa que els ciutadans afganesos, a diferència dels estrangers "no tenen permís" per anar a l'aeroport de Kabul, perquè, segons ha dit, la multitud que des de fa dies s'amuntega a l'entorn de l'aeroport no para de créixer i això genera situacions de perill. Segons Mujahid, els talibans "no estan a favor" de permetre que els afganesos puguin sortir del país, i per això els ha instat a quedar-se a casa i ha demanat als Estats Units que no els animin a fugir. "Aneu cap a casa, torneu a la feina, torneu a fer vida normal. No hi ha perill, estigueu tranquils", ha dit el portaveu talibà als seus conciutadans.

Malgrat aquestes paraules, l'alta comissionada de l'ONU per als drets humans, Michelle Bachelet, ha afirmat aquest dimarts que ha rebut informacions creïbles sobre violacions de drets humans a l'Afganistan, com ara execucions sumàries de civils i de membres de l'exèrcit o el reclutament de nens soldat.

stats