Internacional 03/02/2020

El Regne Unit, "superheroi del lliure comerç", vol un acord amb la UE com el del Canadà

Boris Johnson considera innecessari seguir els estàndards i les regulacions comunitàries

Quim Aranda
4 min
Boris Johnson, al restaurat Old Royal Naval College, de Greenwich, al sud-est de Londres, aquest dilluns al matí

LondresDesafiant, com de costum. El primer tret des del cantó britànic per a l'inici de les negociacions post-Brexit amb la Unió Europea (UE), disparat aquest dilluns al matí, ha estat el típic discurs colorista i altisonant de Boris Johnson, amb molta pompa i poca atenció als detalls, tot i alguna excepció destacada. Johnson ha arribat a comparar el Regne Unit del post-Brexit amb Clark Kent, disposat a ficar-se a la cabina telefònica "per treure's les ulleres" i per sortir-ne tot seguit amb la disfressa posada, però en aquest cas no la de Superman sinó la del "superheroi campió del lliure comerç que el món necessita".

Quant a la relació amb la Unió Europea, Johnson no podia ser més clar en l'aposta inicial: "No cal que hi hagi un acord de lliure comerç que impliqui l'obligatorietat del Regne Unit a acceptar les normes de la UE sobre polítiques de competència, subvencions, protecció social, medi ambient o qualsevol altra cosa, més que la UE no hagi de veure's obligada a acceptar les normes britàniques", que ha qualificat de superiors a les comunitàries. "Doncs bé, espero que ja hagueu rebut el missatge. Fa temps que se’ns va dir que havíem de triar entre l’accés complet al mercat de la UE o un acord de lliure comerç, i el Regne Unit ha triat. Volem un acord de lliure comerç global similar al del Canadà".

Lliure comerç amb el Canadà i amb tothom, imprescindible per combatre les tensions actuals i enfortir el creixement econòmic, ha dit: "El lliure comerç l'estan ofegant i això no és culpa de la gent ni dels consumidors […] El proteccionisme està guanyant terreny arreu del món, des de Brussel·les fins a la Xina i Washington". I, per evitar els seus inconvenients, ningú més ben preparat que el Regne Unit per lliurar una batalla fonamental. "La humanitat necessita algun govern en algun lloc que estigui disposat, com a mínim, a fer un poderós al·legat per la llibertat d'intercanvi. I puc dir amb tota humilitat que el Regne Unit està preparat per fer aquest paper".

L'anunci de Johnson, poc més d'una hora després del que ha fet Michel Barnier a Brussel·les sobre les posicions de partida de la UE en les negociacions, ha tingut lloc al renovat Old Royal Naval College, de Greenwich, a tocar del Maritime Museum. Un indret gens innocent, triat per la seva significació simbòlica, la vinculació amb la Royal Navy i el paper que va tenir per fer del Regne Unit un imperi global des del segle XVII fins a mitjans del XX. L'imperi que ara Johnson i els brexiters aspiren a replicar en versió 2.0.

Ironies habituals

El premier no ha pogut evitar els habituals estirabots i ironies contra la Unió Europea, tant del gust dels seus votants, embadalits per una retòrica que sovint paeixen més a través de l’estómac que no pas del cervell. Així, ha dit que el Regne Unit "no només se salva de la misèria dickensiana per les normatives de la UE" i que no només és gràcies a Brussel·les que no estan "a punt de tornar a enviar els nens a [escurar] les xemeneies". En aquest punt, ha desgranat totes les fites, en matèria de regulació alimentària o mediambiental, que a parer seu Londres ha tirat endavant abans que les institucions comunitàries.

Però la relació que vol Johnson amb la UE ha d'anar més enllà de l'estrictament comercial. Per exemple, vol un acord sobre aviació comercial, "i així els vols barats podran continuar" o, en matèria de seguretat, "garantir la dels nostres conciutadans".

Amb tot, hi ha un aspecte que podria ser especialment conflictiu: la pesca. En aquest sentit, el premier ha emfasitzat que "el Regne Unit és un estat costaner independent, que controla les seves pròpies aigües". Caldrà, doncs, que hi hagi negociacions anuals sobre les quotes de pesca de la UE, "sempre a partir de les últimes dades científiques, per garantir que les aigües de pesca britàniques siguin sobretot per a les embarcacions britàniques".

A partir d'ara, les apostes inicials s'han fet. Comença el joc i Londres, com de costum, no evitarà culpabilitzar els europeus si, mentre es va avançant la partida, les circumstàncies s'endureixen.

stats