Internacional 26/01/2022

Johnson i Westminster, a l'espera de l'informe sobre el Partygate

El futur polític del primer ministre penja d'un fil i les pròximes hores d'aquest dimecres poden ser claus per al desenllaç

4 min
BRITAIN-POLITICS/JOHNSON

LondresWestminster, Downing Street i el Regne Unit continuen a les fosques. Aquest dimecres a mig matí l'esperat informe de la funcionària Sue Gray sobre els diferents escàndols del Partygate –les festes il·legals que han tingut lloc a la residència oficial del primer ministre britànic durant els períodes de confinament– encara no ha arribat al despatx de l'home que l'hi va encarregar i que, ras i curt, va posar el seu futur polític a les mans de la número 2 de l'escalafó de l'administració britànica.

La conseqüència és que, de moment, tot plegat és una olla a pressió on es cuinen un munt de rumors. Quins? N'oferim a continuació una mostra més una breu guia de què pot passar en les pròximes hores i dies.

Quan es farà públic l'informe?

Fa només uns minuts, el periodista de la BBC Lewis Goodall ha piulat: "Encara hi ha molta incertesa, però fonts de WH [Whitehall, l'administració britànica] m'han dit amb un 100% de certesa que l'informe de Gray es lliurarà avui. També han dit que Gray ja ha informat Downing Street del contingut i que «no són bones notícies»". Això no vol dir que el veurem avui, esclar, ni que puguem dir exactament què veurem quan el veiem".

Si fem cas del tuit, Sue Gray encara no ha pitjat la tecla enter. Quan ho faci, Johnson i el seu equip més immediat hauran de pair l'informe, fer una avaluació de danys i planejar possibles vies de sortida. També hauran de redactar una declaració per comparèixer davant del Parlament. El premier es va comprometre a donar explicacions a la Cambra dels Comuns quan s'acabés la investigació.

L'hora en què Gray llanci la seva bomba és, com molts episodis en aquest serial, un petit misteri. Però les especulacions que tenen més lògica indiquen que per mantenir la neutralitat dels funcionaris públics, Sue Gray remetrà l'informe un cop s'hagi celebrat la sessió de control de cada dimecres, que té lloc a migdia. Fer-ho abans podria temptar Johnson a plantar-se davant del Parlament sense haver donat prou temps, la cortesia habitual, perquè l'oposició també hi doni un cop d'ull. Els més experiments analistes de Westminster aposten per mitja tarda o última hora del vespre. Així hi haurà temps durant la nit perquè tothom en tregui les seves conclusions i demà puguin presentar batalla ben armats argumentalment.

Què hi veurem?

És una de les incògnites més grans i una de les més rellevants. El govern té o pot tenir la temptació, especialment si és molt lesiu per als interessos de Johnson, d'oferir-ne només un sumari, sense les proves que certificarien els fets. La premsa d'aquest dimecres ja escampa la certesa que hi ha fotografies de Johnson en algunes de les festes –se n'han comptabilitzat un mínim de 17–, al costat d'ampolles de vi, per exemple. Hi ha també WhatsApps i altres materials considerats incriminatoris, també segons informacions del Times o de Sky News. En tot cas, el que ja és segur és que les proves recollides per Sue Gray contenen prou indicis de delictes, ni que siguin menors, raó per la qual la funcionària les va lliurar a Scotland Yard, que ahir dimarts va anunciar l'obertura de la seva pròpia investigació policial .

Repercussions polítiques

Dependran de la magnitud de la disbauxa a Downing Street que es reflecteixi a l'informe de Gray. Bàsicament, hi ha tres opcions.

a) Johnson entoma l'informe, entona altra vegada el mea culpa al Parlament, talla tants caps com pugui dins del seu organigrama i promet una renovació i una nova forma de governar, lluny dels caos i la improvisació que fins ara han caracteritzat tota la seva carrera política. Explica que el país i el món es troben en moments molt greus –inflació desbocada, possible guerra a Ucraïna– i que és millor no provocar un període d'inestabilitat ni interinitat a Downing Street. La majoria dels seus diputats accepten la declaració i el premier podria superar la crisi fins a la finalització de la investigació policial o fins que fos interrogat com a sospitós, i no com a testimoni, o fins a les eleccions municipals del maig. En cas de daltabaix, tornarien els possibles intents de desfer-se de Boris Johnson per part dels tories.

b) El contingut de l'informe és demolidor contra Johnson i abans que enfrontar-se a una moció de confiança decideix dimitir, molt probablement pressionat pels membres del govern. La renúncia, però, en el cas de Johnson és altament improbable, perquè el premier té tendència a culpabilitzar a tothom menys a ell mateix de les errades pròpies, per no parlar de les alienes. S'obriria aleshores un període d'interinitat fins que el Partit Conservador escollís un altre líder. Un procés que podria allargar-se un parell de mesos en funció del nombre de candidats.

c) El contingut és igualment demolidor contra Johnson però decideix bunqueritzar-se a Downing Street. Amb tot, un mínim de 54 diputats envien cartes per desfermar una moció de confiança i Johnson, tal com ja li va passar a Theresa May, s'hi enfronta. Si s'hi arriba, caldrien 181 diputats conservadors per fer-lo fora, una xifra molt alta. Theresa May se'n va sortir. Si Johnson la supera, hauria de passar un any abans que se'n pogués presentar una altra. En el cas de May, no va caldre esperar l'any, però. La situació estava tan degradada que el seu propi govern la va fer caure. No cal perdre una moció de confiança perquè el o la líder s'adoni que és un cadàver polític. Johnson, però, creu que encara és ben viu i que té molta corda.

Amb un núvol de periodistes al davant de la porta del número 10 de Downing Street, la cita més immediata és la sessió de control a la Cambra dels Comuns, a migdia hora local. Com les anteriors, el Partygate garanteix que serà molt entretinguda. Mentrestant, el Regne Unit continua paralitzat, en estat d'hipnosi per l'escàndol i de fascinació per la possible caiguda de Johnson. Una vegada més, com ja va fer amb el Brexit, aquest populista de manual, amb una llarga carrera plena de mentides tant en la política com en el periodisme, ha aconseguit dividir al país.

stats