Internacional 11/03/2022

Els jueus fugen de les tropes russes que volen 'desnazificar' Ucraïna

Milers de membres de la comunitat tornen a abandonar Odessa

4 min
Un fidel jueu resa a la sinagoga Chabad d'Odessa

Enviada especial a Odessa (Ucraïna)La sinagoga Shamari Shabat del centre d’Odessa acollia cada dia uns 150 jueus que hi anaven a resar. Des que va començar la invasió russa d’Ucraïna no són més d’una cinquantena. La comunitat jueva de la ciutat es torna a veure forçada a l’exili, un cop més en la seva turmentada història. Odessa, la principal ciutat portuària del mar Negre, torna a veure els seus jueus fugir, fosos entre els milers d’ucraïnesos que aquests dies omplen estacions de tren i autobusos en direcció a Moldàvia o a Romania. Molts tenen en la memòria el record de la Segona Guerra Mundial.

“No tinc por de Rússia, només soc temerós de Déu”, explica a la porta de la sinagoga Daniel Oks, un informàtic de 41 anys que fa dies va deixar la seva dona i els seus fills de 5 i 12 anys a la frontera de Moldàvia. “Putin està enganyant la seva gent i el món sencer: diu que a Ucraïna hi ha un govern nazi, quan els que es comporten aquí com els nazis a la Segona Guerra Mundial són els soldats russos: van començar a bombardejar-nos de matinada i no paren de matar civils. Jo he viscut tota la vida a Ucraïna i mai m’ha atacat un neonazi, és una bajanada dir que el govern de Zelenski, que és d’origen jueu i russòfon, sigui nazi. Putin ens hauria d’explicar als jueus d’Odessa què vol dir quan proclama que vol desnazificar Ucraïna”, afegeix.

Alguns són tan grans que saben que potser no podran tornar mai a casa. Com la dona de 105 anys que van evacuar el segon dia de la invasió, que es pensava que havia tornat a començar l’Holocaust. “La meva mare m’explicava com havia fugit dels nazis i crec que es devia sentir com jo”, diu la Clara, de 72 anys, que s'ha escapat de la veïna ciutat de Mikolaiv, a 130 quilòmetres d’Odessa, on fa 12 dies que no s'aturen els combats.

Imatge de la sinagoga d'Odessa.

La ciutat va tenir una gran comunitat jueva, unes 350.000 persones, que va ser delmada per les massacres i deportacions de la Segona Guerra Mundial. Ara hi havia 12.400 jueus, segons l'últim cens que es va fer sobre aquesta comunitat a Odessa l'any 2001. Més de tres mil (un 24%) han marxat d’Ucraïna, la majoria cap a Alemanya, i també a Israel i altres països.

La guerra arriba en un moment en què la comunitat estava tornant a créixer, i havia creat una xarxa pròpia d’escoles i una universitat. “Putin és un boig, diu que vol desnazificar Ucraïna; la realitat és que aquí els jueus vivíem en pau”, diu la Hanna, mestra de primària d’una de les escoles jueves de la ciutat.  

Griori Vakulenko, director de l’organització benèfica Unitat de les Tribus d’Israel, explica que ja han evacuat 300 nens i nenes jueus a Berlín. "Els hem promès que tornaran. Confio en la pau i espero que no ataquin Odessa, perquè seria un atac contra el món sencer, però no sabem què passarà". Assegura que ell no se sent més en perill davant d’una invasió pel fet de ser jueu: “Els soldats russos no respecten ningú”.

Controvèrsia amb Israel

La comunitat jueva veu amb escepticisme la posició del govern d’Israel, que s’està presentant com a mediador entre el president rus, Vladímir Putin, i Europa. D’entrada, hi ha uns 250.000 jueus a Ucraïna que, segons les lleis israelianes, tindrien la ciutadania immediatament reconeguda, com tots els jueus del món, i de pas contribuirien a pal·liar la desigualtat demogràfica d’Israel amb els palestins. En totes les guerres on hi ha comunitats jueves importants arreu del món, Israel juga les seves cartes per repoblar-se. "Israel vol que els jueus anem cap allà. Jo mateixa vaig anar a buscar el visat amb el meu marit just abans que comencés la guerra. Han aprovat una ajuda de 2.000 dòlars per família per establir-se al país", explica Nelly Kuzinetsova, que treballa en una empresa de tecnologies de la informació.

La Torà, llibre sagrat dels jueus, a la sinagoga Shamari Shabat d'Odessa

Israel no ha tallat els vols amb Rússia, on també viuen desenes de milers de jueus; ha apostat per mantenir oberta la via del diàleg amb Vladímir Putin i no s’ha sumat a les sancions internacionals. El cert és que Israel veu en Rússia un aliat clau: controla els cels de Síria, on l’aviació de Moscou ha jugat un paper clau en la supervivència del règim de Baixar al-Assad en la revolució que va esclatar el 2011. Per això, quan preguntem al director de l’organització benèfica jueva d’Odessa què li sembla el paper d’Israel en la crisi actual, respon amb un lacònic: “Estem esperant que moguin fitxa per ajudar-nos”. A l’inici de la invasió, el govern israelià no va voler sumar-se a una declaració de condemna al Consell de Seguretat de l’ONU, cosa que va encendre un fort debat intern. Després va donar suport a la resolució contra l’atac rus que es va aprovar a l’Assemblea General. El mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que té arrels jueves, ha dit que té “bones relacions” amb el primer ministre israelià, l’ultradretà Naftali Bennett, però que aquest “no ha abraçat la bandera ucraïnesa”.

Víktor Levy, un pintor de Kíiv que aquests dies és a Odessa ajudant el seu fill, coneix bé Rússia perquè va viure 15 anys a Vorónej, a uns 500 quilòmetres al sud de Moscou. Explica que va decidir marxar el 2015, quan va veure que “al carrer les autoritats havien penjat cartells de Stalin, i Stalin és sinònim de guerra”. Li preguntem per què creu que Putin ha atacat Ucraïna i respon, amb un humor àcid: “No ho sé, no soc psiquiatre”.

stats