Llibertat d'expressió
Internacional 12/02/2021

Nova estocada d’Orbán als mitjans independents hongaresos

Klubrádió, l’última gran emissora crítica amb el govern, abandona l’FM per ordre judicial

4 min
L'emissora hongaresa Klubrádió només podrà emetre per internet a partir de dilluns

SabadellRebre informació crítica amb el govern de Viktor Orbán serà encara més difícil a partir de dilluns a Hongria. Klubrádió, l’única gran emissora independent que sobrevivia enmig d’un panorama mediàtic pràcticament monocolor, haurà de tancar l’emissió per FM i només podrà continuar oferint continguts per internet. El pretext? No haver presentat a temps informació sobre el compliment de la normativa que obliga a emetre un percentatge determinat de música hongaresa. El Consell de Mitjans, l’organisme regulador del sector audiovisual (format exclusivament per membres del Fidesz, el partit del govern), ho va considerar suficient per no renovar-li la llicència, que s’acaba aquest diumenge, i aquesta mateixa setmana la justícia va rebutjar el recurs de l’emissora.

"Estem molt enfadats i frustrats. Tenim un compromís amb la nostra audiència i ens impedeixen complir-lo", diu, en declaracions a l'ARA, el cap d'informatius de Klubrádió, Mihály Hardy, que avisa que portaran el cas al Tribunal Suprem i, si cal, a la justícia europea. En conversa telefònica des de Budapest, Hardy diu que avui el 95% dels mitjans hongaresos “són propietat o estan controlats per l’estat o per cercles afins al govern”.

“La decisió, tot i que era esperada, és política, vergonyosa i covarda”, ha denunciat el director de l’emissora, Andras Arató, i assenyala que altres ràdios han comès la mateixa infracció i no n'han patit les conseqüències. En opinió d'Edith Rodríguez Cachera, vicepresidenta de Reporters Sense Fronteres a Espanya, "el tancament de Klubrádió és extremadament preocupant perquè suposa un pas més en l’estratègia de desmantellament de la premsa lliure a Hongria des del govern d’Orbán”.

La desaparició d’aquest mitjà, a més, té una dimensió simbòlica: Ágnes Urbán, investigadora de l’organització d’anàlisi dels mitjans Mérték i professora de comunicació a la Universitat Corvinus de Budapest, explica que Klubrádió s’havia convertit en una emissora “emblemàtica” al país des que el 2013 va aconseguir que la justícia tombés un primer intent del Consell de Mitjans de retirar-li la llicència. Constata que l’oferta de mitjans independents, més enllà de Klubrádió, es limita bàsicament al canal de televisió RTL Klub, de capital alemany i amb una vocació “molt comercial”: “Té un informatiu que és molt important, amb un milió d’espectadors cada nit, però amb això no n’hi ha prou. No emet entrevistes ni debats polítics”, explica. Tots els diaris, inclosos els regionals, estan “relacionats d’alguna manera” amb el Fidesz, i tot i que hi ha alguns setmanaris polítics independents, “no són gaire populars” i tenen una tirada reduïda. A internet, afegeix la investigadora, sí que hi ha “portals de notícies de molta qualitat”, però avisa que a la xarxa molta gent és incapaç de distingir la informació de la “propaganda”.

Ofec econòmic

L’origen d’aquesta situació es remunta a l’any 2010, quan Orbán va arribar al poder i “va canviar completament el mercat publicitari”, segons Hardy: la publicitat institucional i d’empreses públiques va desaparèixer dels mitjans crítics amb el govern , i els grans anunciants privats van ser “intimidats” amb investigacions i auditories fiscals en cas que posessin publicitat en determinats mitjans. “Molts mitjans de capital estranger es van arruïnar i es van vendre per quatre duros a oligarques de l’entorn d’Orbán”, explica.

En el cas de Klubrádió, això va suposar la pèrdua del 90% dels ingressos per publicitat, segons el seu cap d’informatius, de manera que la supervivència de l’emissora va passar a dependre dels donatius dels oients, que al llarg d’aquests deu anys hi han aportat l’equivalent a 4,1 milions d’euros. “Avui, el 90% de les nostres despeses està cobert per l’audiència. Això és una prova fefaent que el que fem és apreciat pel públic”, remarca Hardy. L’emissora (que té un centenar de treballadors, quaranta dels quals en plantilla) es pot sintonitzar a Budapest i el seu entorn, en una àrea on viuen més de tres milions de persones. Unes 150.000 l’escolten cada dia, però Hardy està convençut que, un cop hagi desaparegut de les ones, el nombre d’oients difícilment superarà els 20.000. L'emissora s’ha presentat al concurs per a la futura adjudicació de la freqüència que ocupava fins ara, però ja preveu que el procés no es resoldrà abans de les eleccions generals previstes per a l’abril del 2022.

Klubrádió és una emissora generalista amb vint anys d'història i una graella que inclou informatius, magazins i continguts culturals. “Oferim diferents visions sobre qüestions polítiques i d’actualitat internacional, i també abordem temes socials com la pobresa, els drets de les dones, les qüestions de gènere, els drets dels treballadors, la protecció dels consumidors, etc.”, diu Hardy, i destaca dos programes que recullen l’opinió dels oients. “Som l’única emissora on l’oposició pot dir-hi la seva: no apareixen en absolut als mitjans controlats pel govern i mai són convidats a la televisió pública. Som una ràdio crítica, com ha de ser, i intentem treballar com els periodistes de qualsevol altre país”, afegeix. 

El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, en una imatge d'arxiu

“El govern hongarès està liquidant la llibertat de premsa i això és escandalós: sense llibertat d’informació no hi ha democràcia, i acceptar que no existeix a Hongria és acceptar que la Unió Europea té al seu territori països no democràtics”, alerta Rodríguez Cachera. “La diferència entre Rússia i Hongria és que a Rússia maten els periodistes i a Hongria maten la ràdio”, sentencia Mihály Hardy.

stats