El retorn dels talibans
Internacional 01/09/2021

Joe Biden defensa la retirada de l'Afganistan: "És el millor per als EUA"

Els líders talibans celebren la "victòria" recorrent a peu la pista de l'aeroport de Kabul

5 min
Un delegació dels talibans prenent possessió de l'aeroport de Kabul

LondresMés de vint-i-una hores després que l'últim soldat nord-americà abandonés l'aeroport de Kabul quan faltaven uns minuts per a la mitjanit (hora local), un molt ferm i desafiant president dels Estats Units, Joe Biden, ha comparegut des de la Casa Blanca aquest dimarts al vespre per refermar la seva decisió de posar fi a la guerra més llarga que el país ha lliurat mai en la seva història –"Era hora d'acabar aquesta guerra", ha dit– i per destacar l'operació d'evacuació que s'ha dut a terme en les últimes dues setmanes.

"A l’abril vaig prendre la decisió de posar fi a aquesta guerra. La suposició era que més de 300.000 forces de seguretat nacional afganeses que havíem entrenat durant dues dècades i ben equipades serien un fort adversari per als talibans, però aquesta suposició no va resultar gens precisa", ha admès el mandatari.

Seguint el discurs dels últims dies, el demòcrata –que ha aprofitat per criticar la gestió de Trump– ha repetit una vegada i una altra que era hora de marxar. Pel bé dels Estats Units, per no enviar una altra generació al front. "A aquells que demanaven una tercera dècada de guerra, els he preguntat: «Quin era el nostre interès nacional?»" Ell mateix els ha contestat: "Fa una dècada que vam acabar amb l'amenaça d'Al-Qaida, i encara hi hem romàs una dècada més. Era hora d'acabar aquesta guerra. És la millor decisió per a Amèrica".

En to contundent, el president ha afirmat que assumeix els riscos: "Em faig responsable de la decisió". La data de sortida tampoc no ha sigut un caprici, ha defensat Biden: "Sortir abans del 31 d’agost no era un termini arbitrari. Va ser dissenyat per salvar vides nord-americanes. Quan vaig prendre possessió del càrrec, els talibans estaven en la posició militar més forta des del 2001, controlant o disputant la meitat del país. No podia fer durar una guerra per sempre i no podia fer durar una sortida per sempre".

A més, ha assegurat que els Estats Units assisteix a una nova era quant a les relacions internacionals. "Aquesta decisió sobre l'Afganistan no es tracta només d'Afganistan. Es tracta de posar fi a una era de grans operacions militars per refer altres països". Biden també va esmentar com els nous grans reptes de Washington són la Xina i Rússia, una idea que ja va posar damunt de la taula, al juny, durant la cimera de l'OTAN.

El mandatari ha volgut agrair als militars els seus esforços. Els de durant tots aquests vint anys, però especialment els dels últims dies, "enfrontant-se a l'enorme multitud de persones" que volien sortir de l'Afganistan i sabent que l'amenaça d'ISIS-K s'hi amagava. Els soldats van "fer la seva feina i ho van fer bé; arriscant la seva vida, no per obtenir beneficis personals: No ha sigut una missió de guerra, sinó una missió de misericòrdia".

Advertiment als radicals

El demòcrata també ha tingut un missatge per als radicals islamistes de l'Estat Islàmic, autors de l'atemptat suïcida contra l'aeroport de Kabul, ple de ciutadans que intentaven fugir de l'Afganistan arran del retorn dels talibans i que dijous passat va deixar prop de 200 morts. "Tenim armes molt potents, cosa que significa que podem atacar terroristes sense soldats americans sobre el terreny. ISIS-K, encara no hem acabat amb vosaltres [...]. A aquells que desitgin un mal als Estats Units, sabeu això: els Estats Units mai descansaran. Us perseguirem fins als confins de la terra i pagareu el preu final".

També ha llançat un missatge d'esperança als ciutadans nord-americans que encara no s'han pogut escapar del país asiàtic. "Els que quedeu heu de saber que treballarem per fer-vos sortir, si és el que voleu. Cap país s'ha esforçat tant com ho hem fet nosaltres".

Queda per saber l'impacte que la culminació de la retirada d'aquesta guerra eterna –de pràcticament dues dècades exactes: es va iniciar el 7 d'octubre del 2001– tindrà sobre la presidència de Joe Biden. Hi ha moltes cartes en joc: si l'Afganistan no esdevé, una vegada més, un portaavions del terrorisme d'ISIS o d'altres grups jihadistes contra els Estats Units i Occident, en general; o si no s'aprofundeix encara més una crisi humanitària que ja pateix bona part de la població. Tot plegat pot marcar les opcions demòcrates en les eleccions de mig mandat, la tardor del 2022. En tot cas, Biden ha insistit en recordar: "Durant la campanya electoral vaig prometre que acabaria amb aquesta guerra, i avui he honorat aquesta decisió". També ha fet esment del cost econòmic i humà de la guerra: quasi dos bilions d'euros i més de 2.400 víctimes.

Però molt més han patit els afganesos, amb un balanç de no menys de 117.000 vides. Per no oblidar la d'altres soldats: entre els quals, 104 espanyols, policies inclosos, i quasi cinc-cents britànics.

Els talibans ho celebren

La compareixença de Biden ha sigut l'acte final d'una jornada que havia començat amb unes imatges ben simbòliques. Durant la matinada, i després de la sortida dels dos últims avions nord-americans de l'aeroport de Kabul, els talibans prenien el control sobre la infraestructura i sobre les armes i el material que havien deixat enrere els soldats de Washington. També celebraven la seva victòria i declaraven la "plena independència", després de dues dècades d'ocupació militar occidental.

Simbòlicament, els líders islamistes radicals caminaven per la pista de l'aeroport internacional. Zabihul·lah Mujahid, portaveu talibà, assegurava en una transmissió en directe publicada a través de les xarxes socials: "El món hauria d'haver après la lliçó i aquest és el moment agradable de la victòria. Aquesta victòria ens pertany a tots. Els últims soldats nord-americans han marxat de l'aeroport de Kabul i el nostre país ha aconseguit una plena independència, gràcies a Déu. No tenim cap dubte que l’emirat islàmic de l’Afganistan és una nació lliure i sobirana. En nom de la meva nació, volem tenir bones relacions amb la resta del món, inclosos els Estats Units", assegurava.

I és que els talibans han guanyat la guerra i ara s'enfronten, doncs, a la gestió de la pau. Almenys segons la seva versió, malgrat que la por i la incertesa regna entre bona part de la població. Tot i això últim, i a les mateixes pistes de l'aeroport, un altre líder talibà, Anas Haqqani, de la xarxa Haqqani, facció que forma part dels talibans, afirmava que "la gent està contenta" que els militants finalment hagin "portat la pau" a l'Afganistan. En un dels vídeos es veu com Haqqani diu a un periodista: "És natural que, quan hi hagi un canvi de règim, al principi tingueu alguns dubtes, algunes pors".

Però, tot i la felicitat que s'atribueix als afganesos per la fi de la guerra, des de la presa de possessió dels talibans hi ha hagut informes de violència contra civils, inclosa una brutal "massacre" de membres de la minoria hazara, segons Amnistia Internacional. Els reptes, de fet, són moltíssims. Recuperar un país després de quaranta anys de guerra i una població que viu en una economia desfeta i en la qual fins a catorze milions de persones, dels quasi quaranta de la població, tenen moltes dificultats per aconseguir el mínim per a la subsistència. La missió Llibertat Duradora que va començar George W. Bush després de l'11-S acaba en un desastre humanitari incalculable.

stats