França
Internacional 22/08/2021

L’esquerra francesa s’encamina dividida i sense opcions a les presidencials

L'aparell del Partit Socialista impulsa l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, com a presidenciable

3 min
Anne Hidalgo formava part de la delegació olímpica francesa de Tòquio

ParísQueden vuit mesos per a les eleccions presidencials, i res fa pensar que l'esquerra francesa s'hi presentarà unida. El Partit Socialista (PS) assegura que encara té esperances, però vol liderar tant sí com no la confluència, cosa que els verds, de moment, volen evitar per no tornar a quedar amagats sota les sigles socialistes, com als comicis presidencials del 2017. A més, el que fa tres, el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, tot i que les enquestes li auguren uns resultats pitjors que els de fa cinc anys, segueix en la seva línia i continua fent la guerra pel seu compte, sense ni, directament, apel·lar a l'anhelada unitat.

Així, els tres partits més importants de l'esquerra han començat a fer campanya en solitari. Un dels potencials candidats que no ha parat aquest estiu ha sigut l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, que encara no ha oficialitzat la seva candidatura —espera a veure què apunten els sondejos a mesura que s'acosten els comicis— però va crear la plataforma Idees en Comú amb les presidencials a l'horitzó i compte amb el suport de l'aparell socialista. De fet, segons el diari francès Libération, el primer secretari del PS, Olivier Faure, lligarà la seva continuïtat a la candidatura d'Hidalgo en una votació de les bases en el pròxim congrés del partit, els dies 18 i 19 de setembre.

Si els militants ratifiquen la proposta, la batllessa de la capital francesa en sortiria molt reforçada, fins al punt que podria evitar que se celebressin primàries —tal com li agradaria a una part important de l'entorn socialista— al ser, clarament, la candidata preferida. "Unes primàries són un OPNI [objecte polític no identificat]. Ja ho vam patir, fa falta que la candidatura d'Hidalgo esdevingui indiscutible", va argumentar el president del grup del PS al Senat i un dels màxims impulsors de la candidatura d'Hidalgo, Patrick Kanner. Cal recordar que les últimes primàries socialistes van acabar com el rosari de l'aurora: les va guanyar Benoît Hamon, que va treure molts mals resultats a les presidencials, i les va perdre Manuel Valls, que, finalment, no va ni donar suport al seu company de partit, sinó a Macron.

Els verds, en canvi, estan a punt de celebrar les primàries i les possibilitats d'acord entre els socialistes i els ecologistes varien segons qui en surti victoriós. El candidat més ben posicionat és Yannick Jadot, que ja va ser escollit el 2016 i, finalment, es va ajuntar amb el socialista Hamon. Aquest any, però, després dels bons resultats dels verds a les eleccions europees i, en menys mesura, a les regionals, Jadot veuria més plausible presentar-se a les presidencials en solitari. Li pot disputar la victòria Delphine Batho, que va sortir rebotida del PS i és la presidenta del partit Génération Ecologie, i l'alcalde de Grenoble, Eric Piolle, que aposta obertament per "un arc humanista" que inclogui l'espai de Mélenchon i d'Hidalgo. Tot i les diferents visions estratègiques dels ecologistes, és l'espai que té menys guerres fratricides. "Som nosaltres, el partit de l'ordre", va bromejar Jadot, quan el comparaven amb els socialistes i els conservadors.

Una dreta també dividida

A l'altre costat de l'espectre polític, la dreta tradicional també busca la unitat i tampoc la troba. Els candidats potencials de l'entorn del centredreta francès van celebrar el mes passat una reunió per marcar les regles del joc d'unes primàries, però va comptar amb una absència sonada: Xavier Bertrand, que vol anar per lliure i, segons les enquestes, arrasaria amb el 40% dels vots en unes potencials primàries conservadores. A més, Bertrand té una intenció de vot del 18% a la primera volta de les presidencials, una prospecció que el situa com el tercer en discòrdia en la carrera cap a l'Elisi entre la líder d'extrema dreta, Marine Le Pen (un 26% d'intenció de vot) i Macron (un 24%). "Les presidencials són un partit a tres bandes", va assegurar Bertrand.

Lluny d'aquests percentatges d'intenció de vot, el candidat més ben situat de l'esquerra, Mélenchon, trauria un 9% dels suports, seguit d'Hidalgo (8%) i Jadot (7%). En canvi, si les tres opcions polítiques es presentessin de manera conjunta, segons les enquestes, podrien arribar al 16% o al 18% dels vots. Així, tal com es demanava a la manifestació de tots els sindicats i partits progressistes del 12 de juny, l'única opció de l'esquerra per, com a mínim, fer pessigolles a Macron, Le Pen i Bertrand i donar l'opció als seus votants de no haver de tornar a escollir el mal menor a la segona volta és presentar una candidatura unitària .

stats