Al rescat del Planeta Blau
Internacional 06/08/2022

L'illa del Toro i les illes Malgrats quadrupliquen la seva biomassa en 17 anys

El Govern Balear preveu unificar les dues reserves marines i ampliar 13 vegades la dimensió actual protegida

Blanca Orell
3 min
Imatge de la reserva del Toro, a Mallorca, cedides pels fotògrafs que participen a MARE, el Certamen Audiovisual per a la Conservació del mar Balear.
Dossier Al rescat del planeta blau Desplega
1
Al rescat del planeta blau
2
Un quart de segle de retard en la protecció del Cap de Creus
3
L'illa del Toro i les illes Malgrats quadrupliquen la seva biomassa en 17 anys
4
Podem salvar el mar per menys del que el món gasta en gelats

Palma de MallorcaL'illa del Toro i les illes Malgrats, de Calvià, compleixen enguany 18 anys com a reserves marines d'interès pesquer, una protecció que ha permès quadruplicar la quantitat de peixos que viuen a la zona, segons les dades de la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Amb 227 hectàrees, són de les reserves més petites de l'Arxipèlag (totes juntes sumen 63.700 hectàrees). Malgrat això, desperten l'interès pels resultats de la recuperació i la productivitat. Sobretot a l'Illa del Toro, que és el principal punt calent, perquè té la més alta concentració de biomassa.

A partir d'aquest setembre, la conselleria preveu ampliar i unificar les dues reserves, de manera que la superfície protegida passarà a ser de 2.952 hectàrees, 13 vegades les dimensions actuals. A més, s'endurirà la protecció en algunes zones, de manera que les àrees actualment protegides passaran a ser zones d'"extracció zero", és a dir, estarà prohibida qualsevol modalitat de pesca, a excepció de la moruna i la jonquillera a les dues illes, a més del curricà de fons i potera per a cefalòpodes a les Malgrats. Seran "reserves integrals, on no es faci gairebé cap extracció", ha concretat el biòleg Benjamí Reviriego.

"Hi ha hagut una recuperació de recursos pesquers que en alguns casos ha tingut resultats espectaculars", assegura. Resulta que en els darrers temps la quantitat d'espècies ha augmentat i, a més, "són més grans i es veuen espècies rares amb més freqüència", diu, especificant que l'increment de la productivitat ha causat també l'augment de "la biomassa, la riquesa especifica i l'abundància d'aquesta".

Així i tot, els efectes de la pesca encara persisteixen. De fet, aquest va ser un dels principals motius pels quals es va decidir posar límits a les extraccions que s'hi feien, perquè "Mallorca està arrasada per la pesca i la pesca submarina" explica un bussejador recurrent a l'illa del Toro, Nando Darder, que assegura que, avui en dia, pots trobar ploms o fil de pescar que ha quedat per sobre les roques.

Característicament diferent

De la reserva de l'illa del Toro, la zona més propera a la terra és la que més biodiversitat té: els valors de la biomassa (37 kg/250 m2) són cinc vegades més grans que en altres llocs de la mateixa reserva, segons l'últim informe de seguiment fet per la direcció general de Pesca i Medi Marí. Tant el Toro com Malgrats es caracteritzen per tenir un fons marí ampli, espaiós i abrupte, fet que permet tenir varietat de paisatges submarins, d'hàbitats i de comunitats d'organismes. Per altra banda, el fet que les illes combinin freus estrets i caps, fa que es formin corrents marins que potencien el mateniment de la cadena tròfica. Un altre tret destacable és que l'anfós i l'escorball han substituït el sard i la variada com a espècies dominants, els quals solen ser les dues espècies més abundants a totes les zones estudiades arreu de les Balears.

Per ara, a les Illes hi ha al voltant d'1,1 milions d'hectàrees marines protegides, de les quals 89.478 ha són les aigües del Parc Nacional de Cabrera després de la seva ampliació, 63.000 ha a partir del decret de posidònia ―decret 25/2018 de 27 de juliol― i 63.700 ha en reserves marines. També, però, es compten les parts marines dels espais naturals protegits com es Trenc (2.225 ha), s’Albufera des Grau (1.735,5 ha), ses Salines (13.610,58 ha), diferents paratges naturals de la Serra de Tramuntana (1.123,00 ha) i la Xarxa Natura 2000 d’àmbit autonòmic (78.812,43 ha).

Per ara, el Govern no té un objectiu clar quant a la superfície marina a protegir. Això sí, els partits que formen el Govern de les Illes Balears varen fixar una sèrie de mesures per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 14 de l'ONU: continuar amb la protecció de la posidònia oceànica, mantenir la gestió del Parc Nacional de Cabrera i obrir negociacions amb l'Estat per establir mecanismes que afavoreixin una major sostenibilitat en l'arribada de creuers. A més a més, també han demanat a l'Estat la declaració de la mar balear com a zona especialment sensible (ZMES), que no és una figura de protecció en si, però permet desenvolupar algunes actuacions de protecció. Així i tot, cal recordar que la legislatura passada el corredor de cetacis es va declarar Zona Especialment Protegida d'Importància per a la Mediterrània (ZEPIM) .

Dossier Al rescat del planeta blau
Vés a l’ÍNDEX
stats