Internacional 24/01/2022

Occident reforça la presència militar a l'est d'Europa davant l'amenaça russa

Borrell assegura que les sancions des de la UE estan "molt avançades" per si la via diplomàtica fracassa

4 min
La fragata Blas de Lezo salpa de l'Arsenal Militar de Ferrol per dirigir-se al mar Negre davant l'escalada de tensió entre Rússia i Ucraïna

Brussel·lesLa tensió global per l'amenaça russa d'envair Ucraïna està lluny de refredar-se. Malgrat els esforços diplomàtics , que fa setmanes que duren, Rússia no ha rebaixat la pressió militar a la frontera de l'antiga república soviètica i, guiada per l'estela dels advertiments de Washington sobre el risc imminent d'atac, l'OTAN ha començat a reforçar la zona. No només diversos aliats han anunciat l'enviament de recursos militars a l'Europa de l'Est, sinó que el conjunt de l'Aliança diu, cada vegada amb el volum més alt, que està considerant desplegar grups de combat també al sud-est. La retòrica és defensiva, però es produeix el mateix dia en què els esforços de coordinació de possibles sancions entre els Estats Units, la Unió Europea, el Canadà i el Regne Unit s'acceleraven, amb reunions al més alt nivell entre la Casa Blanca i Europa, directament en una videoconferència convocada pel president dels Estats Units, Joe Biden, amb diversos líders de la UE, com França, Alemanya i Polònia, a més del Regne Unit.

Les forces de l'Aliança, doncs, s'estan posant "en alerta" davant la possible intervenció militar de Moscou al país de l'antiga Unió Soviètica. Per exemple, un dels països que ha anunciat reforços és Espanya , que enviarà la fragata Blas de Lezo i el caçamines Meteoro cap al mar Negre. En realitat, part d'aquestes operacions ja estaven previstes, però el govern espanyol ha decidit avançar-les tenint en compte la situació. A més, segons la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, s'estudia un desplegament aeri a Bulgària en què Espanya també s'implicaria. També Dinamarca ha enviat una fragata al mar Bàltic i té previst desplegar avions de combat a Lituània per donar suport a la missió de vigilància aèria de l'OTAN a la regió; França s'ha mostrat disposada a enviar tropes a Romania, i els Països Baixos han planificat enviar dos avions de combat a Bulgària a l'abril i també posaran un vaixell i unitats terrestres "en alerta". Tot plegat afegit als Estats Units, que ja han repetit en diverses ocasions que estudien incrementar la presència militar a la zona.

"Sempre respondrem a qualsevol deteriorament del nostre entorn de seguretat, també a través d'enfortir la nostra defensa col·lectiva", diu el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. L'any 2014, quan Rússia va annexionar-se il·legalment Crimea, l'OTAN va augmentar la seva presència militar al flanc oriental europeu. L'Aliança hi té llestos per al combat quatre batallons multinacionals, concretament a Estònia, Letònia, Lituània i Polònia. Ara, però, l'OTAN es planteja anar més enllà: "Estem considerant incrementar-hi la nostra presència, també al sud-est de l'Aliança, i tenir grups de combat no només a la regió bàltica i Polònia", ha dit Stoltenberg després de reunir-se amb els ministres de Finlàndia i Suècia.

Sancions a punt

Però el reforç arriba per totes les vies, no només la militar. També aquest dilluns, abans de la videoconferència de Biden amb els líders europeus, el seu secretari d'Estat, Anthony Blinken, es reunia amb els ministres d'Exteriors de la Unió Europea i el cap de la diplomàcia comunitària Josep Borrell. Després de la reunió, els ministres han pactat unes conclusions en què repeteixen que "qualsevol agressió militar per part de Rússia contra Ucraïna tindrà conseqüències massives i costos severs, inclòs un ampli ventall de mesures restrictives sectorials i individuals en coordinació amb els aliats". ¿Però quines són aquestes sancions i, sobretot, estaran preparades a temps si arriba l'atac? Els aliats mantenen el màxim secretisme al voltant d'aquesta mesura com a part de l'estratègia de desescalada, com ha dit l'alt representant Josep Borrell, que, tot i això, ha assegurat que el treball preparatori "està molt avançat" i que la unitat europea és màxima per garantir que quan sigui necessari s'aplicaran amb celeritat: "En cas que la diplomàcia falli, estem molt avançats en la preparació de la resposta. Serà una acció ràpida i determinada, no només europea sinó internacional".

"Part de la dissuasió és no donar informació, però no es preocupin, les mesures es prendran i implementaran en el moment adequat si arriba", ha afegit l'exministre espanyol. El moment adequat no depèn només que Rússia ataqui militarment Ucraïna, sinó que també es preveuen altres formes d'agressió: "Un ciberatac seria una agressió molt més greu que una escaramussa a la frontera", ha reconegut. Simultàniament, la Comissió Europea anunciava també per boca de la seva presidenta, Ursula von der Leyen, un reforç per la via financera, amb 1.200 milions d'euros entre préstecs i subvencions per donar suport al país.

La UE no veu l'atac imminent

Malgrat tot, la UE no segueix l'estela nord-americana pel que fa a la retirada del seu personal diplomàtic de Kíev. Segons ha explicat Borrell, després de la trobada amb Blinken no considera que hi hagi "nous motius" per creure que l'atac serà imminent i per això no preveu evacuar els seus treballadors al país. Sí que ho han fet els Estats Units, tot i que segons Borrell Washington només ha donat via lliure als treballadors no essencials per abandonar Ucraïna. El Regne Unit ha seguit el camí nord-americà, cosa que Rússia considera una decisió "rara i poc intel·ligent". Fins i tot Kíev ho ha valorat com una actuació "prematura".

Ara bé, el missatge des de Brussel·les a Ucraïna és clar: suport absolut i per totes les vies. Fins i tot, si cal, Borrell no descarta celebrar una reunió dels ministres d'Exteriors a Kíev en símbol de solidaritat, com ha demanat Romania. "Unitat" és la consigna amb què han sortit tant Borrell com la resta de ministres de la trobada. Una paraula que han repetit i repetit en resposta al que consideren una estratègia de Rússia per dividir el bloc occidental. "La Unió Europea ha sigut informada sempre de tots els passos a través de la Casa Blanca, també ara que els Estats Units estan redactant la resposta escrita al Kremlin", ha reivindicat el cap de la diplomàcia comunitària.

stats