El laborisme gira al centre amb l'elecció de Keir Starmer com a nou líder

El partit tria número dos a Angela Rayner, diputada del nord d'Anglaterra de l'esquerra moderada

Després de gairebé cinc anys de polèmic i a la fi catastròfic lideratge electoral de Jeremy Corbyn, el diputat per al nord de Londres Keir Starmer, de 56 anys, ha sigut escollit nou cap del Partit Laborista en les primàries celebrades des del gener, d’acord amb l’anunci fet per la formació aquest dissabte. 

Starmer, que sota la batuta de Corbyn havia ocupat el ministeri del Brexit a l’ombra, era el més centrista dels tres candidats finalistes, encara que també s’havia mostrat un gran defensor de la funció pública i havia acceptat algunes de les propostes econòmiques considerades més radicals de l’anterior direcció. Ha aconseguit el 56% dels vots.

D’altra banda, l’electorat laborista –461.457 persones del més de mig milió que tenien dret a vot– sembla haver optat per una direcció molt equilibrada, en donar el número dos de la formació a la diputada Angela Rayner, de 40 anys, que ha obtingut el 52% dels sufragis. Rayner, actualment en autoconfinament per coronavirus, és una dona amb un background i origen social molt diferent del de Starmer. És parlamentària per a una de les circumscripcions del nord d’Anglaterra de les rodalies de Manchester, extreballadora social durant anys, i va ser mare soltera als 16 anys. Durament atacada des del conservadorisme més elitista dels tories, fins i tot pel seu accent, que mai no ha estat polit pel pas per cap universitat, ni de les elits ni de cap altra, es defineix com una feminista i política pragmàtica i com a integrant de l’esquerra moderada del laborisme.

Equilibri i gir al centre del partit, doncs, perquè en l'elecció de tres membres del Comitè Nacional Executiu, els aspirants candidats corbynistes han estat derrotats en favor dels centristes.

Prestigiós advocat  

Keir Starmer és un prestigiós advocat especialitzat en drets humans que entre el 2008 i el 2013 havia ocupat la direcció de la Fiscalia de la Corona. Com a parlamentari, però, la seva carrera és relativament breu. Va ser escollit diputat al nord de Londres per primer cop el 2015 i té, com a hàndicap, el fet que podria aparèixer davant dels electors del nord d’Anglaterra, en les àrees de tradicional vot laborista, com un integrant més de l’elit metropolitana de la capital.

Aquesta crítica, afegida al fet que durant el debat del Brexit es va mostrar fermament partidari d’un segon referèndum, ha estat exercida amb molt d’èxit pels tories, obviant el fet que el nucli de poder del Partit Conservador és igualment una altra elit encara més poderosa. Per això, el fet que formi tàndem amb Rayner pot ajudar a trencar la construcció de la imatge que és un membre més de la bombolla de Westminster allunyada de la realitat del país.

Però si durant els últims quatre anys, la política britànica ha estat marcada pel tortuós i caïnita procés de sortida de la Unió Europea (UE), els primers mesos, i probablement els pròxims anys del lideratge de Starmer i Rayner estaran condicionats per la crisi del coronavirus i les conseqüències econòmiques, socials i polítiques que se’n derivaran, impossibles encara d’avaluar.

Així, en un primer missatge tant a la militància com al país, Starmer ha ofert col·laboració al govern de Boris Johnson. "L’hagis votat o no, necessitem que aquest govern se’n surti per superar aquesta crisi. Sota el meu lideratge, ens comprometrem constructivament amb el govern, no farem d’oposició pel bé només de l'oposició. No anotarem punts polítics per al partit ni farem demandes impossibles, però posarem a prova els arguments que se’ns proposin, il·luminarem els problemes que veiem i si es produeixen errors o vacil·lacions", ha dit.

En aquest sentit, el primer ministre ha adreçat una carta als líders de l'oposició per "treballar junts" contra el coronavirus: una batalla, els diu, que "no serà de setmanes, sinó de mesos".

Starmer també ha destacat la seva visió sobre quina ha de ser una "societat millor" un cop la crisi sanitària hagi estat superada. "No podem tornar a la política de sempre, al business as usual. Aquest virus ha exposat la fragilitat de la nostra societat, ha aixecat una cortina. Ara podem veure amb claredat qui són els treballadors clau: el personal del NHS, els assistents, els conductors d’ambulàncies, els serveis d’emergència, els netejadors, els porters. Fa massa temps que se’ls està mal pagant. Van quedar els últims i ara haurien de ser els primers".

'Mea culpa' per l'antisemitisme

També és molt rellevant el mea culpa que ha llançat Starmer sobre l’antisemitisme al partit, un dels aspectes que durant el lideratge de Corbyn més polèmica ha aixecat, i que ha provocat més divisió interna així com crítiques externes. En aquest sentit, el nou líder ha afirmat en el seu missatge: “Hem d’afrontar el futur amb honestedat. L'antisemitisme ha sigut una taca al nostre partit. He vist la pena que ha causat a tantes comunitats jueves. En nom del Partit Laborista, ho sento. I arrencaré aquest verí de les seves arrels i seré jutjat si he tingut èxit pel retorn dels membres jueus i de tots aquells que sentien que ja no ens podien donar suport”.

El camí de Starmer no serà gens fàcil, en especial en uns mesos i potser anys en què les desigualtats econòmiques estructurals del Regne Unit poden quedar encara més al descobert per la crisi econòmica que ja s’ha desfermat arran del coronavirus.

Mentre que pot comptar amb el suport en ple de la pràctica totalitat del grup parlamentari, a diferència de Corbyn, que va superar dos intents de descavalcar-lo, la força de xoc de l’anterior líder, el col·lectiu Momentum, podria esdevenir un veritable cavall de Troia si s’allunya massa de les posicions econòmiques corbynistes.

De fet, poc després que es conegués la seva elecció, Momentum ha fet públic un missatge, advertint sobre qualsevol intent de purgar els favorables a Corbyn. Hi diu: “L’austeritat com a projecte polític ha estat derrotada i els dies foscos en què els treballadors van aclamar la privatització, van perseguir guerres il·legals i van demonitzar els migrants han desaparegut. Keir s'ha compromès a donar suport a la majoria del programa, incloent-hi la propietat pública del ferrocarril, el correu, l'energia i l'aigua, un nou acord verd.” Un toc d’atenció en tota regla.

És massa d’hora per saber quina serà la ruta política que seguirà Starmer. Sobretot perquè, a hores d’ara, és impossible de predir pràcticament res més enllà de 24 hores. La famosa frase del líder laborista dels anys seixanta Harold Wilson, "una setmana en política és molt de temps", té ara més sentit que mai. El laborisme sí sap, però, que o apareix unit darrere del seu líder, i fins i tot del govern en aquests moments, sense eludir la crítica, o difícilment aixecarà el cap.