Internacional 03/03/2022

Les tropes russes conquereixen la primera ciutat gran i s'acosten a Kíiv

El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, adverteix que la Tercera Guerra Mundial seria nuclear

4 min
Dones caminen entre restes d’habitatges destruïts pels bombardeigs a Jitòmir.

Enviada especial a Lviv (Ucraïna)Una setmana després de l'inici de la invasió, la resistència ucraïnesa aguanta, tot i que les tropes russes progressen en el front sud, a la costa del mar Negre, i continuen avançant lentament sobre Kíiv, on milers de persones fa dies que dormen a les estacions de metro o en soterranis per protegir-se dels bombardejos. A més, s'ha vist que l'ofensiva sobre Ucraïna no és l'atac llampec que havia planificat el Kremlin, i a més s'han intensificat els atacs contra civils. Rússia ha atacat hospitals, escoles i infraestructures. El balanç, segons les autoritats de Kíiv, ja supera els 2.000 morts civils, però l'ONU calcula 227 morts des de l'inici de l'ofensiva, fins a la nit de dimarts.

Les tropes russes han conquerit Kherson, una població costanera del mar Negre de gairebé 300.000 habitants, amb valor estratègic: la primera ciutat ucraïnesa gran que ha caigut. En un comunicat, l'alcalde, Igor Kolikhaiev, ha demanat als soldats russos que no disparin contra els civils: "No tenim forces armades aquí, només volem viure". El setge continua sobre Mariúpol, mentre una multitud ha erigit una gran barricada en la carretera que condueix a la central nuclear d'Enerhodar, per on avancen les tropes russes des de Crimea. A l'Est del país, sobre Khàrkiv van saltar paracaigudistes russos l'endemà dels bombardejos de dimarts, però la ciutat continua defensant-se.

Una segona fase

"L'heroisme i la resistència de les forces ucraïneses havia frenat inicialment Rússia. Els sistemes de comandament i control –la capacitat de comunicar-se, moure's i lluitar– encara funcionen. La defensa aèria aguanta i això va evitar que Rússia obtingués ràpidament la superioritat que buscava", explica en un article a The Guardian l'analista de Chatham House Mathieu Boulègue. Però ara, adverteix, "s'obre una segona fase, que passa per atacs més indiscriminats contra civils" i que constitueix un modus operandi de la Rússia de Vladímir Putin. El que hem vist a Txetxènia o a Síria: foc indiscriminat des de l'aire i amb artilleria, com la que aporta la columna que avança sobre Kíiv i la resta de tropes acumulades a Bielorússia i a la frontera amb Ucraïna. Una guerra urbana amb ciutats assetjades que podria enquistar el conflicte.

Vista de l'estat en què ha quedat l'edifici del departament de policia de Khàrkiv després dels bombardejos.

Les baixes entre les tropes russes superen ja, segons les estimacions més prudents, els 1.500 morts, tot i que el Kremlin només n'admet 498 (fins avui no ha fet balanç de víctimes), i Kíiv afirma que superen els 5.800. En tot cas, com més s'eleva el cost humà de la guerra, més dificultats internes pot tenir Putin, que no ha aconseguit arrossegar la població russa a l'exaltació patriòtica. Tot plegat mentre l'impacte de les sancions internacionals penetra cada cop més a Rússia.

Ucraïna sap que no pot guanyar la guerra només amb la força militar. Ha de guanyar la batalla del relat i desmuntar la narrativa del Kremlin, que afirma que s'està "defensant de l'amenaça de l'OTAN" i que està protegint els ucraïnesos russòfons dels "nazis". Per això Kíiv insta els soldats russos a rendir-se amb una recompensa pagada en criptomonedes, o difon vídeos de soldats capturats als quals ofereixen te calent i els deixen trucar a la seva mare mentre demanen que s'aturi la guerra.

Aquest dijous hi haurà la segona ronda de converses entre els governs de Rússia i Ucraïna, amb una proposta d'alto el foc sobre la taula, però a la qual Rússia arriba amb les exigències del primer dia: la desmilitarització d'Ucraïna, un canvi de govern i el reconeixement internacional de la seva sobirania de la península de Crimea, que es va annexionar il·legalment el 2014. No sembla que el Kremlin es prengui les converses gaire seriosament.

Lavrov parla de guerra nuclear

El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha advertit aquest dimecres que "si acabés esclatant una Tercera Guerra Mundial, implicaria l'ús d'armes nuclears, i això seria destructiu". En la línia del que ja va dir Putin, en el discurs previ a la invasió, Lavrov ha apuntat la possibilitat que Ucraïna tingui armes de destrucció massiva i ha advertit que "el món s'enfrontaria a un perill molt real" en cas que Kíiv adquirís l'arma nuclear.

El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov (dreta), amb el seu homòleg sirià, Faisal Mekdad.

Abans de concretar les converses, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha tornat a emetre un discurs a través de les xarxes socials per animar els seus compatriotes a continuar lluitant després d'una nova nit de bombardejos i sirenes antiaèries. "Ens hem unit més en aquests set dies de guerra que en els 30 anys anteriors", ha dit als ciutadans d'Ucraïna, i ha assegurat que fins dimarts a la nit havien mort en el conflicte 6.000 soldats russos i que l'exèrcit de Moscou ha perdut 211 tancs, 9 avions i 30 helicòpters durant l'ofensiva. En canvi, el ministeri de Defensa rus ha respost que ha tingut 498 soldats morts i més de 500 ferits. També 2.000 civils han mort en la primera setmana de guerra. "I per aconseguir què? Aconseguir Ucraïna? Això és impossible. Això no canviarà amb míssils, bombes, tancs o atacs", ha dit Zelenski.

stats