BarcelonaRadovan Karadzic és el cap polític de més alt rang condemnat pel Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPII), que està a punt d’acabar la seva tasca després de 23 anys actiu.
Karadzic era el líder polític dels serbobosnians que es van aixecar en armes contra el nou estat de Bòsnia i Hercegovina. Des del 1990 era president del Partit Democràtic Serbi i quan, 2 anys després, Bòsnia i Hercegovina es va declarar independent, Karadzic va declarar la creació de la República Sèrbia de Bòsnia (o República Srpska) i es va nomenar a ell mateix cap d’estat. Amb el suport polític i logístic del president de Sèrbia, Slobodan Milosevic (que va morir el 2006 en dependències del TPI abans que s’acabés el seu judici), Karadzic va organitzar els serbis per lluitar contra els bosnians i els croats. Segons la sentència, “hi havia un pla comú per fer fora els bosnians musulmans i croats del territori reclamat com a serbobosnià”.
Després de la guerra, Karadzic va ser fugitiu durant més de 13 anys. El 2008 se’l va localitzar i detenir a Belgrad. Allà, camuflat sota una espessa barba i grans ulleres, havia passat els últims anys treballant com a guaridor i s’havia construït fins i tot una bona reputació en l’àmbit de les teràpies alternatives. Nascut a Savnik, Montenegro, el 1945, Karadzic es va traslladar a viure a Sarajevo als anys 60, on es va graduar en psiquiatria i va exercir de psiquiatre durant uns anys, abans de la seva etapa política. En aquella època també va publicar poesia.
Després de la de Karadzic, la sentència més esperada del TPII serà la de Radko Mladic, cap militar de les tropes serbobosnianes, a qui el jutge ahir mateix va acusar d’haver donat l’ordre d’eliminar els musulmans de Srebrenica.
