Internacional 04/03/2021

El Parlament Europeu ajorna la ratificació de l'acord comercial entre Londres i Brussel·les

La gestió de post-Brexit fa disparar la tensió a Irlanda del Nord, on els lleialistes retiren el suport a l'Acord de Pau de Divendres Sant

5 min
Una imatge del port de Belfast el passat 4 de gener

LondresEls maldecaps del post-Brexit ja són una malaltia crònica en les relacions entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit. En les darreres 36 hores, la tensió entre Brussel·les i Londres ha escalat en dos fronts ben significatius.

D'una banda, aquest dijous al migdia el Parlament Europeu ha decidit ajornar l'aprovació de l’acord de comerç i de cooperació que la Comissió va segellar, in extremis, el dia abans de Nadal de l'any passat amb el govern de Boris Johnson. D'una altra, el Consell de Comunitats Lleialistes d'Irlanda del Nord, que representa tres organitzacions paramilitars de les que es van enfrontar durant els Troubles als republicans de l'IRA, han escrit una carta al primer ministre britànic, Boris Johnson, i a l'irlandès, Micheál Martin, anunciant-los que retiraven el seu suport als Acords de Pau de Divendres Sant mentre persisteixi la frontera interna al mar d'Irlanda entre la Gran Bretanya i l'Ulster.

La frontera del Brexit al Mar d'irlanda

L'anunci dels representants dels paramilitars és, sobretot i de moment, simbòlic i no hauria d'implicar, en principi, un retorn a la violència. Però sí que posa de manifest la complexitat i la tensió que el Brexit suposa per a la província, fortament dividida encara en les dues tradicionals comunitats: la catòlica i republicana i la protestant i lleialista.

"Per sobre del meu cadàver"

La frontera interna a què fan referència aquests grups és la mateixa sobre la qual Boris Johnson va afirmar que, si mai s'aixecava, seria per la força ("per sobre del meu cadàver", va ser l'expressió literal). Però per respectar els esmentats Acords de Pau, el Brexit dur que va triar Londres obliga a què hi hagi controls per a béns de consum i productes agroalimentaris al mar d'Irlanda en tant que l'Ulster continua formant part del mercat únic de la UE, justament per evitar cap barrera interna a l'illa i mantenir oberta la frontera entre Irlanda del Nord i la república.

Fins ara, i des de l'1 de gener, els controls han sigut lleugers, i no s'ha demanat exhaustivament als comerciants i proveïdors que omplin tota la paperassa legal a què estan obligats. Però el fet de fer-ne d'aleatoris ja ha provocat retencions als ports de Belfast i Larne –els dos punts principals d'entrada de mercaderies a Irlanda del Nord–, i fins i tot desabastiments ocasionals per a les grans cadenes de supermercats de la província . Els paramilitars lleialistes consideren inacceptable aquests controls, derivats precisament del protocol d'Irlanda del Nord, i en demanen l'anul·lació, com també la demanen els partits polítics unionistes.

Retard fins a l'abril?

Quant a la ratificació de l'acord comercial del post-Brexit per part del Parlament Europeu, es preveia que tingués lloc el 25 de març. Però, de moment, el que hauria de ser només un tràmit ha quedat fora de l'agenda de la cambra europea. L'ajornament s'ha d'entendre com un avís i una resposta a l'actuació unilateral que aquest dimecres va dur a terme Londres d'allargar sis mesos el període de gràcia perquè les grans cadenes de supermercats i els seus proveïdors s'adaptessin a les noves normes de circulació dels béns de consum, en especial els productes agroalimentaris, que entren a Irlanda del Nord des de la Gran Bretanya, i que estan sotmesos a tràmits duaners.

En una declaració publicada dimecres, el ministre per a Irlanda del Nord, Brandon Lewis, va garantir que els proveïdors que traslladin mercaderies entre la Gran Bretanya i l'Ulster no hauran d'omplir la documentació addicional exigida per la UE. La gràcia s'allargarà fins a l'octubre.

Downing Street ha insistit aquest dijous que tant Brussel·les com Dublín havien estat informades per endavant sobre les mesures que prenia el Regne Unit i, per tant, que no es podia parlar d'unilateralitat. Londres també ha assegurat que continuarà perseguint un acord amb la Comissió Europea per a una pròrroga més duradora, tal com va sol·licitar al gener el ministre secretari del gabinet, Michael Gove, que volia estendre l'excepció fins al gener del 2023.

Preocupació i sancions

L'acció de Londres ha provocat "gran preocupació" a la UE, segons reflecteix el comunicat, emès també dimecres, del vicepresident de la Comissió, Marcos Šefčovič , que ha amenaçat amb prendre represàlies. També des de Dublín la reacció ha sigut ferma. El ministre d'Exteriors de la república d'Irlanda, Simon Coveney, ha afirmat aquest dijous, en una entrevista amb la televisió pública RTÉ, que la UE "està negociant amb un soci en què simplement no pot confiar". Per aquesta raó ha dit que "la Unió està estudiant opcions legals i accions legals, cosa que significa un procés de negociació molt més formalitzat i rígid en lloc d'un procés de col·laboració en què s'intentin resoldre els problemes conjuntament".

Al seu torn, l'eurodiputat Bernd Lange, president de la comissió de comerç del Parlament Europeu, ha fet una piulada ben significativa aquest migdia. Hi ha inclòs un fragment d’una resolució dictada per la cambra el setembre passat, quan el Regne Unit va amenaçar amb incomplir l'acord internacional del Brexit . Després d'assegurar que aquella resolució "encara és vàlida", ha proferit una amenaça implícita a Londres: "Si les autoritats britàniques incompleixen o amenacen amb incomplir l'acord de retirada, mitjançant la llei del mercat interior del Regne Unit... o de qualsevol altra manera, el Parlament Europeu no ratificarà, en cap cas, cap acord entre la UE i el Regne Unit". Aquesta "altra manera" pot ser, perfectament, la decisió unilateral presa dimecres.

Un altre factor de pressió de la UE són les converses perquè la City de Londres obtingui l'equivalència perquè les seves companyies puguin operar en territori comunitari. El passaport financer és clau per mantenir el nivell d'ingressos de la City , fonamentals per a la seva aportació al Tresor britànic.

La decisió unilateral britànica suposa una escalada perillosa per a Irlanda del Nord, un territori on l'equilibri del sempre fràgil procés de pau s'ha de mantenir a quatre bandes: Londres, Dublín, Brussel·les i Belfast. Arran de la crisi de les vacunes entre la UE i AstraZeneca , Brussel·les va imposar durant tres hores una frontera dura entre la República i la província, amb la intenció de controlar si els vials produïts en territori comunitari arribaven al Regne Unit per la porta del darrere.

Aquesta decisió de la Comissió, també unilateral i molt criticada per Londres, va desfermar les primeres crides de l'unionisme de Belfast a revisar o anul·lar el protocol nord-irlandès. L'allargament del període de gràcia establert per Londres, sense ni tan sols avisar Dublín ni encara menys Brussel·les, es pot entendre com un primer pas en aquesta direcció i en aquesta política de fets consumats. Si bé la UE va rectificar immediatament el seu greu error diplomàtic, no sembla que ara mateix Londres tingui cap intenció de fer marxa enrere.

stats