Medi ambient
Internacional 15/01/2022

La macrogranja més gran del món: 21 blocs de pisos per produir 2,1 milions de porcs anuals

La Xina diu que ja s’està recuperant de la pesta porcina i aposta per elevar la producció en macrogranges com aquesta

4 min
La megagranja més gran del món, de l'empresa xinesa Muyuan Foods, està a Nanyang, a la província de Henan, al centre de la Xina.

BarcelonaVist des de fora sembla un barri gris de blocs de pisos idèntics. Ningú diria que es tracta d'una granja de porcs. La macrogranja més gran del món apila els animals dins d'edificis de formigó amb diverses plantes, 21 blocs de pisos, per ser exactes. És a la localitat xinesa de Nanyang, a la província de Henan, un miler de kilòmetres al sud de Pequín. És un mastodont propietat de l'empresa xinesa Muyuan Foodstuff, el principal productor de carn porcina del món. Va començar a funcionar el desembre del 2020 amb l'objectiu d'acabar-hi produint uns 2,1 milions de porcs a l'any.

Aquesta megagranja xinesa és deu cops més gran que qualsevol de les megagranges dels Estats Units, un país amb llarga tradició d'instal·lacions d'aquest tipus, i produirà un 400% més. Hi caben fins a 84.000 truges i les seves cries. I aquestes truges passen les setze setmanes i mitja d'embaràs en gàbies individuals, on les mantenen també tancades "sense poder ni tan sols girar-se mentre alleten els garrins, amb l'objectiu que siguin com més productives millor", explica l'activista Pei Su, que va fundar Act Asia per defensar i promoure els drets dels animals a la Xina. Són un tipus de cabines que a la Unió Europea estan prohibides des del 2013 però que tant a l'Àsia com als Estats Units encara es fan servir.

"El model de les macrogranges xineses és importat dels Estats Units i la Unió Europea, no és el model tradicional de cria de porcs xinès. I tampoc no existirien si no fos pel suport d'inversors occidentals", vol deixar clar Pei Su. Un tipus d'instal·lacions que es va començar a construir a la Xina a finals dels anys 90 i principis del segle XXI però que en els últims vint anys ha crescut enormement, com ho ha fet, també, l'economia de la Xina i el seu poder al món.

El malson de la pesta

El 2018, però, hi va haver una mala notícia per al sector: amb l'arribada de la pesta porcina africana, la producció xinesa de porc va caure i Pequín es va veure obligada a importar carn de porc per satisfer la gran demanda interna, cosa que ha beneficiat enormement la indústria porcina catalana i l'europea en general. Però les xifres de la pandèmia porcina al país ja comencen a reduir-se, almenys en la versió oficial, de manera que la Xina podria reduir ben aviat les seves importacions.

El creixement econòmic del país –i el record de les grans fams del segle XX, segons Pei– ha fet créixer exponencialment el consum de carn entre els xinesos en les últimes dues dècades, i el porc hi agrada molt. La Xina produeix uns 400 milions de porcs anuals, més que cap altre país: la Unió Europea en conjunt en produeix 150 milions i els Estats Units, en tercer lloc, uns 77 milions.

Durant la sessió anual de l'Assemblea Nacional del 2021 passat, el govern xinès ja va assenyalar com a objectiu econòmic primordial recuperar la producció a gran escala de porc, on entren en joc instal·lacions com aquesta de Muyuan, que no és pas l'única dissenyada com a blocs de pisos per a porcs. N'hi ha més.

Milions de porcs sacrificats

Però com passa amb les xifres de la pandèmia, la comunitat internacional no es refia de les afirmacions de Xi Jinping. "La Xina no ha superat la crisi [de pesta porcina africana] i d'aquí poc tornarà a haver-hi un altre brot", apunta Fernando Rodríguez, director de la investigació sobre pesta porcina africana a l'IRTA. Un porc infectat de pesta porcina africana no viu més de catorze dies. No hi ha cap tractament ni vacuna, malgrat que és un virus que fa més d'un segle que va sortir de l'Àfrica. A Europa es va donar per erradicat als anys 90, però el 2007 va reaparèixer a Geòrgia i des d'allà s'ha anat expandint un altre cop, transportat sobretot per porcs senglars, tant cap a l'Europa de l'Est com cap a la Xina, que des del 2018 és el país més afectat per aquesta pandèmia animal.

Les dades oficials que Pequín ha facilitat a l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), l'equivalent a l'OMS en l'àmbit veterinari, diuen que el 2018 es van sacrificar prop de 300.000 porcs al país, i des de llavors la xifra ha anat baixant fins a un miler de morts i 5.000 animals sacrificats oficialment el 2021. Però Rodríguez està segur que les dades reals són molt més altes. Un estudi del banc neerlandès Rabobank del 2019 deia que a la Xina havien mort entre 150 i 200 milions de porcs.

L'investigador assegura que precisament és en les macrogranges on pot haver-hi més control sanitari per evitar la difusió de la pesta porcina. Segons l'expert, la meitat de la producció xinesa encara es fa en petites granges domèstiques, on els porcs estan lliures al pati del darrere i són traslladats en el vehicle particular fins als mercats, i ell creu que és aquí on s'estén més fàcilment la malaltia. A les grans instal·lacions "els treballadors es desinfecten abans d'entrar, hi ha grans controls sanitaris. A nivell de seguretat biològica són fortins", diu Rodríguez.

"Ara volen reduir les petites granges i concentrar la producció en aquest tipus de grans explotacions, perquè diuen que això abaratirà la carn", apunta Pei, que admet que no hi ha cap tipus de debat sobre el benestar animal a la Xina i les condicions en què els mantenen, engabiats i megaexplotats. "Els xinesos només es preocupen per la seva salut i seguretat alimentària, però no són conscients que sense benestar i salut animal tampoc pot haver-hi salut humana segura", diu Pei. L'activista també posa en qüestió l'argument econòmic i de bioseguretat: "Pot ser cert en el curt termini, però a la llarga aquestes megagranges generen més perjudici mediambiental en forma de purins o d'emissions de CO₂. A més, amb una densitat tan alta d'animals en espais petits, medicalitzats i alimentats a gran escala, aquesta manera de produir contra natura fa que controlar del tot l'aparició de malalties zoonòtiques sigui impossible".

stats