Macron fa una crida a la mobilització contra l'extrema dreta: "El combat és ara. Ajudeu-nos"

ParísCada vegada està més clar que la rival d'Emmanuel Macron a l'elecció presidencial del 10 i el 24 d'abril serà la candidata d'extrema dreta Marine Le Pen. A vuit dies de la primera volta, totes les enquestes apunten que la partida final es jugarà, com el 2017, entre el candidat d'En Marxa i la candidata del Reagrupament Nacional (RN). Fins fa ben poc les enquestes atorgaven una clara victòria en el duel final a Macron, però en els últims sondejos la distància amb Le Pen s'ha anat retallant. Aquest fet, sumat a una possible abstenció elevada, que podria arribar al 30%, deixa marge a una sorpresa de la candidata d'ultradreta.

El president francès havia evitat fins ara arremangar-se i exercir com a candidat, però aquest dissabte ha entrat finalment en campanya llançant advertències contra la ultradreta i lamentant que el seu discurs s'hagi normalitzat. Macron ha celebrat a Nanterre, un municipi dels afores de París, el primer míting de campanya per fer una crida a la mobilització a les urnes contra "el perill extremista" de Le Pen i d'Éric Zemmour. "La mobilització és ara. El combat és ara. Ajudeu-nos", ha demanat.

Macron no ha anomenat en cap moment Le Pen ni tampoc Zemmour, però en el seu discurs hi ha fet referències inequívoques. "Al matí defensen que França ha de sortir de l'euro i a la tarda que cal tornar-hi. I ningú els retreu la seva incoherència. Ens hem habituat que diguin que són patriotes i alhora financin la seva campanya a l'estranger", ha dit en referència a Marine Le Pen, que ha buscat recursos per a la cursa electoral en bancs d'Hongria, mentre que el 2017 ho va fer a Rússia. "Hem normalitzat veure desfilar pels platós de televisió racistes i antisemites", lamentava el president francès.

Alerta contra la desmobilització

El veritable perill per al candidat d'En Marxa és l'abstenció. Els experts asseguren que el fet que totes les enquestes, sense excepció, apuntin a la victòria de Macron pot provocar una gran desmobilització dels seus potencials votants. A més a més, tant la primera com la segona volta dels comicis coincideixen amb les vacances de Setmana Santa a bona part del país. El candidat ha demanat no donar per fet que serà reelegit. "No us cregueu les enquestes o els comentaristes que us diuen que és impossible, impensable [que Macron perdi], que l'elecció està feta", ha demanat.

Més de 30.000 persones han assistit al que probablement serà l'únic míting de Macron abans de la votació del 10 d'abril. El candidat a la reelecció amb prou feines ha trepitjat el carrer un parell de vegades i ha rebutjat participar en debats electorals. La guerra a Ucraïna ha fet que la campanya sigui atípica i de baixa intensitat, i Emmanuel Macron s'ha dedicat més a fer de president que de candidat. Amb una escenografia més pròpia d'una Super Bowl que d'un míting –amb enormes pantalles al centre de l'escenari i focs artificials per donar la benvinguda al candidat–, Macron s'ha envoltat aquest dissabte de tots els seus col·laboradors i de la seva família. També hi han assistit ex primers ministres com Manuel Valls i Édouard Philippe.

Progrés social

En el míting, Macron ha defensat la seva gestió com a president –ha hagut de fer front a crisis com la dels armilles grogues, a atemptats terroristes, a la pandèmia i ara a la guerra d'Ucraïna– i ha promès més "progrés social", amb mesures com un augment de les ajudes a famílies monoparentals, un increment de la pensió mínima i dels sous dels mestres. També ha confirmat que preveu allargar l'edat de jubilació fins als 65 anys per finançar-les. "No us cregueu els que us expliquin que si la jubilació es queda als 60 o 62 anys tot anirà bé. No és cert", ha dit.

Si bé ha fet alguna referència indirecta al candidat més ben posicionat de l'esquerra francesa, l'insubmís Jean-Luc Mélenchon, Macron ha ignorat en el seu discurs les dues candidates dels partits tradicionals, la del Partit Socialista, Anne Hidalgo, i la d'Els Republicans (dreta), Valérie Pécresse. Totes dues han caigut a les enquestes i ja no representen cap perill per al president de la República.