El Marroc a Espanya: "No es pot lluitar contra el separatisme a casa i fomentar-lo a casa del veí"

Rabat recorda que va vetar la visita de Carles Puigdemont el 2017 i diu que no n'hi ha prou amb processar el líder saharaui

i
Cristina Mas
3 min
Un grup de persones intentant travessar la frontera entre Espanya i el Marroc.

BarcelonaEl Marroc no en té prou que el líder saharaui Brahim Ghali, que va ser hospitalitzat a Logronyo el 17 d'abril per tractar-se de covid-19, comparegui demà davant l'Audiència Nacional i deixa clar que la crisi diplomàtica amb Espanya –que ha tingut la cara més visible amb l'entrada de milers de persones a Ceuta fa dues setmanes– no és per una persona. És perquè el govern espanyol, a diferència de potències com els Estats Units o França, continua sense reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. En un comunicat emès aquest migdia, el ministre d'Exteriors, Nasser Bourita, titlla "d'hostils" les intencions d'Espanya cap al Sàhara Occidental, i compara l'independentisme saharaui amb el català. El règim alauita recorda que sempre ha estat al costat de Madrid davant l'independentisme català i acusa el govern espanyol de no correspondre-li.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Aquesta crisi planteja una qüestió de coherència. No podem lluitar contra el separatisme a casa i fomentar-lo a casa del veí", assegura el comunicat, en què el Marroc reivindica que "mai ha instrumentalitzat el separatisme". "Durant la crisi catalana, el Marroc no va optar per la neutralitat, sinó que va ser un dels primers a posar-se del costat de la integritat territorial i la unitat nacional del seu veí del nord de forma clara i contundent", recorda el cap de la diplomàcia marroquina. El ministeri es pregunta quina hauria sigut la reacció d'Espanya si un representant del separatisme català hagués estat rebut al Palau Reial marroquí.

I no deixa passar l'ocasió de recordar l'episodi del 2012 quan a petició del govern espanyol –aleshores en mans del PP– es va modificar el programa de la visita d'una delegació d'empresaris catalans encapçalada pel president Artur Mas perquè no fos rebuda "a alt nivell". També esgrimeix quan el 2017 va rebutjar la petició de visita "d'un gran líder del separatisme català", en referència al president Carles Puigdemont, a qui les autoritats marroquines es van negar a rebre al·legant que "havia de concertar les visites amb el govern espanyol". El Marroc eleva aquesta lleialtat entre estats a la categoria del "principi mateix d'una veritable associació" i assegura que "està en el dret de no esperar menys d'Espanya". Rabat també esgrimeix que "ha prohibit tot contacte entre el consolat marroquí a Barcelona i el moviment separatista català".

Ghali davant l'Audiència Nacional

D'aquesta manera Rabat deixa ben clar que la crisi no es tanca amb la compareixença de Ghali a l'Audiència Nacional, on el jutge Santiago Pedraz l'ha citat per respondre a acusacions de crims de lesa humanitat, en una vista que pot donar peu a un judici. En una interlocutòria de la setmana passada coneguda aquest dilluns, però, desestima una denúncia contra ell per falsedat i rebutja la seva detenció. Considera que seria "totalment desmesurat" fer-ho, així com afirmar que hagi comès crims atroços contra la humanitat, i recorda que no està formalment investigat. Dues entitats l'acusen de la desaparició de ciutadans sahrauis i dissidents als camps de refugiats de Tindouf des del 1979. El Marroc assegura que Ghali va entrar a Espanya amb un passaport fals i el govern espanyol s'ha limitat a dir que havia autoritzat la seva visita per raons humanitàries.

Sánchez: "Espanya és l'interlocutor imprescindible dins la UE per al Marroc"

El Marroc ho deixa clar: "La crisi no es limita a un home. No comença amb la seva arribada ni acabarà quan marxi. Es tracta sobretot d'una qüestió de confiança i respecte mutu entre països". Per la seva banda, el president espanyol Pedro Sánchez ha volgut treure pit davant les crítiques de Rabat i ha recordat que "Espanya és un interlocutor imprescindible dins la UE " per al Marroc. També ha considerat "absolutament inacceptable" que el país veí "ataqués les fronteres d'Espanya per desavinences en política exterior", en referència a la crisi migratòria, informa Ot Serra.

En el fons el que hi ha sobre la taula és el reforçament de la posició internacional del Marroc des que els Estats Units de Donald Trump, contravenint la legalitat de l'ONU, van reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, a canvi que Rabat ampliés la llista de països àrabs que normalitzaven relacions amb Israel. Des d'aleshores, Espanya i Alemanya són els països de la UE que més clarament topen amb la política de Rabat sobre l'excolònia espanyola.

stats