Meloni envia ara a Albània immigrants en situació irregular que pretén deportar

RomaEl primer vaixell de la Marina italiana amb 16 immigrants a bord va arribar al port albanès de Shengjin el 16 d'octubre de l’any passat. Començava així a aplicar-se l'anomenat protocol Itàlia-Albània, l'acord signat un any abans per la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, amb el seu homòleg albanès, el socialista Edi Rama, amb el qual Roma aspirava a externalitzar la gestió dels fluxos migratoris.

Amb un pressupost de més de 650 milions d'euros, el pla consistia a enviar al país balcànic immigrants homes sense dret a asil rescatats a la Mediterrània, inspirant-se en la proposta de l'exprimer ministre britànic Rishi Sunak, que va intentar sense èxit deportar a Ruanda els sensepapers del Regne Unit.

Itàlia va construir dos centres als terrenys d'una antiga base militar de l'OTAN a Albània, amb capacitat per a gairebé 900 persones. Però un any després, les successives garrotades judicials al polèmic pla migratori de Meloni mantenen pràcticament buits els barracons aixecats en temps rècord al país balcànic. La líder dels Germans d'Itàlia, però, no tira la tovallola.

Trobada a Roma

“Molts han intentat bloquejar-ho, però estem decidits a tirar endavant, perquè aquest mecanisme té el potencial de canviar tot el paradigma en la gestió dels fluxos migratoris”, ha assegurat Meloni en una roda de premsa amb el primer ministre albanès, amb qui ha mantingut una trobada bilateral a Roma aquesta setmana, durant la qual han signat diversos acords en matèria energètica, migratòria o de defensa.

Tot i això, les tres primeres vegades que Itàlia va enviar a Albània persones rescatades en aigües internacionals, els jutges van rebutjar convalidar la seva retenció i van ordenar traslladar-los a la península, emparant-se en una sentència europea que considera que un país no pot ser considerat segur si no ho és en tot el seu territori i per a totes les persones.

El govern italià va aprovar llavors un decret llei que blindava la llista de països segurs, però el Tribunal de Roma va sol·licitar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que s'hi pronunciés. A l'agost, el tribunal europeu va considerar que un estat membre no pot designar com a país d'origen “segur” una tercera nació que no compleixi, per a determinades categories de persones, els criteris per a aquesta designació.

La decisió del TJUE va acabar –almenys de moment– amb l'experiment migratori de Meloni. “Quan entri en vigor el nou Pacte de la Unió Europea sobre Migració i Asil, els centres a Albània funcionaran com es pretenia des del principi”, ha assegurat convençuda aquesta setmana.

Canvi d'estratègia

Tot esperant que el nou pacte migratori entri en vigor a mitjans del 2026, el govern italià ha decidit canviar d'estratègia i transformar un dels dos centres construïts a Albània, el de Gjadër, en una estructura on enviar els immigrants en situació irregular als quals els ha denegat l'asil, abans d'expulsar-los als seus països d'origen. Seria una infraestructura semblant als Centres d'Internament i Expulsió (CIE) que existeixen a Espanya, però ubicada fora del territori de la Unió Europea.

"La repatriació directa desplaça l’enfocament molt més enllà de l’acord bilateral. No només es manté detingudes les persones fora de l’espai Schengen, sinó que se les repatria des d’un tercer país sense passar per cap territori subjecte a la plena jurisdicció de la UE", denuncien des de l’ONG Emergency.

De les 140 persones que han passat per aquestes instal·lacions entre l'abril i l'agost passats, només 37 van ser finalment repatriades. La majoria van ser traslladades novament a Itàlia abans de rebre l'ordre d'expulsió. Una va ser el marroquí Hamid Badoui, de 42 anys, que va acabar traient-se la vida.

Badoui residia de manera irregular a Itàlia des de feia deu anys quan va ser arrestat i traslladat d’un CIE a un altre dins del territori italià, fins a arribar al centre albanès de Gjadër. Segons va denunciar, la seva deportació es va produir amb els canells lligats amb brides de plàstic, tot i trobar-se en detenció administrativa. Al maig, amb el protocol Roma-Tirana suspès temporalment, el van tornar a traslladar a la península i va ser deixat en llibertat. Però poc després va ingressar a la presó per la seva participació en una baralla. “A Albània no hi torno”, li va dir al seu advocat uns dies abans de suïcidar-se a la seva cel·la.

"Les protestes i els suïcidis són els símptomes més visibles d’un sistema dissenyat per aïllar i castigar –denuncia Emergency–. La mort de Hamid Badoui és conseqüència directa d’un sistema polític que utilitza la por i la coerció com a eina per gestionar la mobilitat humana".