Posar-se a la pell dels que fugen per viure
Una iniciativa de MSF permet viure virtualment en un camp de refugiats o el desembarcament d'una pastera a Grècia
Barcelona¿Algú es pot posar al lloc dels refugiats que travessen milers de quilòmetres per salvar la pell? Segurament, no. El drama és tan gran que ningú que no hagi passat el periple pot assumir la por, el patiment però també l'esperança dels que fugen. Cada dia, les televisions, diaris i les xarxes socials s'omplen de fotografies i històries d'alguns del 60 milions de persones que actualment viuen lluny de casa seva, en el pitjor èxode que la història coneix des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
Metges sense Fronteres (MSF) intenta al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que la gent es faci una idea i empatitzi amb aquells que, als ulls de dirigents de tot el món deixen de ser ciutadans amb drets per passar a ser desplaçats o refugiats. Dins dels DocsBarcelona, el festival de documentals, l'ONG sanitària, recrea un camp de refugiats com els milers i milers que omplen les geografies del patiment mundial i permet als qui vulguin viure, ni que sigui de manera virtual en 3D, l'experiència de colar-se en el terrible dia a dia dels que, com diu la campanya, fugen per continuar senzillament vius.
A través d'unes ulleres de realitat virtual, el públic pot transportar-se al moment en què després d'una travessia pel Mediterrani un grup de refugiats arriba a una illa grega i com, de seguida, reinicien el camí, gairebé sense temps ni per respirar. És la desesperació per arribar al nord o el centre d'Europa, tot i que pocs quilòmetres després del desembarcament es toparan amb nous obstacles.
L'exposició 'Seguir amb vida' també trasllada l'audiència en un dels camps del Sudan del Sud. Roger Gutiérrez espera el seu torn per entrar al camp. Aquest jove llicenciat en Ciències Polítiques coneix molt bé la vida dels refugiats. És coordinador sobre terreny de MSF i acaba d'arribar de Malakal, al Sudan del Sud, on l'organització humanitària treballa des de l'abril del 2013, tan sols dos anys després que el país s'independitzés del Sudan, el veí del nord, amb qui havia mantingut una cruenta guerra.
Però al 2013, el país més jove del món va iniciar la seva pròpia guerra civil entre els antics camarades a favor de la independència i ara rivals: uns al govern i d'altres a l'oposició. Els primers conflictes "van buidar literalment Malakal, la segona ciutat del Sudan del Sud", recorda Gutiérrez. MSF i Creu Roja van haver de deixar l'activitat de l'hospital de la ciutat, "amb unes instal·lacions a un nivell com el de la Vall d'Hebron" i obrir-ne un de molt més petit i infradotat al camp de refugiats dirigit per l'ONU: mig centenar de llits per als 40.000 habitants que hi han trobat refugi. "Un hospital de campanya", continua el jove català, que l'oenegé acostuma ha aixecar amb menys de 24 hores per atendre emergències.
El camp va ser atacat el passat mes de febrer: dos treballadors sud-sudanesos de MSF i mig centenar de civils van perdre la vida. "Els nostres metges van continuar operant mentre intentaven protegir-se i a fora continuaven els atacs", subratlla Gutiérrez.
