La crisi migratòria a la frontera grega es cobra les primeres vides

Un nen mor ofegat i un altre és hospitalitzat al bolcar la pastera en què intentaven arribar a Lesbos

Des que divendres va arrencar l’entrada massiva de refugiats a Grècia, fruit de la decisió d’Erdogan d’obrir la frontera occidental turca per pressionar la Unió Europea, les autoritats hel·lenes han intentat contenir les arribades per la força. Només tres dies després que la crisi esclatés, un menor d’edat va morir quan una embarcació va bolcar prop de l’illa de Lesbos. Segons la policia portuària grega, un altre nen va ser hospitalitzat. De manera paral·lela, Turquia també acusa les forces de seguretat gregues d’haver matat un refugiat amb una bala de goma prop del pas fronterer d’Ipsala. Aquesta informació, que no està confirmada, ha sigut totalment negada des d’Atenes.

La reacció grega a la crisi ha sigut implacable. Diumenge el primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, convocava una reunió de seguretat urgent en què decidia anul·lar el procés de peticions d’asil: “A partir d’ara no acceptarem cap sol·licitud durant un mes”, va anunciar Mitsotakis a les xarxes socials. Grècia tramita actualment 125.000 sol·licituds i recursos. La mà de ferro de l’administració grega també passa per assenyalar Turquia: “En lloc de reduir xarxes de contrabandistes, Turquia s’ha convertit en un contrabandista”, va denunciar el portaveu del govern grec, Stelios Petsas.

Grècia suspèn durant un mes el dret a poder demanar asil

Caos a la frontera
Les primeres reaccions del primer ministre grec feien entreveure els aldarulls a les fronteres en els dies següents: “No toleraré cap entrada il·legal”, deia el màxim mandatari ja divendres. Poques hores després, el caos a la frontera terrestre es presentava en forma de gas pebre i de diversos ferits lleus, mesures que la policia aplicava per evitar l’entrada dels milers de refugiats que es trobaven a la porta de Pazarkule, prop de la ciutat d’Edirne. Segons l’Organització Internacional de Migracions, hi ha 13.000 refugiats a la frontera amb Grècia.

A les illes l’augment de les arribades també s’ha fet notar. Segons la policia grega, les illes han vist arribar prop de 1.000 refugiats des de diumenge i diversos activistes afirmen que Lesbos ja no és una zona segura per a ells: “Hi ha punts de control de feixistes que busquen persones voluntàries. Però el govern i la policia no fan res”, explica Ariadna Gomà, voluntària a l’illa grega. Segons ella, “les ONG recomanen als voluntaris que marxem”.

L’estació d’autobusos d’Edirne, localitat turca a la frontera amb Grècia, s’ha convertit en un punt on molts refugiats s’agrupen: “Des d’aquí, com a mínim, tenim serveis i menjar”, afirmava allà un refugiat pakistanès. Un dels problemes més grans que han d’afrontar és viure les 24 hores sense cap mena de comoditat. “Ens cobren 8 lires [1,5 euros] per una aigua”, explica tot queixant-se d’uns preus que responen a una implacable oportunitat de negoci. A escassos metres de l’estació, una casa a mig fer serveix d’habitatge per a algunes desenes de refugiats. Dones i infants s’escalfen a les fogueres mentre els homes deambulen per la zona a la recerca d’alguna resposta a les seves preguntes. Però la desinformació és habitual.

Prop del pas d’Ipsala, a Yenikarpuzlu, una estació d’autobusos està totalment ocupada pels refugiats que volen -o volien- afegir-se al tren de Grècia. Molts d’ells volen acabar amb el malson que ha representat jugar amb les seves esperances, per això la majoria se senten enganyats. “Ens van dir que vinguéssim, després ens vam trobar la porta [de Grècia] tancada i ara no podem tornar”, és la màxima que qualsevol refugiat repeteix i que també diu l’Abdulhamit, afganès al càrrec d’una família sencera.

Atrapats a la frontera
Turquia, segons els testimonis, no facilita la tornada cap a l’interior del país, on els refugiats ho han deixat tot per intentar travessar la frontera. Però a l’estació d’Ipsala hi ha autobusos que surten cap a Istanbul. De fet, entrar a l’estació és fàcil, però sortir-ne resulta complicat. Només ho poden fer els que es dirigeixin a Istanbul o Ankara. Un jove afganès afirma que també surten altres busos, però aquests ho fan cap a la frontera grega.

Prop d’allà, tres joves afganesos caminen per un camí envoltat de camps de conreu. Expliquen que la policia grega els acaba d’aplicar una deportació en calent i que els hi han robat tot. “¿Per aquí hi ha policia?”, pregunta un d’ells. Tampoc volen trobar-se la policia turca: “Si ens veuen ens diran que ho tornem a intentar, però l’única cosa que volem és tornar a casa”.

El riu Evros, l'últim camí per entrar a Europa per als refugiats atrapats a Turquia