Una nova Ruta de la Seda per a la Xina

PequínLa Xina somia en una moderna Ruta de la Seda que connecti el gegant asiàtic amb el món. És un projecte estratègic per desenvolupar infraestructures i connexions que ha batejat amb el nom d’“Un cinturó, una franja”, internacionalment conegut com “ One belt, one road ” i la seva abreviatura, OBOR. És la iniciativa amb la qual la Xina pretén consolidar el seu paper de potència mundial al segle XXI.

L’objectiu és desenvolupar una extensa xarxa d’infraestructures que inclouen línies de tren d’alta velocitat, carreteres, ports, oleoductes, preses, xarxes elèctriques, xarxes de comunicació i fins i tot nous sistemes financers, amb la finalitat de millorar la connectivitat entre la Xina, l’Àsia, Europa i Àfrica.

El projecte, conegut popularment com “la nova Ruta de la Seda”, en realitat dibuixa diversos itineraris: una ruta terrestre que unirà, a través de l’Àsia Central, la Xina amb Rússia i Europa i una ruta marítima des de la Xina fins a Àfrica i Europa. Les dues compten amb diverses bifurcacions.

Amb la iniciativa OBOR, el gegant asiàtic pretén assegurar-se el subministrament de matèries primeres, expandir la seva economia, guanyar estabilitat interior i també envoltar-se de nous aliats geoestratègics que es mostrin agraïts a les seves importants inversions en infraestructures, especialment a l’Àsia Central. Per exemple, les infraestructures a realitzar al Pakistan superen la cinquena part del seu PIB i el ferrocarril que es construirà a Laos costarà la meitat de la riquesa del país.

Per fer front a la milionària necessitat de finançament, la Xina ha impulsat la creació d’una nova institució, el Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures (AIIB), creat el 2014. Ha estat dissenyat per impulsar el desenvolupament multilateral i el finançament d’infraestructures a Àsia, sota el control de Pequín, malgrat que compta amb més d’una cinquantena de socis fundadors. La Xina pretén que l’AIIB sigui un nou actor en el sistema financer internacional que faci ombra a organismes com el Banc Mundial o el Banc Asiàtic de Desenvolupament (ADB), controlats per països occidentals.

El centre del món gira cap a l’Àsia i les xifres que envolten el projecte OBOR ho demostren. La regió representa el 70% de la població i s’hi concentren el 70% de les reserves de petroli i de gas del planeta.

La iniciativa “Un cinturó, una franja” va ser anunciada pel president xinès, Xi Jinping, el 2013 de forma vaga i va viure la seva posada de llarg al maig de 2017, quan es va realitzar la primera cimera internacional per concretar inversions.

Inversió milionària

De moment no es pot negar que és un èxit, ja que hi participen més de 70 països i la Xina assegura que ha destinat més de 140.000 milions de dòlars a finançar projectes de la ruta que crearan 180.000 llocs de treball.

La Xina ven OBOR com una oportunitat de desenvolupament per a tots els països i empreses que participin en la iniciativa. Per descomptat, sense tenir en compte temes com el respecte als drets humans, ja que Pequín reivindica la seva regla d’or de no immiscuir-se en la política interior dels països amb els quals col·labora.

Al gegant asiàtic tota la propaganda del govern té algún tipus de relació amb la “Nova Ruta de la Seda”. Els anuncis de televisió mostren la felicitat dels pobles del món, sobretot de l’Àsia, connectats per terra, mar i aire gràcies a la Xina.I qualsevol iniciativa, ja sigui cultural, científica o econòmica, queda sota el paraigua OBOR, com el desenvolupament d’un Centre Europeu de Medicina Xinesa Tradicional a L’Hospitalet.

“Win-win” o win Xina?

La Xina presenta la Nova Ruta de la Seda com un projecte de col·laboració entre diferents països, economies, empreses, entitats… un projecte global en què tots els implicats hi han de sortir guanyant, una espècie d’“ONU” del comerç on es crearan plataformes logístiques i xarxes comercials.

Seguint el llenguatge de l’economia moderna és un projecte “ win-win ”, és a dir on “tots hi guanyen”. Però el temps dirà si és així o la principal beneficiària és la Xina.

El govern xinès compta amb una sèrie d’avantatges enfront d’altres socis. Per començar, crea una demanda exterior per a les seves empreses i facilita la seva sortida a nous mercats en els quals té escassa experiència. A més, ajuda a vendre l’excés de producció de moltes empreses xineses i pot equilibrar les diferències econòmiques entre l’interior del país i la costa. Cal afegir que una majoria de les companyies que participen en projectes d’infraestructures tenen capital estatal i per tant marge per finançar els seus projectes i assumir pèrdues.

A nivell geoestratègic, les noves rutes suposen alternatives a l’estret de Malaca, per on actualment passa la majoria del comerç mundial i el 85% de les importacions xineses. Així s’eliminaria el risc de desproveïment si es bloquegés.

Les inversions de la Xina a Birmània i Bangladesh li donen accés al Golf de Bengala i a l’Índic. El finançament d’infraestructures dona avantatge a la Xina en relació als seus rivals asiàtics, com l’Índia o el Japó.

Pequín ja s’ha trobat amb els primers problemes. Països amics com el Pakistan, Nepal o Sri Lanka han rebutjat alguns projectes per considerar les condicions explotadores.

La “nova ruta de la seda” és una forma de reivindicar el passat mil·lenari de la Xina amb l’objectiu de llançar un projecte de futur que modifiqui el mapa econòmic mundial i imposi una nova cartografia on la Xina regni com a eix central i torni a convertir-se en l’“Imperi del Centre”.