TRIBUNALS

El número tres del Vaticà serà jutjat per pederàstia a Austràlia

El cardenal George Pell és el clergue de més alt rang que ha de respondre davant la justícia

El c cardenal George Pell, el tercer càrrec del Vaticà, serà jutjat, en una data que encara s’ha de concretar, per diversos delictes d’abusos sexuals quan exercia a Austràlia. Un tribunal d’aquest país va fer història ordenant l’obertura del judici d’un cas que fa mesos que s’arrossega, i que molts veuen com l’hora de la veritat per a una Església esquitxada per escàndols de pederàstia i d’abusos sexuals. Pell és el càrrec eclesiàstic més alt que respondrà a greus acusacions davant la justícia. Belinda Wallington, una jutge de Melbourne, va dictaminar que hi ha prou proves perquè els fiscals acusin Pellen en un judici, i amb això dona per acabats els dos mesos d’audiències en què han desfilat les víctimes del cardenal per explicar amb tot detall els abusos que van tenir lloc fa dècades.

Malgrat la fita que suposa que George Pell (de 76 anys, responsable de finances del Vaticà des del 2014 i un dels assessors del papa Francesc) hagi de seure al banc dels acusats, el cert és que la jutge ha rebutjat la majoria dels càrrecs contra el cardenal, incloent-hi diverses de les acusacions més greus perquè sosté que Pell no era al lloc dels fets. Es tracta d’abusos que, presumptament, haurien passat als anys 70 durant una projecció d’ Encontres a la tercera fase, en un pati, un altar o al cim d’una muntanya. 

El Papa va reafirmar ahir l’excedència que va concedir fa mesos a Pell de les seves responsabilitats en els comptes del Vaticà perquè es traslladés a Austràlia per preparar la defensa. El cardenal, que va haver de lliurar el passaport, ha mantingut sempre, i ahir davant de la jutge també, la seva innocència. El cardenal ha estat acusat de “delictes sexuals històrics”, que significa que van tenir lloc fa dècades, però no s’han fet públics els detalls de la querella criminal, com tampoc les identitats de les persones que l’acusen, per preservar la seva intimitat. El cas, malgrat que ha rebut atenció mediàtica, està subjecte a les estrictes normes australianes que prohibeixen informar dels detalls de les denúncies.

Robert Richter, l’advocat del cardenal, va dir l’any passat que hi havia “moltes” proves per demostrar que “el que es denuncia és impossible”. Richter va argumentar que el cardenal Pell pagava el fracàs mundial de l’Església catòlica per protegir les víctimes d’abús.

El 2016 el cardenal Pell va ser acusat davant la Comissió Reial d’Austràlia sobre Abús Sexual Infantil d’haver intentat amagar els casos quan ell era l’arquebisbe de Melbourne i Sydney. Però un any després, el 2017, va ser acusat formalment d’abusos comesos quan començava el sacerdoci i que van continuar quan ja ocupava l’arquebisbat.

La veritat de les víctimes
“És un dia històric per als supervivents de Ballarat”, va dir Phil Nagle, defensor de les víctimes, referint-se a la ciutat australiana on va néixer el cardenal i en què diversos sacerdots van ser acusats d’abusar de nens, sobretot pobres. “No sabia si podria arribar a passar. És la tercera persona més important de l’Església. Està bé veure com el tracten com qualsevol altre ciutadà als jutjats”. De moment, la jutge no ha anunciat quan començarà el judici perquè abans es convocaran almenys dues audiències prèvies per determinar quines proves s’admeten. “El judici podria ser d’aquí un any”, va apuntar Judy Courtin, advocada que representa víctimes d’abusos sexuals. “El desconegut pot ser estressant i traumàtic per als supervivents”, va afirmar la lletrada. No obstant això, la decisió d’obrir judici és un pas important, va admetre, perquè suposa que “la veritat de les víctimes s’ha reconegut”.

“En realitat, molt abans que comencessin a sortir les denúncies per abusos, el protagonisme de George Pell al Vaticà havia començat a disminuir”, va matisar John Allen, editor de la web de notícies catòlica independent 'Crux'. Allen va apuntar que fins i tot el Papa acceptaria una eventual renúncia del cardenal ara sota el pes de la justícia.

Ballarat, de la febre de l’or a la pederàstia

Ballarat és una ciutat de prop de 100.000 habitants que fa dècades va ser el nucli de la febre de l’or que es va viure a Austràlia, però d’uns anys ençà és més coneguda com a epicentre de casos de pederàstia de capellans catòlics que van abusar de nens de barris obrers. Un dels casos més coneguts és el d’un excapellà d’una escola de primària que va acabar a la presó per haver atacat sexualment 65 menors entre finals dels 60 i finals dels 80. Les històries personals de qui va patir la indefensió i la impunitat parlen d’un mínim de 45 suïcidis, però també de famílies traumatitzades després de veure com perdien els fills. Els supervivents han començat a trencar el silenci i expliquen els matrimonis trencats i les vides malmeses per l’alcohol i les drogues.

Més continguts de