França s'obre a donar més autonomia a l’illa de Guadalupe després dels aldarulls
L'oposició de dretes acusa Macron de "jugar amb la unitat"
ParísLa crisi social a les Antilles franceses amenaça amb convertir-se en una bomba política per al president de França, Emmanuel Macron. A l’illa de Guadalupe, una de les regions franceses d’ultramar, fa dues setmanes van esclatar protestes violentes, amb els carrers convertits en un camp de batalla, contra l’obligació del personal sanitari i dels bombers d’estar vacunats per poder treballar, i també per l’elevada taxa d’atur i pobresa. El govern ha intentat calmar els ànims posant sobre la taula una oferta que ha sorprès i exaltat la dreta i l’extrema dreta: més autonomia política.
“Alguns diputats [de Guadalupe] han evocat la qüestió de l’autonomia. Segons ells, Guadalupe es podria gestionar millor ella mateixa”, va assegurar enmig de la revolta el ministre francès d’ultramar, Sébastien Lecornu, en una declaració difosa per televisió i adreçada als ciutadans de l’illa caribenya. “El govern està disposat a parlar-ne”, afirmava.
A poc més de quatre mesos per a les eleccions presidencials, les paraules de Lecornu, que obria la mà a cedir més competències a la regió, han encès la metxa. La indignació és evident entre l’oposició conservadora, que acusa Macron d’estar oferint la independència. “Per intentar comprar els independentistes radicals, el govern diu que està disposat a cedir Guadalupe”, va escriure a Twitter la líder d’extrema dreta Marine Le Pen.
Tant o més indignats es mostraven dos dels candidats a liderar la dreta: l’excomissari europeu Michel Barnier va acusar Lecornu de “jugar amb la unitat de la nació”, mentre que el seu company de files Xavier Bertrand va dir que "els ciutadans de Guadalupe i de Martinica no volen menys estat, sinó el contrari: volen que l’estat estigui al seu costat i assumeixi les seves responsabilitats”.
Tercer referèndum d'independència a Nova Caledònia
La jacobina França és poc amiga de la cessió de sobirania –amb el Procés català, Macron sempre ha donat suport al govern espanyol–, però en els últims anys ha mostrat algun senyal, tot i que feble, de flexibilitat davant d’algunes demandes independentistes. L’illa de Nova Caledònia celebrarà el 12 de desembre el tercer i últim referèndum d’independència acordat amb París. La intenció del govern de la República Francesa de negociar més autonomia per a Guadalupe ha estat ben acollida pels partits independentistes de Còrsega. “No hi ha res més noble que un procés democràtic en el qual el poble té la possibilitat d'escollir”, ha destacat el diputat nacionalista cors Jean-Félix Acquaviva (Femu a Corsica). El diputat, però, ha lamentat que el canvi de posició de l’executiu sigui com a resposta als aldarulls: “Està demostrant que cedeix a la violència”.
Poc després d'encendre la metxa, el ministre va intentar matisar les paraules en una entrevista a Le Journal du Dimanche. “Més autonomia no és independència”, va assegurar. Però Lecornu no ha fet marxa enrere i ha viatjat aquesta setmana a Guadalupe i a la veïna Martinica, que està en una situació molt similar, per negociar en primera persona una solució política per acabar amb els aldarulls. Una solució que implica parlar sobre la cessió de més competències per a l’illa, una excolònia a la qual va arribar Cristòfor Colom el 1502 abans de passar a mans de França sota el regnat de Lluís XVIII.
Però la visita de Lecornu no ha tingut l'èxit esperat: els líders de les protestes s'han negat a entrevistar-se amb ell i no s'ha encetat cap negociació. El govern francès exigeix que abans els líders sindicals condemnin la violència. És "indispensable" que els sindicats condemnin "els intents d'assassinat contra policies i gendarmes" per poder obrir qualsevol discussió, ha advertit el ministre d'ultramar. Tot i l'evident falta d'entesa entre el govern de la República i l'excolònia, Lecornu ha evitat parlar de fracàs. "No ho és, estem en el camí d'un retorn a l'ordre", ha assegurat.
