Internacional 16/01/2022

Al Perú, la música que sona ve de Corea del Sud

És el país més marcat per l'onada coreana –i asiàtica– que es consolida a l'Amèrica Llatina

4 min
Actuació d'un dels famosos grups de K-pop sud-coreans.

LimaDesenes d'adolescents assegudes en rotllana celebren l'aniversari dels seus ídols. Són en Kim Seok-jin i en Kim Tae-hyung, dos dels set integrants de l'arxifamosa boy band de pop sud-coreà BTS. Tenen un pastís al centre amb dues fotografies dels cantants i comparteixen snacks i begudes amb embolcalls de grafies coreanes. Estan al centre històric de Lima, al Perú, on els dissabtes s'orquestra el popularitzat com a Bulevard K-pop. Aquesta trobada setmanal va néixer espontàniament fa uns anys. Fanàtics d'aquest estil de música –que arriba de l'altra punta del món– es van començar a organitzar a les xarxes socials per intercanviar-se marxandatge de les bandes. Aquell dia, de fet, els hashtags #SuperTunaByJin i #HappyBirthdayJin van ocupar les primeres posicions de les tendències a Twitter al Perú.

La   Hallyu (onada coreana) va arribar al país a finals dels 90, de la mà de sèries com Todo sobre Eva, que retransmetia el canal estatal TV Perú. Durant la primera dècada del 2000 es va anar introduint de la mà de la cultura pop japonesa, que ja estava consolidada i havia familiaritzat  l'audiència amb l'univers que els arribava de l'Àsia. "No és groller, com el reggaeton", explica Gina Pinal, la mare d'una adolescent de 12 anys, a qui acompanya al Bulevard K-pop. "Li agrada veure els vídeos (dels grups) on preparen postres, i a mi m'agrada perquè són saludables", afegeix la mare, contenta que la seva filla creixi sota aquesta influència.

La Hallyu va començar sent una política econòmica del govern de Corea del Sud per sortir de la crisi del 1997. Van apostar per la indústria electrònica, la informàtica i la cultural. A través de la Llei de Promoció de les Indústries Culturals, del 1999, destinaven l’1% del pressupost anual a aquesta “indústria sense xemeneies”, com va referir-s’hi el president de l’època, Kim Dae-jung. Va ser durant la primera dècada dels 2000 que les tres grans agències de producció del país –SM Entertainment, JYP Entertainment i YG Entertainment– van crear la fórmula K-pop, que els faria arribar a bona part del planeta.

A través de càstings massius, els joves seleccionats per integrar les bandes se sotmetien a un rigorós entrenament en tècnica vocal, dansa i idiomes. A cadascun se li assignava un rol determinat dins del grup i se'ls exigia un comportament ètic irreprotxable. Aquesta moral conservadora confuciana va contribuir que les sèries coreanes fossin tan seguides al Perú, perquè eren aptes per a tota la família, sense escenes de sexe explícit o excessivament violentes.

Així, l'onada coreana ha acabat convertint-se en un estil de vida i un poderós instrument de soft power. "El govern va buscar potenciar una imatge de Corea com un soci de confiança i desenvolupat amb el qual els països avançats aspiressin a fer negocis", assegura un article titulat "Política cultural de l'onada coreana: una anàlisi de la diplomàcia cultural en els discursos presidencials", publicat per l'International Journal of Communication, el 2016.

El costat Pacífic del Perú

El Bulevard K-pop s’identifica d’una hora lluny per la quantitat de grups d’adolescents i joves que ballen al ritme de les cançons coreanes, alguns amb els cabells tenyits de colors no biològics i vestits amb moda asiàtica. En alguns casos es veu un cartell on posa “Càsting”, on es fan proves per integrar un grup d’imitació de les bandes del moment, com Black Pink. Es coneixen com a grups “cover”. 

Les lletres, d'empoderament personal i autoestima , han sigut un factor clau de l'èxit d'aquest estil. I això, encara que molts seguidors no les entenguin al cent per cent: el traductor en línia i les poques (o moltes) classes que alguns diuen que han pres són suficients. Segons l'informe de l'aplicació lingüística Duolingo sobre les tendències del 2021, el coreà ha sigut la sèptima llengua més popular i de les que més creixement d'estudiants tenen a escala mundial. "El món està sintonitzant cada cop més amb l'entreteniment coreà i japonès, escoltant més K-pop, i resignificant l'estudi del llenguatge com una forma de complementar i reforçar els seus interessos en altres activitats", assegura l’informe.

"Abans era molt complicat aconseguir àlbums i marxandatge, així que ens conformàvem amb coses fetes a mà", explica la Lizany, una jove de 22 anys que té una parada on ven cromos dels ídols a 15 soles (uns 3,35 euros), ordenats en un àlbum de fotografies dels d'abans. Segueix el K-pop des dels 13 anys i diu que gràcies a l'internet ara ja importen productes originals de les bandes sud-coreanes.

També en la gastronomia

Amb la Hallyu, el Perú manté la tradició històrica d'influència des del Pacífic. Allí, la comunitat nikkei, la japonesa, és la segona més gran del món, amb representants destacats com l'expresident Alberto Fujimori, actualment complint condemna de presó. La gastronomia peruana està tan influenciada per la japonesa que ja se l'anomena gastronomia nikkei. El mateix passa amb la chifa, que mescla la del Perú amb la xinesa.

La Xina és, de fet, el principal soci comercial del país, amb el qual té un tractat de lliure comerç. A més, la pandèmia del covid ha obert la porta al gegant asiàtic per desplegar la coneguda com a diplomàcia de les vacunes. Al Perú s'apliquen les dosis xineses, la Sinopharm i Sinovac. I cada cop són més les empreses asiàtiques amb projectes prominents al país. Un consorci liderat per la Korea Airports Corporation, per exemple, s'encarrega actualment de la gestió de la construcció de l'Aeroport Internacional Chinchero-Cusco, el primer concurs d'aquesta magnitud que guanya una sud-coreana fora del seu país.

stats