Pròxim Orient
Internacional 05/05/2021

La política israeliana, atrapada en un bucle

El president Reulen Rivlin encarrega la formació de govern al centrista Yair Lapid, que si fracasa pot abocar el país a les cinquenes eleccions en dos anys

3 min
Yair Lapid, Naftali Bennet i Benjamin Netanyahu.

BarcelonaUn altre dia marcat en vermell al calendari de la política israeliana que passa i una crisi política que s'aprofundeix sense un final a la vista. Ahir a la mitjanit es va esgotar el termini d'un mes que el primer ministre d'Israel en funcions, Benjamin Netanyahu, tenia per negociar un govern de coalició. Després de dotze anys en el poder, el polític conservador ha portat el país a una situació en què està atrapat en bucle: en els últims dos anys s'han celebrat quatre eleccions i ara mateix no es descarta que els israelians hagin de tornar a les urnes per cinquena vegada. Aquest dimecres, el president del país, Reulen Rivlin, ha encarregat la formació de govern al segon candidat més votat, Yair Lapid.

A les eleccions del 23 de març el Likud, el partit de Netanyahu, va obtenir 30 escons dels 120 del Parlament. Les eleccions van deixar una aritmètica parlamentària embruixada: l'única possibilitat que tenia el veterà primer ministre era incorporar al govern partits jueus ultranacionalistes xenòfobs i el partit conservador àrab Raam, disposat a donar-li suport si accedeix a millorar les condicions de vida dels palestins amb ciutadania israeliana. Una missió que s'ha evidenciat impossible. El Partit Religiós Sionista, supremacista jueu, diu que no entrarà en un govern que tingui el suport d'un partit dels àrabs, encara que representin el 20% de la població. I ni els intents més desesperats de Netanyahu buscant l'aval dels rabins a la seva proposta els han fet canviar de parer.

"La crisi política dels últims dos anys és la conseqüència de la divisió a la dreta entre els blocs pro i anti Netanyahu, i també de la decisió del cap de la Lliga Àrab Unida, Mansur Abbas, de separar-se de la llista conjunta de la majoria de partits àrabs i la seva disposició a integrar-se en una coalició de dretes –explica a l'ARA Mariav Zonszein, analista de l'International Crisis Group–. S'ha creat un bloqueig parlamentari en què ni els partidaris del primer ministre ni els seus detractors tenen una majoria clara".

Amb àrabs?

En aquesta crisi s'explicita encara més el racisme que marca la política israeliana, en la mesura que la discòrdia es limita a acceptar si es pot seure a negociar amb un partit àrab. El que hi ha en el fons és la naturalesa jueva de l'Estat d'Israel i no les desavinences programàtiques que havien bloquejat l'acord fins ara. L'entestament de Netanyahu en mantenir-se en el poder també s'explica perquè s'enfronta a diversos judicis per corrupció que el podrien portar a la presó si acaba condemnat.

Després de l'últim fracàs de Netanyahu, el president Reulen Rivlin podia haver decidit concedir-li dues setmanes més de marge, però finalment ha optat per encarregar la missió a Yair Lapid, un expresentador de televisió que lidera el partit centrista Yesh Atid (Hi Ha Futur), que té 17 escons. L'altra opció era l'exdelfí del primer ministre i ex primer ministre, l'ultradretà Nafatli Bennett. Tampoc es descarta que Bennett i Lapid es posin d'acord en un govern d'unitat, però necessitarien el suport extern de Raam i de la Llista Unida, que agrupa comunistes i àrabs, i no queda clar que l'obtinguin. Per acabar-ho d'embolicar, Netanyahu també ha ofert a Bennett un govern en coalició amb el càrrec de primer ministre rotatiu, però tampoc sumarien. Bennett està emergint com el gran guanyador del joc, perquè, tot i que només té set escons, el seu nom surt a totes les travesses. Totes les opcions continuen obertes. La realitat és que la dreta israeliana és incapaç d'arribar a acords i l'esquerra està desfeta.

Per a Zonszein, "un govern Bennet-Lapid sembla possible, però la pregunta és fins quan podria resistir: un dels resultats més evidents de les últimes eleccions és que els dos camps [de la dreta israeliana] hauran de cooperar amb partits palestins d'una manera o d'una altra si volen trobar una sortida, i això canvia les regles del joc".

Des del 2009 Netanyahu havia aconseguit l'estabilitat amb un bloc sòlid de la dreta centrat en el Likud, amb el suport dels partits religiosos i la ultradreta. Però des que el novembre del 2018 el líder ultradretà Avigdor Lieberman va abandonar la coalició –un moviment que li va sortir malament i va desencadenar la crisi política actual–, Netanyahu perd suports. La paradoxa és que la dreta guanya sense problemes les eleccions, però Netanyahu és incapaç d'aglutinar-la.

Si ningú aconsegueix sumar, Rivlin podria passar la patata calenta al Parlament, amb l'amenaça que si la situació no es desencalla caldrà tornar a les urnes un cinquè cop. Però a les últimes eleccions ja es va registrar la participació més baixa de l'última dècada. Per evitar noves eleccions, el Likud ha presentat una iniciativa al Parlament per legalitzar setanta assentaments il·legals a Cisjordània i per canviar la llei electoral amb l'elecció directa del primer ministre. L'analista recorda que "els israelians estan desencantats amb les eleccions i fins i tot si ara s'eviten els cinquens comicis, la paràlisi política es mantindrà fins que hi hagi canvis de debò".

stats