Pròxim Orient
Internacional 23/03/2021

Netanyahu se la juga a tot o res en les quartes eleccions en dos anys

La participació se situa clarament per sota de la de fa un any

3 min
Un home vota des del cotxe en un dels punts de votació especials habilitats per a persones contagiades de covid-19

BeirutMés de 6,5 milions d'israelians estan cridats a les urnes aquest dimarts en les quartes eleccions legislatives en només dos anys al país hebreu. De moment, però, la participació està sent inferior que en els últims comicis, celebrats el 2 de març de l'any passat. Fins a les 16 h (les 15 h, a Catalunya) havia votat un 42,3% del cens, gairebé cinc punts menys que fa un any a la mateixa hora. Per facilitar al màxim la participació enmig de la pandèmia, les autoritats israelianes han ideat fórmules imaginatives, com ara urnes a l'aeroport perquè els residents a l'estranger puguin votar a l'arribar al país abans d'iniciar el període de quarantena obligatori, o la possibilitat de votar des del cotxe (o, fins i tot, des d'un taxi) per a les persones contagiades o els seus contactes que estan en aïllament. Les urnes tancaran a les 22 h (les 21 h, a Catalunya), però no es preveu que hi hagi resultats oficials fins dimecres.

Les eleccions d'aquest dimarts es presenten com un plebiscit per a Benjamin Netanyahu, que acumula més de 15 anys en el poder. Tacat per diversos casos de corrupció, el primer ministre interí d'Israel se la juga a tot o res en aquests comicis parlamentaris. En aquest últim període, Netanyahu havia gaudit de "la protecció" de l'administració de Donald Trump amb les seves polítiques de favoritisme a Israel, que es van segellar amb l'acord del segle i els acords d'Abraham, pels quals s'han restablert les relacions entre Israel i una sèrie d'estats àrabs. Ara, amb l'arribada al poder de el president Joe Biden als Estats Units, les relacions entre Washington i Tel Aviv encara no estan definides.

Amb el suport incondicional de Trump, Bibi ha fet un flac favor al Likud, perquè tot i que la ultradreta israeliana cada vegada té més pes entre l'electorat, no significa que els ultraortodoxos votin el partit de Netanyahu, que a més ha demostrat que ja no pot mantenir unit el país i encara menys la dividida Knesset (el Parlament israelià). Un total de 39 llistes electorals i partits competeixen a les urnes, i segons les prediccions electorals, només 13 s'espera que arribin al llindar del 3,25% necessari per entrar a la cambra baixa. Precisament, la debilitat de Netanyahu seran les coalicions parlamentàries, ja que el Likud ja no serà el partit fort a qui tothom crida per negociar.

Després de la ruptura amb el seu aliat natural, el partit Blau i Blanc, del ministre de Defensa, Benny Gantz, Netanyahu podrà buscar aliances fora dels partits ortodoxos i ultraortodoxos jueus. En aquestes eleccions qualsevol formació petita juga un paper decisiu. Partits minoritaris com la Llista Àrab Unida (Ra'am, nou partit àrab), Yisrael Beytenu, Shas, Judaisme Unit de la Torà, Llar Jueva o el Partit Laborista, entre d'altres, seran claus a l'hora de formar el nou govern.

És per això que a Netanyahu, anomenat en àrab Abu Yair, se l'ha vist en diverses ocasions visitant ciutat àrabs per captar el vot d'aquesta comunitat minoritària que representa el 20% de la població d'Israel. Molts temen que el resultat electoral no trencarà amb l'impàs polític d'aquests dos últims anys i que la creació del nou executiu només es resoldrà després de les negociacions entre els partits o, en el pitjor dels casos, en unes cinquenes eleccions.

Els principals candidats que competeixen contra el primer ministre en funcions són el conservador Guideon Saar (exministre d'Educació i d'Interior) amb el partit Nova Esperança; el centrista Yair Lapid amb Yesh Atid, un dels partits més radicals, i Naftali Bennett, que representa el partit opositor Yamina, però cap rival de la gairebé extinta esquerra progressista israeliana.

El carrer està dividit. Durant els dies previs a la jornada electoral es van veure manifestacions multitudinàries contra Netanyahu. Unes 20.000 persones, segons mitjans locals, es van concentrar dissabte davant de la residència del primer ministre a Jerusalem per exigir la seva dimissió al considerar que no pot aspirar a un cinquè mandat estant sota acusacions de suborn, frau i abús de confiança. També a Tel Aviv s'ha viscut el descontentament contra Netanyahu amb protestes i instal·lacions artístiques a la cèntrica plaça de Habima, símbol del secularisme israelià.

Si bé Israel està al capdavant del món en la seva campanya de vacunació contra el covid-19 -almenys amb la població israeliana, no la palestina-, molts israelians es queixen de la mala gestió de la pandèmia que va portar a estrictes mesures de confinament i un deteriorament de l'economia. També se li atribueix falta de voluntat per aprovar els pressupostos de l'estat, congelats des del 2018, cosa que ha accelerat la crisi econòmica i política. No obstant això, aquí és on està el secret del seu èxit: una gran proporció d'electors ha rebut Netanyahu al crit de "Rei!", ja que el seu discurs d'"identitat pròpia" segueix calant en molts nacionalistes israelians.

Però la veritable amenaça és l'electorat indecís. Segons una enquesta de l'Institut Democràcia d'Israel (IDI), el percentatge dels que encara no han decidit a qui votar és molt superior a les eleccions de març del 2020. Entre els votants centristes, hi ha un 34% d'indecisos davant d'un 8% de l'any passat, i entre els d'esquerra un 19% enfront d'un 9% en els anteriors comicis.

stats