Portugal vota avui: és la fi del govern d'esquerres?

BarcelonaLa intenció del president portuguès, Marcelo Rebelo de Sousa, quan va convocar eleccions anticipades ara fa tres mesos era intentar acabar amb un bloqueig polític al Parlament que impedia la governabilitat al país. Però ara res fa pensar que la situació serà gaire diferent aquest diumenge a la nit, quan es publicaran els resultats electorals. Les últimes enquestes mostraven un panorama totalment obert i és impossible preveure quin serà el partit més votat.

Mentre els portuguesos comencen a dipositar el seu vot a les urnes, està clar que la clau serà el vot dels indecisos –al voltant d’un 15% segons les enquestes– i dels confinats. L’elevada abstenció habitual a Portugal pot ser encara més acusada en un moment en què els contagis estan disparats i s’estima que més de 400.000 persones (alguns mitjans locals parlen de 600.000) estan aïllades. Tot i així, els confinats podran votar presencialment durant l'última franja horària de la jornada, de sis a set de la tarda. Per intentar fomentar la participació, diumenge passat es va organitzar un vot anticipat en què van participar molts menys portuguesos del que el govern esperava. La logística es va preparar perquè votessin anticipadament un milió de persones, però només s’hi van inscriure al voltant de 300.000, entre les quals el primer ministre.

Fins fa pocs dies, pràcticament no hi havia dubtes que el Partit Socialista (PS) del primer ministre António Costa seria el vencedor. L’única incògnita era si tindria prou suport per governar en solitari. Ara, però, ja no està tan clar. El Partit Social Demòcrata (PSD), de centredreta, ha agafat impuls i les enquestes auguren un empat tècnic o fins i tot una victòria dels conservadors. Això suposa ja una victòria parcial per al seu líder, Rui Rio, que després de superar fortes disputes internes, veu ara com el seu partit ressorgeix, mentre que fa només nou mesos se situava a més de 15 punts dels socialistes.

Al sondeig diari de la CNN Portugal i a les enquestes d’altres mitjans, el PSD, liderat per Rui Rio, va aparèixer per primera vegada per davant del PS a principis d’aquesta setmana, durant la qual s’ha mantingut el frec a frec entre els dos principals partits, al voltant del 34% (lluny del 40% que marcaria la majoria absoluta).

“El principal interrogant són els pactes de governabilitat a partir de dilluns, perquè sigui qui sigui que quedi primer no sembla que hagi d’aconseguir una majoria per governar en solitari”, constata la investigadora del Real Instituto Elcano, Raquel García, que afegeix que Portugal s’encamina cap a un Parlament “cada cop més fragmentat”.

Sis anys després, queda lluny aquell pacte tan insòlit com aclamat de socialistes, comunistes i el Bloc d’Esquerra (BE) que va portar Costa al govern el 2015, batejat com la geringonça. Després de les eleccions del 2019, Costa va optar per governar en minoria i comptar amb el suport extern dels seus exsocis, cosa que va provocar un refredament de les relacions, fins a arribar al trencament de l’octubre, quan comunistes i BE van tombar la proposta de pressupostos del govern i van forçar l’avançament electoral.

Objectiu, majoria absoluta

Costa ho té clar: necessita majoria absoluta per quedar deslliurat de l’obligació d’haver de negociar amb altres partits. Fins no fa gaire, semblava un tabú i els socialistes parlaven de “majories suficients”. Però ben entrada la campanya i amb el PSD retallant distàncies, el primer ministre ha deixat enrere els eufemismes per demanar obertament una majoria absoluta que garanteixi l’estabilitat i eviti una tendència de “minicicles”.

Tot i això, Costa sembla resignat a la idea que haurà de negociar. Per això, el líder socialista ha rebaixat els últims dies la duresa del seu missatge contra els seus antics socis de govern, fins a enterrar definitivament la destral de guerra quan dimecres va demanar posar fi “sense acrimònies ni ressentiments” a la crisi política que, això sí, va subratllar que havia estat oberta “irresponsablement”. “Costa ha demostrat ser un líder amb capacitat de negociació i la seva prioritat serà formar govern; si li fa falta, no tindrà cap problema en negociar”, afirma García, que indica que si segueix com a primer ministre es podria convertir en el més longeu de la història democràtica de Portugal.

La ultradreta guanya terreny

Més enllà de quin sigui el partit guanyador, la clau està en el joc d’aliances i blocs. A l’esquerra, el més plausible és una aliança –probablement informal– de socialistes, BE i comunistes, tot i que Costa també podria buscar suports en l’animalista PAN.

A la dreta, cal veure quin suport acaba tenint el democristià CDS, que lluita per no quedar fora del Parlament, mentre que Iniciativa Liberal, un partit nou, sembla que està en un bon moment. Tots dos són els socis prioritaris per a Riu Rio en cas que guanyi diumenge. El bloc de la dreta, però, té un nou actor destacat des del 2019, l’ultradretà Chega, que es disputa la tercera posició al Parlament amb el BE i els comunistes. Amb proclames pròpies de la dreta populista que ha guanyat terreny a Europa els últims anys, com l’antiimmigració i l’euroescepticisme, Chega exigeix entrar a un hipotètic govern conservador. Rio s’hi nega, tot i que no rebutjarà el seu suport extern.