ÀFRICA

El Nobel de la pau etíop, a punt de provocar una guerra civil

El primer ministre, que va ser guardonat fa un any, anuncia una ofensiva en una regió del país africà

Fa un any el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, va guanyar el premi Nobel de la pau. La comunitat internacional es va llançar als braços del que considerava l’exemple de nou líder africà. Ahmed té 44 anys en un continent acostumat a líders ancians, amb una mitjana d’edat de 62 anys. En tan sols uns mesos va revolucionar Etiòpia. Quan va arribar al poder, va legalitzar partits que fins aleshores s’havien considerat grups terroristes, va donar la benvinguda a opositors a l’exili i va signar la pau amb la veïna Eritrea. Més de 20 anys de conflicte els va solucionar en tres mesos. Ahmed semblava l’heroi que Etiòpia necessitava, però dins de les seves fronteres la seva figura no va tenir mai el mateix consens que a fora.

Tan sols un any després de ser reconegut com un home de pau, Ahmed ha portat el país a prop de la guerra civil. Dimecres a la matinada el primer ministre va acusar d’alta traïció per la televisió nacional el Front Popular d’Alliberament de Tigre (FPAT), que governa la regió de Tigre, per haver atacat les bases militars de Mekele i Dansha i haver matat soldats etíops. El FAPT no reconeix Ahmed com a líder des del 5 d’octubre, data en què el seu mandat hauria d’haver acabat si s’haguessin celebrat eleccions a l’agost. Es van posposar a causa del coronavirus. Amb tot, el FAPT va convocar unes eleccions regionals, que també s’havien de celebrar el mateix dia, i va guanyar àmpliament.

El Programa Mundial d'Aliments, premi Nobel de la pau 2020

El Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (FDRPE) va aglutinar la majoria d’ètnies que van lluitar contra la dictadura comunista, que va ser derrocada el 1991. Des de llavors l’FDRPE va governar com un partit únic de facto, en el qual els diferents grups tenien poder, però manava l’ètnia tigray, liderada per Meles Zenawi, que va dirigir el país fins a la seva mort el 2012. Els tigray van maniobrar perquè el seu successor fos Hailemariam Desalegn, de la minoria ètnica wolayta, però després de sis anys de protestes dels oromo, Ahmed va arribar al poder.

Els oromo per fi tenien un primer ministre de la seva mateixa ètnia, cosa que esperaven que repercutiria en benefici seu. La comunitat feia anys que reclamava que el seu idioma fos reconegut com a oficial i que la capital, Addis Abeba, formés part del seu estat regional. No obstant això, Ahmed va arribar al poder amb un programa unificador. El nou primer ministre es va proposar deixar enrere el passat i unir el país per sobre del sentiment ètnic. Per això va dissoldre l’històric FDRPE i va crear el Partit de la Prosperitat, però la nova formació va generar rebuig per tots costats.

Ahmed va patir un intent de cop d’estat el juny del 2019 a la regió d’Amhara. En l’atac van morir el cap de l’exèrcit etíop i el governador de la regió, considerats els dos càrrecs més propers al primer ministre. Les forces de seguretat nacional van assassinar el cap de seguretat de la regió, el general Asaminew Tsige, a qui acusaven d’haver encapçalat el cop d’estat. Un any després, l’assassinat del cantant i activista oromo Hachalu Hundessa va generar protestes entre els seus compatriotes. Des del Front d’Alliberament Oromo (FLO) acusen Ahmed de voler tornar al centralisme que va caracteritzar el país en la seva era imperial amb les seves polítiques patriòtiques. Les ètnies minoritàries que es concentren a la regió de Nacions del Sud també es van sumar a les crítiques i van exigir poder formar el seu propi estat regional. Ahmed va cedir i Sidama es va convertir, després d’un referèndum, en la desena regió del país. Ara, però, altres ètnies com la wolayta demanen el mateix tracte.

L’error d’Ahmed és intentar imposar un model que els etíops no volen. Les diferents comunitats busquen conviure en una federació multiètnica en què el gruix del poder recaigui en els estats regionals, amb un govern nacional mínim. Així i tot, Ahmed segueix amb el seu pla d’unir el país per força. El primer ministre ha tallat internet i qualsevol connexió a la regió de Tigre després d’anunciar l’ofensiva, igual que va fer a la regió d’Amhara després del cop d’estat i a l’Oromo després de les protestes per la mort del cantant. En lloc d’escoltar, Ahmed encamina a Etiòpia a una guerra civil.