Joe Biden, el president més votat de la història

La Casa Blanca tornaria a la política tranquil·la amb Joe Biden, l'home que vol unir el país

El demòcrata Joe Biden durant una compareixença després de la jornada electoral / KEVIN LAMARQUE / REUTERS

A les portes del centre on es feia el recompte de vots a Filadèlfia, l’endemà de les eleccions, un jove seguidor de Trump s’atrevia a lluir la gorra vermella del ja famós a tot el món " America great again" i parlava amb la premsa per posar en qüestió uns resultats electorals que, cada cop més i més, pronosticaven una victòria de Joe Biden. ¿El seu principal argument? “No és possible que sleepy Joe [Joe el dormilega, com l’ha batejat Donald Trump] hagi rebut tots aquests vots que diuen”. 

Certament, Joe Biden no era pas un candidat presidencial que hagi despertat passions, i tot i així avui s'ha convertit en president electe dels Estats Units que més vots ha rebut en la història del país, després de superar el rècord de 69,5 milions de paperetes que va obtenir Barack Obama el 2008. També serà el president més vell a prendre possessió, el 20 de gener, perquè a finals d’aquest novembre farà 78 anys. 

Els seguidors de Trump no se’n poden avenir que algú, segons ells, amb tan poc carisma i tan poc esma, hagi derrotat el seu líder dur i fort. Però subestimen la força del vot anti-Trump, d’aquells que veien el president com un autòcrata egocèntric, i subestimen també la força de l’empatia i la reconciliació que Biden ha proposat durant tota la seva campanya.

Moderació i bipartidisme

“Seré el president de tots els nord-americans”, insistia Biden l’endemà de les eleccions, tal com ha fet durant tota la campanya. En un moment de màxima polarització social i política, l’estil del suposat pròxim president nord-americà serà completament oposat al del que deixa la Casa Blanca. Moderació, tranquil·litat i diàleg bipartidista seran els segells, els que han marcat els seus 47 anys de carrera a Washington.

Les bases més progressistes del Partit Demòcrata, noves generacions que van apostar fort pel senador de Vermont Bernie Sanders i la seva agenda “revolucionària”, tampoc s’identifiquen amb aquest polític imposat per l’establishment del partit. Però aquest cop, al contrari del que va passar el 2016 amb Hillary Clinton, les ànsies per fer fora Trump de la Casa Blanca han pogut més que les disputes internes. La moderació de Biden, de fet, pot ser crucial per reconciliar el país, quan els seguidors de Trump s’adonin que aquest exsenador de Delaware no vol imposar pas l’agenda “socialista” de Sanders. “Tornar a unir el país”: és el que pretén aquest polític de carrera, nascut en una família humil i treballadora del nord-est de Pennsilvània, un home corrent i proper al nord-americà de carrer, o almenys això és el que busca transmetre. 

Trump surt a la desesperada a dir sense proves que li han "robat" les eleccions

El caos i l’escàndol constant de la presidència de Donald Trump deixaran pas a una presidència tranquil·la i molt probablement avorrida, sense sobresalts i sense tuits a les dues de la matinada. La política nord-americana tornarà a la normalitat, amb permís de la pandèmia de covid-19 i d’un atur històric que posarà a prova els dots de lideratge de Biden des del primer moment.

L’exvicepresident d’Obama no és tan inspirador com ho era ell, però s’identifica clarament amb moltes de les seves polítiques i posicions, com l’aposta pel multilateralisme en el tauler internacional i la lluita contra l’emergència climàtica, dos temes que havien quedat totalment relegats sota la presidència de Trump. Amb tot, Biden no s’ha sumat a l’aposta ambiciosa del Green Deal que reclamen congressistes com Alexandria Ocasio-Cortez, principalment perquè ha decidit no vetar el fracking que tants diners i llocs de treball està donant al seu estat natal (i clau electoralment) de Pennsilvània.

La motxilla no és buida del tot

Molts demòcrates que han donat suport a Biden no van votar Hillary Clinton fa quatre anys perquè tenia “la motxilla massa plena”, com deia Bill Banks, un afroamericà quan sortia de votar a Wilmington (Delaware), la ciutat del candidat demòcrata. Però la motxilla del nou president no ve pas buida tampoc, després de mig segle als passadissos de Washington, primer com a senador per Delaware (36 anys) i després com a vicepresident.

Des que va accedir al Senat el 1972, Biden ha intentat arribar a acords amb els republicans per desencallar polítiques, fins al punt d’acostar-se als segregacionistes del sud i plantejar, en aquella dècada, que calia anar a poc a poc en el desmantellament d’aquestes lleis que discriminaven els negres.

Pennsilvània: la terra de Biden que vol ser el país de Trump

Unes posicions –producte d’una etapa històrica concreta– que, juntament amb algunes acusacions de comportaments inapropiats cap a les dones, han fet que alguns dels seus electors l’hagin hagut de votar tapant-se el nas. “El mal menor” o the less of two evils, deien molts. Però, tot i així, els intents de la caverna mediàtica de la dreta de presentar-lo, sense proves, com un polític corrupte que ha enriquit la seva família a costa dels seus acords secrets amb la Xina i Ucraïna, per exemple, no han tingut cap ressò als mitjans tradicionals i han quedat en simples deliris de la Fox.

Trump no té opcions als tribunals

L’exvicepresident d’Obama encara el repte més important de la seva vida quan està a punt de complir 78 anys. I no són pocs els que temen que la nova vicepresidenta, Kamala Harris –primera dona afroamericana en aquest càrrec i amb una agenda més progressista que la del seu company Biden–, hagi de substituir-lo en algun moment. Però el seu estil tranquil i avorrit és, probablement, el que aquest país més necessita després de quatre anys de caos.