Internacional 03/05/2022

La 'propaganda' russa divideix Itàlia

La televisió italiana ha donat espai a veus pròximes al Kremlin, però l'entrevista en 'prime time' a Lavrov tensa la corda

3 min
El ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov.

RomaAl mateix temps que la Unió Europea estudiava noves sancions contra el petroli rus, a Itàlia el ministre d'Exteriors i braç dret de Vladímir Putin, Serguei Lavrov, va ser entrevistat en horari de màxima audiència en una de les televisions de Silvio Berlusconi. La intervenció de Lavrov, en què va comparar el primer ministre d'Ucraïna amb Hitler, ha obert el debat al país transalpí sobre si és oportú o no donar espai als mitjans de comunicació a persones afins al Kremlin.

Tot i el veto de la UE a mitjans com Russia Today i Sputnik, totes dues finançades pel Kremlin, des que Moscou va atacar Kíiv al febrer, a la televisió italiana han desfilat periodistes, politòlegs i altres veus pròximes al règim de Putin. La majoria són de nacionalitat russa, però també hi ha tertulians italians que justifiquen la invasió. Algunes de les cares més recurrents a la pantalla petita són la de Nadana Fridrikhson, periodista de Zvezda, una televisió controlada pel ministeri de Defensa rus, i la del seu company Aleksei Bobrovski, que defensa que les imatges de la massacre de Butxa han estat manipulades.

Els responsables d'aquests espais informatius a Itàlia defensen la necessitat de donar veu a les dues parts en conflicte, però aquest cap de setmana es va creuar el que semblava l'última línia vermella. El programa Carta bianca, a Rete 4, una de les televisions del grup Mediaset, va convidar Serguei Lavrov. El que en principi va ser anunciat com una entrevista va acabar convertint-se en un monòleg en què el número dos del Kremlin va defensar la invasió d'Ucraïna, va negar la massacre de Butxa i va comparar Volodímir Zelenski amb Hitler, que “també tenia sang jueva”, va arribar a afirmar, sense ser interromput pel presentador de l'espai, Giuseppe Brindisi. Lavrov va acusar el primer ministre ucraïnès d'haver arribat al poder a través d'“un cop sanguinari d'estat inconstitucional”, així com d'haver aprovat lleis que “donen suport a la teoria i la pràctica nazis”. Motius que, segons el ministre d'Exteriors rus, justifiquen la presumpta “desnazificació” d'Ucraïna, un dels múltiples pretextos defensats per Moscou per envair Kíiv.

Draghi considera les paraules de Lavrov "aberrants"

Les reaccions a l'entrevista no van trigar gaire a arribar. Israel va trucar a consultes a l'ambaixador rus i va condemnar les declaracions “delirants i perilloses” de Lavrov. "El nivell més baix de racisme contra els jueus és acusar els mateixos jueus d'antisemitisme", va denunciar el ministre d'Exteriors israelià, Yair Lapid. A Itàlia, més enllà del contingut, les crítiques es van centrar sobre si en aquest moment era oportú fer una entrevista de 40 minuts en horari de màxima audiència i només sobre temes prèviament acordats a un portaveu de Putin. “La pregunta que ens hem de fer és si hem d'acceptar convidar una persona que demana ser entrevistada sense ser interrompuda”, va comentar el primer ministre, Mario Draghi, que va qualificar les paraules de Lavrov d'“aberrants”.

Mentre la comissió de vigilància de la RAI, l'ens parlamentari que controla els mitjans públics, estudia prohibir que periodistes russos apareguin als seus canals, el debat al país transalpí continua obert entre els que critiquen que els mitjans de comunicació donin espai a la propaganda russa i els que defensen una suposada pluralitat informativa, entre ells els líders de la Lliga i Germans d'Itàlia, Matteo Salvini i Giorgia Meloni, que han qualificat d'intent de censura qualsevol mesura adreçada a vetar les veus pròximes al Kremlin.

stats