Genocidi i malnutrició a Gaza
Cada dia més institucions i organitzacions occidentals qualifiquen de genocidi l’escenari a la Franja de Gaza. Després de gairebé 22 mesos de càstig col·lectiu continuat contra 2,4 milions de palestins, la situació no pot ser més horrible, ni tampoc més clamorosa la passivitat de la comunitat occidental, que veu en directe la tragèdia sense intervenir-hi.
Més de 55.000 palestins han mort en els atacs israelians des del 7 d’octubre del 2023, una xifra increïblement alta a la qual cal sumar els morts que encara estan sota les runes dels edificis destruïts i que no han pogut netejar-se. Pel que fa als habitatges, s’estima que més del 70% de tota la Franja són inhabitables.
D’acord amb les dades facilitades pel ministeri de Sanitat de Gaza, del govern de Hamàs, més de 150.000 palestins han resultat ferits en els 22 mesos de matança, majoritàriament nens i dones. La major part de la població es troba confinada en una petita superfície de la ciutat de Rafah, assetjada pels soldats israelians des del sud, pel corredor Philadelphi, i des del nord, pel corredor Morag.
El futur d’aquesta gent és incert. Aquesta setmana Israel ha confirmat que està treballant conjuntament amb els Estats Units per trobar països que vulguin acollir centenars de milers de palestins. Els països que han mostrat interès com a receptors fins al moment serien Indonèsia, Etiòpia i Líbia, segons Israel. Els palestins que surtin de Gaza en aquesta situació tan dramàtica probablement mai no tindran ocasió de tornar. Benjamin Netanyahu i Donald Trump parlen d’emigració voluntària, però els palestins han de triar entre continuar vivint sota les bombes diàries i sense menjar, o marxar per sempre amb tota la família a un tercer país que ha estat extorsionat per acollir-los.
Només ossos i pell
Les imatges de les aglomeracions de persones als punts de repartiment de menjar fan feredat. Centenars de nens, de dones i d’homes demanen que els omplin un plat o un recipient per a tota la família, una escena que es repeteix diàriament i que no impedeix que la gent es mori de fam. Dimarts es van registrar 15 morts per malnutrició a la Franja. Ja estem acostumats a veure nens, i també adults, amb una fisonomia semblant a la dels jueus quan els van alliberar dels camps de concentració al final de la Segona Guerra Mundial: només els ossos i la pell que queden després de passar molts dies sense menjar res.
El grup nord-americà i israelià que reparteix el menjar és dirigit des del ministeri de Defensa de Tel-Aviv. El menjar és insuficient per a la població. Arriben imatges horroroses de gent esperant el menjar mentre els soldats israelians disparen contra les aglomeracions de persones. Cada dia hi ha desenes de morts en aquestes circumstàncies, i la comunitat internacional no fa absolutament res.
Són imatges que les televisions israelianes passen diàriament, encara que estiguin retallades i només sigui durant alguns segons, i no les més fortes. Però els canals internacionals les passen contínuament, de manera que els israelians no poden al·legar desconeixement. Els televidents senzillament no reaccionen de cap manera. Ohad Hemo, el corresponsal del Canal 12 de temes palestins, va dir dimecres que hi ha fam a la Franja, que hi ha gent que no menja durant dies sencers. Els responsables de la matança, com Netanyahu o l’exministre de Defensa Yoav Galant, ho neguen. Tenen una ordre de detenció del Tribunal de la Haia, però ningú confia en el fet que les ordres s’executin en algun moment.
