Torna al Líban el pres que portava més anys entre reixes a Europa

BeirutEl rostre de Georges Ibrahim Abdallah, un home de 74 anys, de barba i cabells del tot canosos, mirada continguda i pas pausat, reflecteix el pes de quatre dècades de captivitat. Ha aterrat a l'aeroport Rafik Hariri de Beirut a les 14.20, hora local, i ha posat fi a una condemna a cadena perpètua dictada el 1987 per complicitat en l'assassinat de dos diplomàtics: el tinent coronel estatunidenc Charles Ray i l'israelià Yacov Barsimantov, abatuts a París el 1982. Des del 1999 podria haver obtingut la llibertat condicional, però les seves peticions van ser sistemàticament rebutjades, en part per pressions diplomàtiques dels Estats Units i Israel. El Tribunal d'Apel·lació de París en va aprovar finalment l'alliberament la setmana passada, sota la condició d'abandonar França de manera permanent. Era el pres que portava més anys entre reixes a Europa.

Una comitiva popular l'ha escortat fins al seu poble natal, Kobayat, al nord del país, on serà rebut amb tots els honors. Les escenes a l'aeroport han estat vibrants, amb banderes palestines i del Partit Comunista Libanès, pancartes amb retrats d'Abdallah, tambors i càntics ressonant sota el sol del migdia. Un enorme rètol proclamava: “Georges Abdallah és lliure. Un lluitador libanès, palestí i internacional per la llibertat”. Quan s'ha confirmat que l'avió havia aterrat, la multitud ho ha celebrat enèrgicament. Abdallah vestia una camisa vermella i un mocador palestí.

“El meu pare me'n parlava quan era nen. Em va dir que l'havien enterrat viu, i que si mai sortia... Per això he vingut”, explica el Hadi, estudiant de 22 anys. La Zeina, de 65, militant d'esquerra, diu entre llàgrimes: “Avui no ha tornat un home. Avui torna una causa”.

Ja no suposa un perill

La justícia francesa, quan li va concedir l'alliberament, va argumentar que les FARL (Faccions Armades Revolucionàries Libaneses), el grup fundat per Abdallah, fa dècades que estan dissoltes. El tribunal el va descriure com un “símbol de la lluita palestina”, i va assenyalar que, si bé no va expressar penediment ni compassió per les víctimes –a les quals considera enemics–, ja no representa un risc per a l'ordre públic.

El moment dels fets, durant la guerra civil libanesa i després de la invasió israeliana del sud el 1978, les FARL atacaven interessos israelians i estatunidencs a Europa. Abans que el detinguessin el 1984, el grup va perpetrar cinc atemptats a França. Abdallah va ser identificat per empremtes trobades en un amagatall amb explosius i armes, incloent-hi la pistola utilitzada per als assassinats. El seu judici el 1987 el va convertir en l'enemic públic número u. El van vincular erròniament amb atemptats a París el 1985 i el 1986, que van deixar 13 morts, encara que ell sempre va negar-hi la seva implicació. Així i tot, va defensar aquells actes com a part de la resistència contra l'ocupació israeliana i l'imperialisme estatunidenc.

Una figura controvertida

La seva figura continua dividint opinions. Per als seus seguidors és un símbol de la resistència anticolonial. Per a uns altres, un fantasma d'una violència política que no ha de tornar. El seu retorn coincideix amb un clima tens amb el sud del Líban sota bombardejos gairebé diaris malgrat l'alto el foc del novembre del 2024, i la guerra a Gaza que continua inflamant la regió.

El ministre de l'Interior libanès, Bassam Mawlawi, ha afirmat que el seu retorn “tanca una pàgina de patiment personal i n'obre una altra de reconciliació nacional”. Però no tots comparteixen aquesta visió. Les ferides de la guerra civil continuen obertes, i per a alguns, més que reconciliació, el retorn d'Abdallah reobre una història que no s'ha acabat de tancar mai.