Trump amenaça amb la "destrucció total" de l'Iran entre dubtes sobre la seva estratègia

BarcelonaQuan es compleix la primera setmana de guerra, Donald Trump ha dit aquest dissabte que l'Iran "és el perdedor de l'Orient Mitjà" i ha amenaçat amb "la destrucció total" el país persa, al qual ha promès "un fort cop", en un missatge a la seva xarxa Truth Social. Les declaracions eren la resposta a un comunicat del president iranià, Masoud Pezeshkian, que havia anunciat la fi dels atacs contra les monarquies àrabs veïnes i s'havia disculpat. En lloc d'interpretar-ho com un gest de desescalada, Trump ho ha convertit en un senyal de rendició. "L'Iran, al qual derrotarem fins a l'infern, s'ha disculpat i s'ha rendit als seus veïns de l'Orient Mitjà, i ha promès que no els dispararà més", ha escrit abans d'augurar un "col·lapse total del règim". Després Trump ha assegurat que han destruït 42 vaixells militars, la força aèria i el sistema de telecomunicacions iranians i ha dit que no pararà fins a aconseguir la "rendició incondicional del règim". Israel, per la seva banda, ha anunciat l'enèsima onada d'atacs contra infraestructures iranianes. Pezeshkian ha replicat que "la rendició incondicional és un somni que els portarà a la tomba".

Les declaracions de Pezeshkian han provocat polèmica dins l’Iran: els sectors més durs, inclosa la Guàrdia Revolucionària, el cos pretorià del règim, ha reaccionat amb indignació a les disculpes del president. El seu gabinet ha reiterat que respondran als atacs des de bases estatunidenques de la regió. El cap del poder judicial, Mohseni-Eje'i, membre de la línia dura del consell de govern interí que substitueix temporalment el líder suprem assassinat, ha denunciat la complicitat dels països veïns en l'atac dels Estats Units i Israel. Els atacs iranians han continuat a Abu Dhabi, Bahrain i Qatar. L'Iran, doncs, no ha deixat d'apostar per l'estratègia de provocar el màxim caos elevant el cost del conflicte, fent pujar el preu de l’energia, afectant el comerç mundial i sacsejant la confiança en l’estabilitat d’una regió clau per a l’economia global. La companyia petroliera nacional de Kuwait ha anunciat una reducció de la producció, sumant-se a les retallades prèvies de l'Iraq i de Qatar, mentre l'estratègic estret d'Ormuz continua tancat.

L'escalada també ha continuat al Líban, on Israel ha intensificat els bombardejos contra Beirut, a la frontera sud i a la vall de la Bekaa, al nord. El ministeri de Salut libanès ha elevat la xifra de morts a 294, després d'un atac aquesta matinada que ha deixat almenys 41 morts.

En aquesta setmana de combat aeri, els atacs dels EUA i Israel han provocat almenys 1.332 morts civils a l’Iran i milers de ferits, segons l’ambaixador iranià a l’ONU, Amir-Saeid Iravani. També s’han sentit explosions a diverses zones de Teheran, mentre Israel afirma haver colpejat bases de míssils i centres de comandament iranians. Els atacs iranians han deixat 10 morts a Israel i han matat almenys sis soldats estatunidencs.

Creixen els dubtes als Estats Units

Com més s'allarga la guerra, més dubtes hi ha als Estats Units que l'administració Trump realment estigui en condicions de provocar un canvi de règim a l'Iran. El Washington Post ha publicat aquest dissabte un informe classificat del Consell Nacional d’Intel·ligència que preveu que una campanya de bombardejos no aconseguirà enderrocar l’establishment militar i religiós iranià. L’informe, elaborat una setmana abans que Washington i Tel-Aviv iniciessin la guerra, descriu diferents escenaris de successió derivats tant d’una campanya limitada contra els líders de l’Iran com d’un atac més ampli contra el seu lideratge i les institucions governamentals. En tots dos casos els serveis d’intel·ligència concloïen que l’establishment clerical i militar iranià respondria a la mort del líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, seguint els protocols establerts per preservar la continuïtat del poder.

Després de l’assassinat de Khamenei la setmana passada, el govern iranià va nomenar ràpidament un consell de lideratge interí format pel president iranià i altres alts càrrecs. L'Assemblea d'Experts de l'Iran es podria reunir diumenge per elegir el nou líder suprem del país que substitueixi Khamenei, segons ha dit l'aiatol·là Mozafari, membre de l'assemblea, a la premsa iraniana.

Mentrestant, la preocupació creixent per les reserves d’armes dels Estats Units ha fet que alguns senadors demòcrates alertin que l’ús intensiu de míssils i armament avançat pugui afectar altres països que depenen del suport militar nord-americà, com ara Ucraïna. En una entrevista amb la revista Time, el senador de Connecticut Richard Blumenthal va dir que està "profundament preocupat per Ucraïna", i ha afegit que els recursos i subministraments militars dels EUA són limitats, i que podria arribar un moment en què Washington tingui dificultats per garantir el suport que Kíiv necessita.