Els gràfics per entendre el pes estratègic de l'Iran

BarcelonaDonald Trump i Benjamin Netanyahu van llançar fa una setmana una guerra a gran escala contra l'Iran, de conseqüències imprevisibles. Situem en alguns gràfics les dades clau del país persa, que expliquen el seu pes regional i global.

La geografia

L'Iran està situat en un altiplà envoltat de muntanyes: les de Zagros (al sud-oest) i les d'Elburz (al nord). El que realment determina el domini històric de Pèrsia, és la seva posició estratègica amb accés al nord al mar Caspi i al sud, al golf Pèrsic, amb un punt vital per al comerç internacional: l'estret d'Ormuz.

En superfície, és el segon país més gran de l'Orient Mitjà (després de l'Aràbia Saudita) i el 17è més gran del món. I és molt ric en recursos naturals: és el novè productor de petroli del món i el tercer de gas natural.

En una regió plena de turbulències, comparteix frontera amb l'Iraq, el Turkmenistan, Turquia, l'Afganistan i el Pakistan (que s'acaben de declarar la guerra) i l'Azerbaidjan i Armènia (que a l'estiu van pactar una pau auspiciada per Donald Trump).

La població

L'Iran té 92 milions d'habitants, la majoria dels quals viuen a la meitat oest del país, on el terreny és més escarpat, amb valls fèrtils i grans rius. D'aquests, el 78% viuen en zones urbanes, i 9,6 milions viuen a la capital, Teheran.

Els iranians són considerablement joves. Gairebé el 60% tenen menys de 39 anys, i l'edat mitjana és de 33-34 anys. Així, la majoria de la població va néixer després de la Revolució Islàmica del 1979 que va enderrocar el règim del xa Pahlavi.

A més, és un país molt divers on conviuen diverses ètnies. Els perses constitueixen el 61% de la població, i entre els altres grups minoritaris importants hi ha els àzeris (16%), els kurds (10%) i altres, com els luris (6%), els àrabs (2%), els balutxis (2%) i els grups túrquics (2%). Pel que fa a la religió, l'Iran és el centre del xiisme (prop d'un 90% de la població), però també hi ha sunnites i altres corrents de l'islam. I altres minories entre les quals hi ha els bahaís, cristians, zoroastrians, jueus i madeans.

Economia

Tradicionalment, l’economia de l’Iran ha estat controlada per l’estat, amb una dependència forta del petroli i del gas, però amb molta població dedicada a l'agricultura. Ofegat per les sancions, el règim iranià pràcticament no pot exportar. Per fer front a les despeses (moltes de les quals van associades a les bonyads, unes fundacions que no paguen impostos tot i controlar entre el 20% i el 30% de l'economia del país), el govern s'ha vist obligat a imprimir molts bitllets, cosa que ha fet devaluar la moneda i disparar la inflació. La conseqüència d'això són uns preus disparats i la degradació del poder adquisitiu dels ciutadans i dels serveis públics. Una situació que va ser el detonant de les protestes al país al gener.

Si bé el PIB i el PIB per càpita han pujat els últims anys, la depreciació del tipus de canvi fa que el poder adquisitiu s'enfonsi perquè la moneda local (el rial) no val res per importar béns bàsics. D'altra banda, l'Iran exporta sobretot petroli a la Xina (36%) i a Turquia (20%), però també a Kuwait (6%), el Pakistan (5%), i l'Índia (4%). Aquests països, sobretot el gegant asiàtic, aprofiten que l'Iran no té ningú més a qui vendre-li el cru per aconseguir rebaixes molt substancials.

Política i govern

La política iraniana combina un sistema aparentment democràtic (eleccions, parlament, president) amb un poder autoritari i teocràtic, que està per sobre de tot. La figura clau és el líder suprem, centre del poder polític i religiós, que l'última paraula en totes les decisions que es prenen al país. L'assassinat d'Alí Khamenei el primer dia de l'atac dels Estats Units i Israel ha estat un cop sense precedents per al règim, però això no implica necessàriament que s'hagi de descomposar. S'ha nomenat un govern interí i s'ha posat en marxa el procés successori. A banda d'aquest lideratge teocràtic, els ciutadans voten el Parlament, l'Assemblea d'Experts i un president, el Consell de Guardians decideix qui pot presentar-se a les eleccions. El poder militar i policial està fragmentat, amb la Guàrdia Revolucionària com a cos d'elit amb un fort pes polític i econòmic.

Aliats regionals

Durant dècades l'Iran s'ha enfrontat a Israel i els Estats Units no de manera directa sinó a través d'aliats a la regió als quals arma i finança. Els principals actors d'aquesta guerra per interposició són l'anomenat l'Eix de la Resistència: Hezbollah al Líban (el seu aliat més poderós i veterà), els houthis al Iemen (claus per al control del mar Roig), les milícies xiïtes a l'Iraq i grups palestins com Hamàs i la Jihad Islàmica. Fins fa poc, també incloïa el règim d'Al-Assad a Síria, però des de la caiguda, el nou govern sirià ha trencat aquesta aliança.