De 10.000 rials a un de sol: l'Iran elimina quatre zeros a la seva moneda

BarcelonaL'Iran retallarà quatre zeros a la seva moneda, el rial, segons una proposta del govern del país que va ser aprovada diumenge per la comissió econòmica del seu parlament. Així, l'estat asiàtic redenominarà el valor de la seva divisa, que mantindrà el nom actual, de manera que 10.000 rials passaran a ser-ne un.

La reducció de dígits arriba després de dècades d'elevada inflació i de crisi econòmica que han impactat directament sobre el poder adquisitiu de la moneda i, per extensió, de les famílies iranianes. Aquesta devaluació del rial s'ha agreujat encara més arran de la guerra de 12 dies durant la qual primer Israel i després els Estats Units van bombardejar les instal·lacions nuclears del país.

Segons la nova llei, el nou rial passarà a estar dividit en 100 cèntims, anomenats gherans. Les autoritats iranianes parlen de reformar la moneda des de, com a mínim, la dècada dels noranta, però no ha sigut fins ara que s'ha tirat endavant, segons explica el Financial Times. En l'últim quart de segle, països com Romania, Turquia i Zàmbia també han fet reformes similars a les seves monedes per simplificar la denominació de preus.

La inflació que ha mantingut l'Iran des de fa dècades es deu en bona part a l'escàs valor de la seva moneda als mercats internacionals de divises des de l'arribada del règim dels aiatol·làs al poder el 1979, amb el final de la revolució que va enderrocar el règim del xa de Pèrsia. La crisi dels ostatges derivada de l'assalt dels islamistes a l'ambaixada dels Estats Units a Teheran aquell mateix any va incrementar la pressió econòmica de Washington sobre el país asiàtic.

L'efecte de les sancions

De fet, l'Iran està aïllat del sistema financer internacional i està subjecte a sancions comercials per limitar tant l'exportació de petroli com l'entrada de capital estranger, tres obstacles que enfonsen encara més el valor del rial als mercats de divises. La gran dependència de les exportacions energètiques i la manca d'inversió estrangera són dos dels principals problemes de l'economia iraniana, que també pateix la forta corrupció a les administracions públiques.

El vicepresident de la comissió econòmica del Parlament iranià, Jafar Ghaderi, va assegurar que l'eliminació dels zeros no tindria cap impacte sobre la inflació, però sí que rebaixaria el cost de les transaccions monetàries, segons el Financial Times. Més enllà d'aquest canvi, el govern no ha proposat cap altra reforma econòmica ni hi ha cap perspectiva que pugui assolir acords amb els EUA o la Unió Europea per mitigar les sancions, tot i que abans de l'atac israelià del juny havia mantingut converses diplomàtiques amb Washington per reduir el seu programa nuclear a canvi de l'aixecament d'algunes d'aquestes mesures.