BarcelonaEl primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat que l'exèrcit israelià ha rebut els taüts amb els cossos de dos ostatges retornats per Hamàs. Un comunicat de l'oficina de Netanyahu explica que la Creu Roja ha lliurat les restes de dues persones que van ser segrestades pel grup islamista i que fins ara encara eren a la Franja de Gaza. Un cop a Israel, seran traslladades a l'Institut Nacional de Ciències Forenses d'Israel per a la seva identificació. El braç armat de Hamàs havia anunciat abans que havia recuperat els cossos dels ostatges israelians Amiram Cooper i Sahar Baruch.
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Amb l'entrega d'aquest dijous, seran 15 els captius israelians morts entregats per Hamàs, d'un total de 28, a més dels 20 que van tornar a Israel amb vida. L'acord d'alto el foc entre Israel i Hamàs incloïa el retorn de tots els ostatges israelians, vius i morts, però el grup islamista ha insistit que està tenint dificultats per trobar les restes de tots els segrestats morts durant la guerra. Aquesta qüestió podria fer descarrilar el fràgil alto el foc, que ja penja d'un fil, ja que Israel ha matat unes 200 persones durant la treva.
La milícia jihadista ha demanat l'entrada de buldòzers i maquinària pesant per facilitar el procés de recuperació de cossos de sota les tones de runa. Però Israel acusa el grup d'ajornar deliberadament el lliurament dels cadàvers. Dimarts, el govern israelià va acusar Hamàs de violar l'alto el foc argumentant que el grup havia entregat un taüt amb restes d'un ostatge que ja s'havia retornat a Israel a finals del 2023. Hamàs ho va qualificar d'"acusacions sense fonament" i va acusar Israel d'intentar "fabricar falsos pretextos" per dur a terme "nous passos agressius".
Segons el Ministeri de Salut de Gaza, almenys 211 persones han mort a la Franja de Gaza per bombardejos israelians des que l'alto el foc va entrar en vigor el 10 d'octubre, de les quals la meitat van morir entre dimarts i dimecres d'aquesta setmana. A més, 597 palestins més han resultat ferits durant la treva, que Tel-Aviv assegura que es manté. El nombre de morts d'aquesta setmana ha estat confirmat per un recompte de l'Agence France-Presse (AFP) d'informes de funcionaris mèdics de cinc hospitals de Gaza que van rebre els morts i ferits, segons recull The Guardian.
Aquest dijous, l'exèrcit israelià ha llançat una desena d'atacs aeris a Khan Yunis, al sud de la Franja, segons informa la cadena Al-Jazeera, que té periodistes sobre el terreny. En la seva retòrica habitual, les Forces de Defensa d'Israel han dit que han dut a terme atacs "precisos" contra "infraestructures terroristes que representaven una amenaça per a les tropes" a les zones de Gaza on encara estan desplegades les seves forces.
Bombardejos al Líban
A més, les forces israelianes han dut a terme atacs aeris al Líban, on també hi ha un acord d'alto el foc des de fa gairebé un any, malgrat que els atacs no s'han aturat. Segons l'agència nacional de notícies del país (ANN), aquest dijous al matí s'han registrat almenys dues tandes de bombardejos a les àrees de Mahmoudiya i Al-Jarmaq, al sud del Líban. En un comunicat, Israel ha afirmat que ha atacat objectius de Hezbollah: "La presència d'infraestructura a l'àrea constitueix una violació de l'acord". Aquestes dues localitats s'ubiquen al nord del riu Litani, mentre que l'acord de treva estableix que Hezbollah ha d'acabar amb l'activitat armada al sud d'aquesta frontera natural.
Hores abans, Israel havia fet una incursió a la localitat fronterera de Blida i havia matat un civil. Un grup de soldats, amb el suport de diversos vehicles militars, han travessat la frontera i han assaltat durant més de dues hores l'ajuntament de la localitat, on han matat un treballador públic. Amb ell, ja són 15 els morts en mans de soldats israelians en l'última setmana, coincidint amb una intensificació dels atacs contra el sud i l'est del Líban. El president libanès, Joseph Aoun, ha ordenat a l'exèrcit fer front a les incursions de les tropes hebrees i ha criticat que l'atac a Blida hagi tingut lloc poques hores després que se celebrés una reunió del mecanisme de supervisió de l'alto el foc.
Protesta massiva d'ultraortodoxos jueus contra l'allistament
La comunitat de jueus ultraortodoxos s'ha enfrontat aquest dijous al govern de Benjamin Netanyahu en una protesta massiva amb centenars de milers de manifestants, segons càlculs del mitjà israelià 'Haaretz', que ho ha descrit com una "rara mostra d'unitat" d'aquest grup contra el seu reclutament. El servei militar a Israel és obligatori per a tothom, excepte per als ultraortodoxos, que suposen entre un 10 i un 15% de la població del país. El Tribunal Suprem va dictaminar que aquesta excepció és il·legal i l'exèrcit va començar a enviar ordres de reclutament l'estiu passat, malgrat que gairebé tots els que han sigut cridats a files no s'hi han presentat.
Segons el 'Times of Israel', al final de la manifestació, centenars de participants s'han enfrontat a la policia. A més, un jove de 15 anys ha mort quan ha caigut d'un edifici en construcció.
